Aquest gener, les diferents formacions polítiques estan negociant la proposta de pressupostos 2026. Després de dos anys de pressupostos prorrogats, ens trobem en un moment clau per assegurar un finançament estable per a la conservació de la natura.
A més, actualment l’Agència de la Natura de Catalunya segueix bloquejada, acumulant més de 5 anys de retard en la seva implementació. Sense agència, el Fons de Patrimoni Natural, que ha d’assegurar un finançament estable i estructural per a conservar la natura, no està garantit.
Davant del perill que això suposa, des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura exigim al Govern i al Parlament que els Pressupostos de 2026 contemplin un finançament estable i estructural per a la conservació i restauració de la natura.
Sense finançament estable, no hi ha polítiques de conservació que puguin frenar aquesta situació. La natura no és només patrimoni: és una infraestructura essencial de país!
Per què necessitem preservar la natura?
Seguim perdent biodiversitat a un ritme frenètic: en els darrers 20 anys hem perdut un 28% dels individus de fauna salvatge, segons l’Índex de Planeta Viu del 2024. Una situació que també té conseqüències en la salut dels ecosistemes, posant en perill la garantia de recursos bàsics per a la vida i els serveis ecosistèmics, com l’aigua potable i segura, aire net, la protecció davant d’inundacions, sequeres i incendis, la seguretat alimentària o el benestar físic, mental i relacional, a més de l’activitat econòmica que sosté milers de llocs de treball.
Preservar la natura és preservar la salut del país i la seva economia: quan perdem biodiversitat, augmenten els costos en salut pública, en riscos climàtics i en serveis bàsics que depenen directament dels ecosistemes.
Sense finançament estable, es posa en perill a la restauració de rius, boscos i ecosistemes essencials per la vida; la conservació d’espècies en perill; poder actuar davant la crisi climàtica; o comptar amb l’estabilitat necessària als Parcs Naturals, Consorcis, entitats i equips que treballen al territori.
Un finançament insuficient per a la conservació i restauració
Avui, les polítiques de conservació depenen d’un pressupost estructural clarament insuficient.
D’un pressupost total de la Generalitat de Catalunya per al 2026 de 40.000 milions d’€, només 15 milions es destinen de manera estructural a les polítiques de conservació de la natura.
Però això, què representa? De cada 1.000 € que gasta el Govern de Catalunya, menys d’un euro es dedica directament a protegir el patrimoni natural. Si tenim en compte que els espais naturals protegits de Catalunya ocupen més d’1 milió d’hectàrees, vol dir que cada any es destinen 15€ per hectàrea. Un pressupost del tot insuficient per garantir la salut dels boscos, rius, aiguamolls i paisatges que sustenten la biodiversitat, la salut i l’economia del país.
Aquest pressupost estructural de 15 milions d’€ es complementa amb un pressupost finalista de 25 milions d’€, a través del Fons de Patrimoni Natural. Això suposa un total de 40 milions d’€ dedicats actualment a la conservació de la natura.
Aquest fons es nodreix de diners que paga tota la ciutadania, a través del 50% del total recaptat de l’impost sobre el CO₂ dels vehicles, establert a la Llei 16/2017 de canvi climàtic.
Però aquesta llei no preveu només l’impost sobre els vehicles.
Per passar dels 40 milions que formen actualment el Fons de Patrimoni Natural, als 80 milions previstos per la llei, s’estableix la creació d’impostos sobre emissions de gasos d’efecte hivernacle de les activitats econòmiques contaminants — com indústries i grans instal·lacions — i sobre les emissions marítimes dels grans vaixells que operen als ports. Uns impostos que mai s’han arribat a activar.
Això significa que una part molt important dels recursos previstos per la llei no s’ha recaptat mai. I, per tant, el Fons de Patrimoni Natural no compta amb els ingressos que la llei havia dissenyat.
Promeses parlamentàries sense garantia d’implementació
Al Ple del Parlament del 25 de gener de 2024, durant la investidura de la Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Silvia Paneque, va afirmar que el Govern destinaria 80 milions d’€ al Fons de Patrimoni Natural, independentment de la recaptació real de l’impost.
Avui, aquest compromís no està garantit.
La llei és clara: el Fons de Patrimoni Natural ha d’assegurar un finançament estable i estructural per a conservar la natura. Però el bloqueig de l’Agència de la Natura (ANACAT) — l’òrgan que ha de gestionar aquest fons — impedeix desplegar-lo amb totes les garanties. Això deixa les polítiques de conservació en una situació d’inseguretat màxima: sense agència, sense fons, sense garantia de recursos.
Si la Generalitat no manté el compromís d’arribar als 80 milions anuals, Catalunya es queda amb un pressupost insuficient. Ja no valen excuses. No és només una qüestió jurídica: és una urgència ecològica i social.
Des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura exigim que es desplegui definitivament el Fons de Patrimoni Natural, i que el bloqueig polític no posi en perill la natura del país.
Garantir finançament per la natura és protegir la nostra salut.
La natura no pot esperar. I Catalunya tampoc.
Per un finançament estable i estructural per la natura als Pressupostos 2026.