Catalunya afrontarà unes noves eleccions aquest diumenge, uns comicis que s’han vist avançats després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, dissolgués el Parlament, davant la impossibilitat d’aprovar els pressupostos de la Generalitat pel 2024. La no aprovació dels pressupostos venia precedida d’una tensa negociació envers l’acceptació definitiva del projecte del Hard Rock, un macrocomplex de casinos i d’hotels al Camp de Tarragona. Aquest fet ha posat en debat quin model econòmic i social es vol per a Catalunya.
Amb motiu d’aquestes noves eleccions, la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) i la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife), ens hem proposat analitzar els programes electorals amb les ulleres verdes posades amb l’objectiu de discernir i avaluar de quina manera les formacions pensen abordar el repte ecològic i climàtic que presenta el nostre territori.
Gran part dels partits mostren als seus programes mesures que considerem prioritàries pel medi natural, com el desplegament de l’Agència de la Natura de Catalunya (ANACAT) o la creació d’un Departament propi de Transició Ecològica, amb rang de vicepresidència. Els Populars no mencionen cap proposta en relació amb el medi ambient i Ciutadans només en presenten 17, essent algunes en detriment de la natura. VOX destaca per la presentació de mesures perjudicials que busquen anul·lar les mesures de mitigació de canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat.
ERC és el partit que més ha millorat respecte a l’exercici del semàfor anterior, fet que contrasta amb no haver acomplert cap de les propostes prioritàries durant l’actual legislatura. Cal anotar que els discursos polítics emesos durant la campanya electoral no sempre han tingut concordança amb el que s’exposa als programes electorals. Algunes de les propostes en paper entrarien en dissonància amb votacions parlamentàries executades al llarg d’aquesta legislatura, per la qual cosa es pot palpar cert electoralisme verd en alguna de les formacions.
Tant la XCN com SEO/BirdLife valorem positivament el gran nombre de propostes ambientals presents en els programes electorals, però, demanem coherència i compromís polític per a garantir la seva implementació una vegada s’hagi constituït el nou govern. Sandra Carrera, directora de la XCN, indica: “Lamentem que les peticions que es varen fer per a les eleccions del 2021, siguin les mateixes que es demanen ara, ja que vol dir, que malauradament, no s’ha executat cap acció prioritària en tres anys”. Des de la XCN ens comprometem a fiscalitzar l’execució de les polítiques proposades als programes.
Els programes electorals a examen
S’han analitzat aquelles propostes amb incidència en el medi ambient. A l’estudi hi han entrat els partits polítics amb representació parlamentària a l’anterior govern, un total de 973 propostes repartides entre 8 formacions. Comuns Sumar és el partit que presenta més accions, amb un total de 482 propostes, un 49% del total de propostes recollides. CUP ocuparia el segon lloc amb 156 i ERC el tercer amb 118. Els números contrasten amb les zero iniciatives suggerides pel PPC i VOX, que només n’ha presentat 4 i en té dues en detriment de les mesures de conservació existents.
De manera més concreta, s’ha analitzat el que s’exposa sobre la Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural, l’ANACAT, el Fons de Patrimoni Natural i el Departament de transició ecològicaamb rang de Vicepresidència, puix es consideren mesures necessàries per fer front a l’emergència climàtica.
Pel que fa al Departament de Transició Ecològica, que asseguraria una correcta governança en les matèries exposades, només Comuns Sumar i CUP es mostren favorables a la seva creació. Junts+ suggereix dotar la Generalitat d’una estructura institucional que doni rellevància a les competències en matèria de medi ambient i sostenibilitat, mentre que PSC, ERC, PPC i Cs no en fan cap mena d’al·lusió i VOX es posiciona en contra.
Amb relació al desplegament de l’ANACAT, CUP, ERC i Comuns Sumar proposen constituir-la. Junts+ també es mostra favorable, tot i abstenir-se el passat 8 de febrer a una moció parlamentària per a la seva creació immediata. PSC no fa referència en cap moment de l’ANACAT mentre que recomana la creació d’una Agència del Medi Ambient de Catalunya per aglutinar tota la presa de decisions. Ni VOX ni Ciutadans mencionen res al respecte.
Respecte al Fons de Patrimoni Natural, el qual la XCN en reclama transparència i garanties que es destini el 100% per a les finalitats de la seva creació, Junts+, CUP i Comuns Sumar també proposen el seu desplegament, mentre que ERC, PSC, PPC i VOX no en fan cap mena d’al·lusió.
Aquestes serien les mesures que es consideren prioritàries, ja que suposen pilars fonamentals que permetrien avançar cap a unes polítiques sòlides i eficaces per deixar enrere els dèficits crònics en matèria de conservació del medi natural i la seva biodiversitat a Catalunya i garantir una transició ecosocial en línia amb les polítiques europees.
També s’han valorat altres mesures ambientals indispensables per a una transició ecosocial del nostre territori que permetrien avançar considerablement en matèria conservació de la biodiversitat i sostenibilitat.
Unes eleccions marcades per la sequera
És important destacar que aquesta vegada el context polític s’ha vist marcat per una sequera històrica. És interessant observar com el canvi climàtic ha esdevingut la primera preocupació de la població catalana, i així ho mostren les dades de l’últim baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). No és estrany si es té en compte que la sequera i el canvi climàtic han estat dos temes que han guanyat protagonisme en els darrers mesos, arran de les restriccions derivades de la manca de precipitació, així com les protestes de l’agricultura i la ramaderia, que també s’han vist vinculades en l’àmbit climàtic i mediambiental.
Ara bé, i per la part que ens pertoca, cal refermar la idea que Catalunya ja compta amb un fort múscul d’entitats i associacions ambientals que fa temps que alerta que cal fer front a l’emergència ecològica i climàtica. Aquestes, demanen i reclamen canvis en la gestió del territori a favor de la protecció i restauració dels sistemes naturals.
És crucial, però, visualitzar la sequera més enllà de la manca d’abastiment i posar el focus en què és una de les conseqüències del canvi climàtic, que incideix especialment sobre el sistema mediterrani. Com alerta l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya del 2020, elaborat per la Generalitat de Catalunya, l’emergència per frenar la degradació del patrimoni natural i la pèrdua creixent de la biodiversitat al territori català és cada vegada més urgent.
La causa de fons de la pèrdua de biodiversitat és «un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible» i situa els canvis en els usos del sòl com la principal causa directa de pèrdua de biodiversitat. La investigació científica també reporta els efectes de la sequera en la disminució de les poblacions de flora i fauna.
Els discursos en contra de la necessitat de polítiques que reverteixin aquesta situació són temeraris i responen únicament a l’interès privat per sobre de l’interès comú. Conservar la natura és conservar la nostra salut i la de les generacions que vindran. És important recalcar que és la natura qui sustenta el nostre sistema econòmic i social, i que sense una correcta gestió dels recursos i dels ecosistemes que la conformen, el procés tampoc és possible.
La campanya electoral
Cal també parar atenció en com es posicionen els partits respecte als temes en agenda que poden tenir repercussió directa sobre els sistemes naturals catalans. Pel que fa a infraestructures, PSC puntualitza que hi pot haver respecte pel medi ambient però sense limitar l’ampliació de l’aeroport del Prat. També es posicionen a favor del Quart Cinturó. ERC, en canvi, ampliar una tercera pista seria per ells una línia vermella, mentre que Junts+ aposten per una petita prolongació de la tercera pista sense afectar els espais naturals. CUP, Comuns Sumar i ERC es mostren totalment contraris a l’ampliació del Prat. Els comuns i els cupaires també s’oposen al Quart Cinturó i totalment a favor de millorar la mobilitat amb transport públic, en aquesta última mesura s’hi suma ERC.
En referència al Hard Rock, i entre els pocs que en parlen, Comuns Sumar i la CUP volen aturar el projecte, mentre que a l’altre extrem, Ciutadans hi dóna suport total. La CUP ha etiquetat la no aturada del macroprojecte com a negacionisme climàtic i contrari a la protecció del territori i el seu patrimoni natural.
La resta de programes no en diuen res, tot i que el PSC s’hi ha mostrat clarament a favor. PP i Vox també han defensat en més d’una ocasió el complex de casinos, mentre que ERC i Junts+ hi han introduït matisos. Josep Rull, de Junts+, a l’últim debat televisiu l’ha defensat com un “projecte d’alt valor afegit”.
Sobre la gestió dels recursos hídrics, VOX es mostra a favor d’un Pla Nacional de l’Aigua que connecti totes les conques. PSC, en canvi, aposta per la tecnificació per fer front a la sequera perquè les conques siguin autosuficients. Junts+ estaria en una línia molt similar als socialistes encara que també incorpora propostes de gestió hídrica en línia amb la conservació de la natura, com l’eliminació de rescloses i centrals obsoletes per millorar la connectivitat fluvial.
La CUP ha carregat contra el Govern el fet d’aixecar l’emergència per sequera per prioritzar el sector turístic davant la pagesia. Es mostra a favor de les solucions tecnològiques en condicions de dèficit hídric, però puntualitza que la solució a llarg termini no són les dessaladores, ja que el cost mediambiental i energètic és inassumible, més si l’ús que se’n fa és recreatiu i no per la gent del territori.
Comuns Sumar es mostren en la mateixa línia que la CUP, i ambdues formacions aposten per una gestió pública de l’aigua, advoquen per respectar la sostenibilitat hídrica dels rius de les conques internes i el manteniment dels seus cabals ambientals.
ERC afirma que cal assegurar un ús racional i eficient de l’aigua i impulsar una nova cultura de l’aigua. Exposa que cal fer front a l’actual sequera i ser més resilients davant de pròxims episodis d’escassetat d’aigua garantint la disponibilitat d’aigua a curt i llarg termini. Es posiciona en contra dels transvasaments i a favor de la gestió pública de l’aigua. Entre altres propostes, apunta que cal un pla de recuperació d’aigües i aqüífers contaminats per nitrats, entre altres propostes.
Aquest dijous, en el debat electoral sobre el futur de l’aigua a Catalunya, ERC va aprofitar per exposar que cada cop que al Parlament s’ha hagut de votar la Llei d’emissions de grans Vaixells o la creació immediata de l’ANACAT; o obrir debat sobre la B-40, l’aeroport o la gestió pública de l’aigua, el Parlament quedava dividit entre dos blocs. Eugeni Villalbí, diputat d’ERC exposava que “Amb la gestió de l’aigua es torna a evidenciar els dos models que hi ha”.
Cristina Sánchez, presidenta de la XCN i delegada de SEO/Birdlife a Catalunya, exposa que “Aquest diumenge dia 12 s’ha de fer servir el vot ecologista i conservacionista perquè les majories del Parlament siguin unes altres, i avançar així cap a una Catalunya més justa amb les persones i la natura”.