El riu Ebre fa un nou pas cap a la recuperació d’una de les seves espècies més emblemàtiques. El passat 1 d’octubre es van alliberar un centenar d’esturions europeus (Acipenser sturio) juvenils a Xerta (Baix Ebre), en una nova actuació per reintroduir aquesta espècie, que va desaparèixer del riu a mitjan segle XX.
L’esturió europeu és una de les espècies de peixos més antigues del planeta, amb un origen que es remunta a l’època dels dinosaures. Històricament, havia habitat els grans rius europeus, però la sobrepesca, la contaminació i la construcció de preses i altres barreres fluvials van provocar una forta davallada de les seves poblacions. Actualment, es troba en perill crític d’extinció i les seves darreres poblacions naturals es concentren a la conca dels rius Garona i Dordonya, a França, i a les aigües atlàntiques properes.
L’alliberament d’aquest centenar d’exemplars és el quart que es duu a terme al riu Ebre des del 2023, quan es van introduir els primers 44 esturions en el marc del projecte europeu LIFE MigratoEbre. Posteriorment, se’n van alliberar 50 més el 2024 i 43 el 2025. Els exemplars alliberats d’enguany provenen del centre experimental de Saint Seurin-sur-l’Isle, a França i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) en farà el seguiment per estudiar-ne l’adaptació.
Recuperar espècies també vol dir recuperar els rius
El retorn de l’esturió no només suposa recuperar una espècie amenaçada, sinó també restablir part de l’equilibri ecològic dels rius. Aquest peix migrador, que s’alimenta principalment d’invertebrats del fons, forma part de les xarxes tròfiques aquàtiques. La seva recuperació podria contribuir a restablir interaccions ecològiques que s’havien perdut amb la seva desaparició.
Però perquè l’esturió pugui tornar a establir-se al riu Ebre, cal anar més enllà de l’alliberament d’exemplars. Aquesta espècie necessita rius en bon estat de conservació i connectats amb el mar per completar el seu cicle vital. Per això, la seva recuperació va de la mà de la restauració dels ecosistemes fluvials: eliminar o adaptar barreres, millorar la qualitat de l’aigua i recuperar els hàbitats naturals són actuacions que també afavoreixen moltes altres espècies aquàtiques.
La col·laboració, clau per recuperar la biodiversitat
Aquest nou alliberament, que dona continuïtat als iniciats el 2023, posa en valor la importància de combinar la recuperació d’espècies amb la restauració dels seus hàbitats, així com la col·laboració entre administracions, centres de recerca i agents del territori per revertir la pèrdua de biodiversitat.
Aquesta iniciativa és fruit del treball conjunt de diferents institucions i centres de recerca, coordinats pel CERM-UVic-UCC, amb la col·laboració del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), l’IRTA, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i diversos organismes francesos.