Actualitat

Marc Torrents, del Gepec: “La custòdia et permet connectar amb el territori, descobrir gent i espais”

El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans, Gepec, és una de les organitzacions ecologistes amb més trajectòria i més presència al sud de Catalunya. Desenvolupen projectes en àmbits molt diversos, compresa la custòdia del territori. Parlem amb Marc Torrens, tècnic de custòdia del Gepec.Fill de Constantí i amb 33 anys, Marc Torrents coneix bé els conflictes ambientals en un territori com el de Tarragona, castigat i actiu en la lluita a parts iguals. Va entrar en contacte amb el Gepec com a voluntari mentre estudiava enginyeria forestal. Aleshores l’entitat ja podia lluir una llarga trajectòria amb moltes batalles pel territori al sud de Catalunya. Aviat es va vincular amb projectes de gestió forestal, fins a esdevenir tècnic de custòdia

Com vas conèixer la custòdia del territori?
Vaig aprendre què era la custòdia en entrar al Gepec. Durant els estudis mai me n’havien parlat. En realitat a forestals es parla de “cadena de custòdia” per garantir la traçabilitat de la fusta però no té res a veure amb el concepte dels acords de custòdia, les finques en custòdia, com a estratègia de conservació….

I als teus amics, com els hi expliques què és la custòdia?
Quan els hi parlo de custòdia, a tothom li ve al cap la dels fills… Però aleshores els hi miro d’explicar, molt a poc a poc, que es tracta d’acords de bona voluntat, entre propietaris (privats o públics) i entitats, i llavors ho entenen. De vegades a algú li costa entendre que no hi hagi intercanvi monetari.
Cal explicar amb paciència que es tracta de perseguir la conservació, i sobre tot donar molts exemples de bones pràctiques i intervencions, que poden ser molt variades: des de plantacions o la creació de basses per amfibis a la col·locació de caixes niu… La veritat és que si no estàs al món de la conservació costa assabentar-se, però de mica en mica anem fent.

Quins projectes de custòdia té la vostra Associació?
Tenim un projecte important sobre l’àguila cua barrada. A Els muntanyans no tenim acord formalment però, com que s’està actuant de forma continuada des dels anys ’80, després de moltes mobilitzacions ciutadanes per salvar l’entorn, és quasi com si el tinguéssim. L’espai es va declarar PEIN i precisament ara estem en converses amb l’ajuntament per formalitzar l’acord, nosaltres i les altres entitats que hi treballen, com La Sínia i Ecologistes en acció. A Els Muntanyans s’han anat fent de manera continuada al llarg del temps seguiments de la sorra, censos de sargantanes, de corriol comanegre….
Tenim un acord amb l’ajuntament de la Canonja al Mur Verd, un espai verd entre les petroquímiques on  hem construïts estanys per amfibis i recuperat el bosc mediterrani i en d’altres acords on
 estem treballant amb els pagesos per protegir els insectes pol·linitzadors.
Des del primer acord  que es va signar al Bosc de Vicenç, hem arribat a tenir uns 40 acords de custòdia,  dels qual n’hi ha uns 30 de més actius. També hem tingut projectes amb empreses per la custòdia de ratpenats….. Entre els tres tècnics de l’entitat, en Ramon i jo, i la Laura a les Terres de l’Ebre, anem fent el seguiment de tots. 

En què consisteix la tasca d’un tècnic de custòdia?
Si una cosa caracteritza aquesta feina, és la necessitat de tenir molta empatia amb els propietaris o futurs propietaris: si no hi ha empatia, no hi ha gaire cosa a fer.
També cal preparar molts projectes, amb molta feina d’oficina, però també de camp: inventaris, visites de finques, seguiment de basses, de caixes nius….Crec que és molt important cuidar molt la relació amb els propietaris i anar fer el seguiment dels projectes. A part, cal preparar les activitats, les jornades obertes de voluntariat…..I fer reunions amb ajuntaments…. És una feina molt variada.
Cal tenir en compte que de vegades també cal treballar i preparar projectes, que després acaben no sortint…..

Quin aspecte us ha influït o condicionat més a l’hora de desenvolupar els projecte de custòdia de la vostra entitat?
És clau tenir l‘acord del propietari per afavorir la biodiversitat. Quan es parla amb un pagès, és molt important trobar l’equilibri entre conservació i producció. O fer entendre com, de vegades, sacrificar una banda de producció d’enciams per posar espècies que afavoreixen la pol·linització, acaba reportant augment de producció…. És important trobar la complicitat de la pagesia en la conservació, i per fer-lo no cal enfrontar conservació amb producció.

Un altre aspecte decisiu és el finançament, ja sigui públic o privat, clau per al projecte i per a l’entitat…. De vegades es tira endavant sense finançament: són situacions que cal entendre com a una inversió de futur….i a la llarga cal trobar diners per poder garantir la conservació.

Quina creus que és la visibilitat de la custòdia entre la gent?
Tot i haver-hi projectes i entitats al camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre,  hi ha força desconeixement. Campanyes com la Setmana de la Natura ajuden molt a donar visibilitat. Quan es fa alguna acció a La Canonja, o al Francolí, hi va molta gent, però així i tot costa sortir de l’entorn de gent de la conservació. Els mitjans locals recullen part de la informació, i alguna vegada hem sortit a TV3 comarques…però la veritat és que caldria fer feina de comunicació, per arribar a la gent que no és del món de la conservació.

Quins reptes té la custòdia en els anys vinents?
Precisament un dels reptes principal potser seria aquest, és a dir arribar a tota la gent, que tota la gent sàpiga que és la custòdia. Crec que costarà i serà llarg.
I l’altre gran repte, és que si no hi ha finançament no hi ha conservació. Seria interessant que els recursos no vagin associats a ajuts i subvencions per projectes, i que es pogués garantir una autonomia més gran de les entitats de custòdia.

Quin ha estat per a tu un moment especial fent custòdia?
Fa molta satisfacció de veure els projectes executats, amb la col·laboració de propietaris, voluntariat, i veure la utilitat  que tenen en benefici del medi ambient; rebre la gratitud dels propietaris en veure l’esforç que fa l’entitat…. 
Personalment, crec que la custòdia permet conèixer molt el país, conèixer la realitat del territori, de la pagesia i de la gent de cada poble. Et permet connectar amb el territori, descobrir gent i espais, i a mi això m’agrada molt.