Allà on l’Ebre arriba a la Mediterrània trobem un dels paisatges més evocadors de Catalunya. El riu i els arrossars, el vent i les dunes, les llacunes, les aus, la mar,… han configurat també una societat dinàmica i adaptada als seus elements, amb una forta identitat i un sentiment de pertinença.
”Al sortir de casa trobo els aiguamolls, formen part de la meva vida”, ens explica Mariano Cebolla, fill de Deltebre i membre de l’associació Picampall.
Parlem amb ell per conèixer més bé aquesta entitat de les Terres de l’Ebre, i saber com ens podem implicar.
Fotògraf reconegut, coneixedor del territori, en Mariano, que avui té 54 anys, va ser una de les primeres persones a formar-se com a educador ambiental. “Quan vius al Delta la natura la tens molt a prop, vius en la natura, forma part de la teva vida. I l’educació ambiental em va obrir els ulls amb molts aspectes: des de la botànica a la fauna, passant per la geologia, i vaig aprendre molts conceptes específics de gestió i conservació.”
“Hi vaig treballar una temporada, però finalment vaig passar a fer també de fotògraf de natura professionalment. Aquesta era la meva altra passió. Va néixer com una afició, tenia com a referents a Oriol Alamany i Juan Manuel Borrero, amb qui m’apuntava a cursos i formacions. He pogut compaginar feines en el món de la conservació amb la fotografia, fent de fotògraf de natura, com de corresponsal de premsa, col·laborant amb revistes com Descobrir i diari com La Vanguardia.”
Com va sorgir Picampall?
Picampall va néixer el novembre del 2005 a partir d’una colla de gent amb interès per la natura, en especial del Delta. Érem gent de la zona, o amb algun vincle amb el Delta. Va néixer com a associació ornitològica, perquè era el fet comú de tots, però aviat vam ampliar els estatuts per centrar-nos en tota la biodiversitat del Delta i les Terres de l’Ebre. Un 80% som persones expertes que també treballen en temes de natura, botànics, herpetòlegs, biòlegs de diversos camps, i un 20% aficionats.
Quina és la seva missió?
Volem donar a conèixer el patrimoni natural de les Terres de l’Ebre i sensibilitzar. Per això hem creat una Escola de natura on oferim cursos, sortides, i tallers. També fem assessoraments a les empreses i institucions i estem implicats en la conservació, participant també en processos participatius i fent xarxa amb altres entitats.
En quins espais naturals actueu? Teniu espais en custòdia?
Col·laborem en la custòdia de les llacunes de l’Alfacada i els aiguamolls de la Tancada amb la Fundació Catalunya La Pedrera. Tan jo com altres companys de l’associació vam treballar amb la restauració d’aquests espais, així que quan la Pedrera va voler fer un conveni de custòdia amb l’entitat del territori, es va fer l’acord amb Picampall, que el coneixíem molt bé.
També vam treballar en l’inici del projecte de les Oliveres Mil·lenàries a Ulldecona, on es van incorporar pràctiques agrícoles respectuoses amb la biodiversitat i organitzar un programa de visites amb l’ajuntament.
A les llacunes, que han estat restaurats amb un projecte LIFE,veiem com l’aigua ja està interconnectada amb la badia i hem pogut anar recuperant els processos naturals.
Com us organitzeu a l’entitat?
Tots els membres de l’entitat treballem fora; només algun any hem pogut tenir alguna persona alliberada, així que la dedicació és d’hores personals. Cadascú lidera alguna activitat, com p. ex. la riuada de moixons del Carles.
A final d’any ens reunim, fem balanç de les activitats i fem el calendari d’activitats de l’any següent.
Quins projectes dueu a terme?
A banda de la custòdia de les llacunes de la Tancada i de l’Alfacada, tenim molt a cor “L’escola de natura”.
No es tracta d’un espai físic, sinó d’una programació que duem a terme en diferents espais del Delta: a la seu del Parc, amb els diferents ajuntaments, i amb sortides en diferents punts. Ens agrada sortir pel territori i fer sortides aquí i allà, on és el més adequat segons la formació.
També participem en molts processos participatius, fent xarxa amb entitats. Fem un tipus d’incidència invisible: diguem que fem d’activistes contactant amb les institucions per avançar-nos, informar i incidir en els projecte abans que sigui massa tard.
Col·laborem amb el Parc Natural en alguns censos de fauna i col·laborem amb les altres entitats del Delta.
Quantes persones componen l’entitat i quin paper juga el voluntariat ambiental?
Actualment som un centenar de persones sòcies. A les jornades de voluntariat que organitzem en els espais en custòdia hi solen participar també molts voluntaris de les entitats amigues, com el de la Fundació Catalunya La Pedrera i les entitats de la zona. Creiem que el voluntariat és una experiència molt intensa que permet prendre consciència i analitzar, però també cal recordar que per fer activitats amb qualitat no és desitjable que siguin massives, ni pel medi, ni per les pròpies persones assistents.
Quins són els principals problemes que us heu trobat? Quin aspecte us ha influït o condicionat més ?
En el nostre cas, com que no tenim una persona alliberada dedicada al 100% a l’entitat, la nostra dificultat és aconseguir trobar temps.
Hem tingut períodes de crisi on ens hem plantejat el que hauríem de fer i hem arribat a la conclusió que per una entitat com nosaltres l’important és continuar existint, per què és la única manera de poder donar resposta i activar-nos en el moment que faci falta: en el moment que sorgeix una idea, un projecte amb finançament o una necessitat a l’entorn.
Com per exemple quan vam crear el manifest del Trabucador, que vam compartir amb les entitats del territori i va córrer a la pemsa.
I la nostra existència ens la garanteix l’Escola de Natura. Que a més a més coincideix amb la nostra missió i en allò que creiem i ens aporta satisfacció: la satisfacció d’estar millorant la percepció de la gent per la conservació. Quan la gent que ve a un curs està contenta i satisfeta perquè ha après coses que no sabia, quan has aconseguit fer-los enamorar de l’elegància d’una granota, o entendre que una serp és una delícia, creiem que estem contribuint a crear una societat més respectuosa, i això és fantàstic. Per tot això l’escola de natura és importat!
Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat?
Potser aquesta pregunta l’hauríem de fer a una persona en mig de la Rambla de Barcelona…
El que vull dir és que crec que crec que els que estem en aquest món ens sabem trobar. Com tot a la vida, quan t’interessa algun tema, si busques, trobes les entitats. I mentre no t’interessi, les entitats et poden ser desconegudes per molt dinàmiques que siguin.
Crec que l’administració ens té una mica en compte, encara que de vegades voldries més via directa i no haver-te d’assabentar per tercers de certes notícies. Ens haurien de veure com a assessors, algú que et pot ajudar a dirigir els teus projectes en clau sostenible.
La premsa local ens sol tenir en compte, tan a nosaltres com a les altres entitats ambiental del terriori, com SEO/Birdlife en matèria de conservació i la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que aglutina també temes socials.
Quins són els vostres projectes de futur?
Ara mateix les formacions de l’escola i la gestió dels espais. I a més a més estem treballant en les activitats del proper Delta Birding Festival, que se celebrarà al setembre.
I tal com deia si sorgeix una oportunitat per un projecte nou, ens hi posarem…
Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys?
El que destacaria és la ciclicitat: cada cert temps les entitats hem d’aixecar la veu per la reivindicació del patrimoni natural i del paisatge, unides en moments de lluita social. Quan veiem que es posa en risc com a societat ens hem d’activar i les entitats hem de cridar més fort.
Hi ha moments de calma on tot avança, però ara, de nou, ens toca aixecar la veu!
Tornar a explicar que el Trabucador té una vida pròpia, que els problemes de l’Ebre els generen els pantans, la relació entre la sequera i les actuacions humanes, i reivindicar que l’activitat humana mai poden passar els límits de la natura, que hi ha idees que s’han de treure del cap!
