A Catalunya, actualment unes 70 entitats mantenen 745 acords de custòdia del territori, cobrint un total de més de 40.000 hectàrees. Utilitzant aquesta eina, la societat civil organitzada es coordina amb propietaris i usuaris d’una gran varietat de finques i gestiona i conserva els valors naturals associats a aquestes. Els criteris que fan servir les entitats de custòdia a l’hora d’escollir on desenvolupen els seus projectes són diversos i estan essencialment basats en la presència d’objectes de conservació rellevants per l’entitat i en el grau de receptivitat de la propietat. Des de la XCN recomanem seguir el protocol de selecció de finques (Guia de Bones Pràctiques) per tal d’assegurar la rellevància i viabilitat dels projectes de conservació. L’aplicació d’aquests criteris, en el marc teòric, permet a les entitats de custòdia prendre decisions d’una manera coherent i argumentar sòlidament la tasca desenvolupada en els seus projectes locals.
Tot i així, el sector conservacionista en l’àmbit de Catalunya no disposa d’una planificació conjunta. És a dir, no té una estratègia de priorització d’àrees que respongui qüestions com: On cal centrar esforços i amb quina urgència? Quins criteris o paràmetres socio-ecològics proveeixen informació i com cal interpretar-la? On pot tenir més impacte la implementació de projectes de custòdia? Sobre quins elements o processos cal actuar? Com canalitzem la incidència política?
En coordinació amb DTES, hem considerat que, per tal d’actuar de manera eficaç i coherent, cal establir les bases que permetin al moviment conservacionista apuntar en una mateixa direcció. Una estratègia de priorització d’àrees pot contribuir a consolidar el marc conceptual del sector, millorar la seva fortalesa i capacitat d’incidència i facilitar l’avaluació i demostració del seu impacte.
Per aquest motiu, ens proposem elaborar una estratègia de priorització d’àrees a conservar per mitjà de la custòdia del territori i altres eines cíviques i privades de protecció de la natura, amb la finalitat última de contribuir a l’enfortiment del tercer sector ambiental i a l’optimització dels esforços en conservació.
Per tal de desenvolupar un mètode rigorós i coherent, hem obert i seguirem obrint canals de participació per a diferents actors. Des del mes de maig i fins al moment, hem realitzat 12 reunions amb organitzacions dels àmbits de la investigació, l’administració i el tercer sector ambiental, que han aportat expertesa de cara a la definició del marc conceptual i metodològic. A més, el passat 30 de setembre vam realitzar una jornada a Reus, en la que es va presentar i debatre una proposta de marc conceptual i metodològic. Amb més de 30 assistents d’origen ben variat, la jornada va servir-nos per recollir crítiques constructives i millorar l’enfocament del projecte.
Ara tanquem l’any amb uns resultats força provisionals, que esperem poder acabar d’afinar al llarg del 2020 en col·laboració amb diferents actors. Us mantindrem informades de nous avenços i, si desitgeu resoldre algun dubte, podeu contactar amb en Guillem (gbgaraia@xcn.cat) o la Clara (cblasco@xcn.cat).