El Meandre Aula de Natura és una petita i jove entitat amb seu a La Cellera de Ter. Parlem amb Raúl Bastida, veterà activista ambiental vinculat amb altres associacions, que ara impulsa aquesta entitat de la comarca de La Selva.
Un aguait d’observació d’ocells és una espècie de capsa màgica enmig de la natura. En Raül ja era adult, i ja feia uns anys que treballava a la SEAT a Martorell, amb una feina estable i ben remunerada. Però un dia va entrar a un observatori al Delta del Llobregat: la visió de la munió d’ocells i vida a la llacuna va ser iniciàtica, es va fer la màgia i va marcar un abans i un després.
Va buscar prismàtics, guies, formacions, i es va anar aficionant, aprenent amb entitats ambientals, com Depana o SEO/BirdLife i amb les activitats dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, sortint amb ornitòlegs i naturalistes. La passió pels ocells va derivar en una passió per la natura en general, i d’allí a la conservació. Finalment, es va formar com a educador ambiental, i va decidir deixar la feina.
Durant molts anys va ser un membre actiu de Depana, des d’on, amb José Garcia van organitzar el seguiment ornitològic de les aus del Delta, tant a zones protegides com en els espais naturals fora de les reserves, i participant activament en campanyes contra el Barça Park i Stop Eurovegas, amb SOS Delta del Llobregat.
Més endavant, amb la seva companya de vida i companya d’activisme ambiental a Depana, la biòloga Eva Yus, es van traslladar a La Selva, de les riberes del Llobregat a les del Ter.
Allà, a prop de l’embassament del Pasteral, el riu Ter fa una corba que recorda un meandre – tot i que geològicament no ho és- que ha donat el nom a l’entitat Aula de Natura El Meandre, nascuda el 2019.
Quina és la missió de l’entitat?
La nostra missió és fer estudi, divulgació i conservació del patrimoni natural implicant la gent.
Creiem que cal descobrir per estimar, i estimar per conservar. I per nosaltres tot ha de passar per l’experiència real. Aquesta pot ser de moltes maneres, i nosaltres apostem per la descoberta de l’entorn més proper.
En quins espais naturals actueu?
Actuem sobretot a La Cellera de Ter. Aquí aprofitem la proximitat del riu, on volem recuperar el coneixement i la cultura. Encara ara és fàcil trobar moltes restes de brossa i runa, derivats d’anys on els rius van esdevenir abocadors. També pensem que la valorització del riu s’ha de fer de forma responsable, recordant que és una zona protegida de Xarxa Natura 2000 i cal seguir pautes de civisme i respecte a la natura, com portar els gossos lligats, no fer soroll i no deixar brossa.
Igualment, fem activitats a Amer, a Anglès, a Osor o El Far.
Teniu algun acord de custòdia?
Vam començar a abordar la custòdia l’any passat i aquest 2024 hem signat el primer acord a una finca a Amer, amb una parella que vol dur a terme un projecte d’agricultura i ramaderia.
Quins projectes dueu a terme?
Tenim un programa d’educació ambiental per escoles de la província de Girona, on formem part del programa de la Diputació de Girona de Del mar als cims.
Programem una agenda de descoberta d’espais naturals els cap de setmana.
Oferim assessorament en permacultura i agricultura regenerativa, temàtica en la qual l’Eva s’ha anat especialitzant. D’acord amb el CAP d’Anglès gestionem l’hort comunitari. Ens interessa vincular salut, gastronomia i medi ambient, i també estem apostant per l’etnobotànica.
El voluntariat ha estat molt important en el nostre projecte. D’una banda, hem anat planificant accions per afavorir la biodiversitat en la finca, que estava molt enjardinada: crear la bassa, jardí de papallones, l’hort comestible. Algunes d’aquestes actuacions les hem obert al voluntariat. Creiem que el voluntariat és una acció inspiradora en Educació Ambiental. Acollim estades de voluntariat de WWOFING, i han passat uns 30 voluntaris pel Meandre.
A part, estem creant un grup de natura de voluntariat per fer seguiments de biodiversitat al municipi, participant amb projectes de ciència ciutadana com els de papallones, ratpenats, o d’altres. La idea és que des de l’entitat ho podríem liderar, però ens agradaria que el voluntariat pugui ser autònom. Voldríem consolidar la nostra relació amb el poble.
Quanta gent sou a l’entitat?
L’associació som 4, ara estem 3 com a equip tècnic. Puntualment ens ajuden altres educadors. El nombre de voluntaris i participants oscil·la al voltant de 40 persones, a banda dels assistents de les escoles, professorat i alumnat amb qui fem activitats al riu.
Com és la teva feina a l’entitat?
La meva tasca principal és amb les activitats d’educació ambiental amb escoles, on puntualment ens ajuden altres educadors. També m’ocupo de tasques de comunicació, així com en les administratives i de manteniment. Com a ornitòleg faig seguiment dels ocells del municipi del SOCC al riu i puntualment en altres espais del municipi.
Quins són els principals problemes que us heu trobat?
Vam tenir el contratemps de la pandèmia, que ens va agafar just en començar el projecte. També creiem que falta cultura sobre els projectes de natura, i falta suport de l’administració per a projectes petits.
Col·laboreu amb altres entitats?
Som membres de la XCN i de l’SCEA. I estem en contacte amb les entitats de la zona, com La Sorellona i Natura Montfred. Col·laborem amb els projectes de l’ICO i del Museu de Ciències Naturals de Granollers, i estem oberts a col·laboracions. També som membres de la xarxa Aethnic de turisme sostenible.
Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat?
Crec que ens falta visibilitat. Tenint en compte la crisi ambiental global, crec que hi ha poca visibilitat de la natura. Els mitjans es fixen sempre en les mateixes grans entitats, però m’atreviria a dir que fins i tot a les més grans molta gent no les coneix.
Quins són els vostres projectes de futur?
Justament el projecte de creació del grup local de voluntariat de natura.
Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys?
Hi ha hagut molts moments especials. Ara bé, recordo que l’any de la pandèmia vam fer una descoberta de les ribes del Ter amb els nens i nenes de l’escola del poble. Vam arribar a un tram del riu on hi havia sorra, i dunes, i vam convidar els nens a caminar descalços. En adonar-se que era com una platja van entendre com de connectats estan els rius amb el mar. Els nens estaven tan emocionats d’estar descalços al riu que va ser un moment màgic de connexió amb la natura.