El Govern ha aprovat el Decret 172/2022, de 20 de setembre, del Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida. L’aprovació d’aquest Catàleg era ja una demanda històrica a Catalunya: l’any 2010 es va començar a tramitar, però es va quedar aturat, durant un total de 12 anys, fins al passat 20 de setembre.
El Catàleg recull inicialment 384 espècies en perill d’extinció, vulnerables i extintes com a reproductores a Catalunya, el que indica que aquestes espècies necessiten polítiques públiques per garantir la seva conservació. El Decret preveu l’elaboració i execució dels plans de recuperació i de conservació de les espècies amenaçades, així com regula el procediment administratiu per a la reintroducció de les espècies extintes incloses en el Catàleg.
Hem parlat amb quatre representants d’entitats de conservació de la natura a Catalunya que han seguit el procés d’aprovació del catàleg o bé han participat en la seva elaboració: Cristina Sánchez (SEO/BirdLife), Marc Gálvez (TRENCA), Joan Vázquez (IPCENA) i Josep Melero (SCH).
En general, es valora molt positivament la seva aprovació per ser una eina fonamental per a la conservació d’espècies amenaçades, i s’espera que la seva aplicació sigui efectiva. Tanmateix, arriba molt tard, ja que Catalunya ha estat la darrera comunitat autònoma en tenir el seu propi catàleg de fauna.
Les mancances i aspectes a millorar que s’han detectat dins de cada entitat, es relacionen principalment amb l’elaboració dels plans de recuperació i conservació i amb l’absència o poc adequada catalogació d’algunes espècies.
Pel que fa als plans de recuperació i conservació, la llei estatal (Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i la Biodiversitat), ja obligava a la seva redacció en períodes de 3 i 5 anys, respectivament. Aquest període s’ha estès al catàleg català, allargant així la seva aprovació als anys 2025 i 2027. Les entitats al·leguen que no es pot estirar més el termini, hi ha força evidència de les pèrdues poblacionals que estan patint moltes espècies (vegeu l’informe Estat de la Natura a Catalunya 2020), i l’aprovació d’aquests plans és prioritària per aturar-la.
Pel que fa al llistat d’espècies, hi ha absències importants quant a aus estepàries, com la tórtora europea (Streptopelia turtur) i altres espècies cinegètiques o d’interès piscícola, com la perdiu xerra (Perdix perdix) i l’anguila (Anguilla anguilla). Es considera que el llop (Canis lupus) hauria d’estar al Catàleg com a espècie en perill d’extinció, en comptes d’extinta com a reproductora. Altres haurien de tenir una categoria major, com la ganga (Pterocles alchata) o el gaig blau (Coracias garrulus).
S’espera, però, que amb l’aprovació del Catàleg s’agilitzin les modificacions posteriors que permetin incloure noves espècies i modificar la categoria de les actualment presents quan sigui necessari, així com esmenar errors tal com la inclusió de l’àliga imperial oriental en comptes de l’àliga imperial ibèrica.
Per tant, malgrat que encara hi ha molt a fer quant a polítiques de conservació a Catalunya, aquest decret serà clau per protegir la biodiversitat al nostre territori.
