Restaurem! Si també estimes el nostre territori i la natura, estem de celebració plegades: la llei de restauració de la natura s’ha aprovat al Parlament Europeu.
El 1981 la Trinca entonava:
El Danuvi és blau
Tal com diu “l’Strauss”
Però el riu Llobregat
És amarronat
El Besòs es verd
I groc n’és el Ter
L’Ebre vist del mar
És blanc nuclear
I el Segre mirat
Des d’un puig
És color de gos com fuig…
Des de llavors la qualitat de l’aigua del Llobregat ha augmentat força tal com diu l’informe de l’Estat de la Natura 2020 del que us hem parlat en altres ocasions. Tot i aquesta millora de la qualitat de l’aigua del Llobregat, si ens fixem en el conjunt, només un 40% dels rius i zones humides de Catalunya compleixen els estàndards de qualitat fixats per la Directiva Marc de l’Aigua i des de l’any 2002 hem perdut un 54% de les poblacions d’espècies animals lligades a aquests hàbitats.
Amb això volem dir que, tot i que el Llobregat ja no està tant amarronat ni el Besòs tan verd, ens queda molta feina per fer per restaurar els nostres ecosistemes i la llei de restauració de la natura aprovada pel Parlament Europeu pot suposar un important pas en aquesta direcció. La llei pretén restaurar ecosistemes, hàbitats i espècies en les zones terrestres i marítimes de la UE amb la finalitat de permetre la recuperació sostenible i a llarg termini de la biodiversitat i la resiliència dels ecosistemes. A més, pretén contribuir a assolir els objectius de la UE de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Tot i haver perdut ambició en el procés d’aprovació, la llei suposa un pas endavant.
Les principals oposicions a la llei han vingut del Partit Popular Europeu (PPE), grup de centredreta que gairebé enfonsa la proposta, al qual pertany Ursula von der Leyen, la Presidenta de la Comissió Europea (que sí ha mostrat en tot moment el seu suport). Juntament amb els Conservadors i Reformistes Europeus de dretes, el grup d’extrema dreta Identitat i Democràcia i parts del grup liberal. També s’han oposat a la llei les comissions de pesca i agricultura així com l’agroindústria, posant en risc la continuïtat del Grean Deal Europeu. Els seus arguments han estat contestats des de la comunitat científica, els grups verds, i fins i tot des del món empresarial. Els grups verds han criticat els darrers canvis en el text aprovat, que retallen la proposta per a restaurar els ecosistemes agrícoles i afegeix un retard en l’aplicació de la llei fins després d’una avaluació formal de la seguretat alimentària d’Europa.
Aquesta oposició ens perjudica a totes, recuperar els nostres ecosistemes, és a dir, restaurar-los, a més de ser una tasca altruista per la natura, sobretot és un acte egoista en el nostre interès. Us en compartim uns pocs casos dels arguments científics al respecte:
- Assegurem els nostres aliments: Protegir i restaurar la natura, i reduir l’ús d’agroquímics i contaminants és essencials per a mantenir la producció alimentària i millorar la seguretat alimentària. Un projecte finançat per la UE va estimar la contribució anual dels pol·linitzadors d’insectes a l’agricultura europea en al voltant de 15.000 milions d’euros. Els pol·linitzadors augmenten la quantitat i la qualitat dels aliments i, en última instància, garanteixen el nostre subministrament d’aliments. En definitiva, cal models agroecològics respectuosos amb la natura. Doncs, donant suport a un models de negoci basats en l’extensificació i la innovació en pràctiques agroecològiques, tendeix a requerir més mà d’obra. D’aquesta manera restaurar la natura estimula l’ocupació en els sectors agrícola i alimentari.
- Les zones marines protegides impulsen la pesca: la fracció de les poblacions de peixos marins que es pesquen a un nivell insostenible a escala mundial ha augmentat de 10% en la dècada de 1970 a gairebé 35% en 2017. Crear reserves marines contribueix a incrementar les poblacions de peixos, també per la pesca, és a dir, generen un rendiment econòmic positiu.
- No volem entrar en més números, però com a última data dir que restaurar les àrees protegides sota la directiva d’hàbitats europea per aconseguir un bon estat de conservació en el 10% de la superfície d’Europa costaria 154 mil milions d’euros, però s’estima que els beneficis derivats d’aquesta ascendeixen fins al 1.860 mil milions d’euros, arribant a una ràtio de beneficis d’1 a 12.
No cal anar tan lluny, a Catalunya també afecta la pèrdua de la biodiversitat en els negocis. Per això recomanem veure la jornada La pèrdua de la biodiversitat afecta el meu negoci? On van participar el Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Departament d’Acció Climàtica, el CREAF i l’IRBio-UB. La custòdia del territori i la implicació ciutadana a través del voluntariat en aquest sentit és una peça clau sense la qual els objectius de la llei de restauració de la natura són difícilment assolibles. La custòdia porta en el seu ADN la restauració i protecció de la natura i, és gràcies a la participació ciutadana, que en molts casos les entitats són capaces de portar a terme aquesta tasca.
Arribat a aquest punt, creiem molt important recordar-vos que des de la XCN defensem que no són els valors econòmics perquè creiem que s’hagi de protegir la natura, els seus valors són sense dubte intrínsecs, però també hem d’apropiar-nos d’arguments econòmics. Amb tot això celebrem que el Parlament Europeu hagi aprovat la llei de restauració de la natura que compta amb un ampli suport científic i social. Ara cal que aquesta llei s’apliqui arreu d’Europa. A Catalunya, com a XCN, igual que hem fet amb els Fons de Patrimoni Natural tendirem ponts per assegurar que aquesta llei sigui una realitat.
Per seguir la campanya a favor de la Llei de restauració de la natura, segueix #RestoreNature a les xarxes socials.