Dijous passat, 23 d’octubre, vam organitzar la segona sessió del cicle de webinars 10 anys de Custòdia Fluvial: Gestió compartida de rius i zones humides. Un cicle, coorganitzat entre l’ACA i la XCN, i emmarcat en la celebració del 10è aniversari de la signatura del primer conveni de custòdia fluvial a Catalunya.
Aquest segon webinar estava centrat a detallar el com i el perquè de l’avaluació de l’impacte de les actuacions de restauració, una eina cabdal per assegurar la continuïtat de la gestió i la custòdia d’aquestes zones.
Si no vau poder assistir a aquest segon webinar o voleu reviure’l, el podeu trobar al canal de YouTube de la XCN al següent enllaç. On també podreu trobar el del primer webinar del cicle.
Us animem a participar de les següents sessions que es duran a terme el mes de novembre i desembre, així com de les jornades de voluntariat i la segona sortida tècnica del cicle.
La visió global de l’impacte i els seus indicadors
El Xavier García, investigador postdoctoral de l’ICRA, va encetar aquesta segona sessió proposant una visió global i multidimensional de la temàtica, tenint en compte els valors ecològics, socioculturals i econòmics,, associatsals serveis ecosistèmics de les masses d’aigua dolça.
En la seva explicació va destacar que avaluar és una tasca imprescindible per confirmar que s’acompleixen els objectius ecològics i les regulacions de la Directiva Marc de l’Aigua i la Directiva Hàbitats. També per demostrar l’eficàcia i el retorn ambiental i social de les inversions públiques i privades. I no menys important, per a mostrar resultats tangibles que generin confiança i implicació ciutadana.
Per a acabar, va presentar la proposta d’indicadors que estan treballant a l’ICRA per avaluar els convenis de custòdia fluvial, en el marc dels 10 anys, tot tenint en compte el vessant ecològic i el vessant socioeconòmic.
L’aplicació i seguiment en projectes
La Núria Sallarès, ambientòloga integrada al CERM, va continuar la sessió amb el punt de vista de la recerca i la divulgació científica lligada a les actuacions realitzades en els seus projectes.
Entre aquests va destacar la recuperació de la connectivitat fluvial en el projecte Life Alnus i l’efectivitat de la restauració de l’estat ecològic: analitzant-ne la qualitat fisicoquímica, la qualitat hidromorfològica i la qualitat biològica.
En aquest últim cas avaluant-ne bioindicadors com: els macroinvertebrats aquàtics, les poblacions i espècies de peixos, i la qualitat de la vegetació del bosc de ribera.
La importància del seguiment faunístic a llarg termini i la connectivitat
Finalment, en Quim Pou, biòleg i president de l’Associació la Sorellona i director de Sorelló, va oferir un enfocament tècnic on va accentuar la importància del seguiment faunístic a llarg termini, per tal de disposar de dades de pes en l’avaluació d’aquests impactes de la restauració.
També va ressaltar la rellevància dels cabals i la qualitat de l’aigua, per explicar molts dels impactes en les poblacions de peixos i altres organismes propis d’aquestes masses d’aigua.
Va destacar el valor de facilitar i treballar la connectivitat fluvial, especialment en l’àmbit de les espècies de peixos, subratllant al mateix moment que malauradament, les espècies invasores, són les que aprofiten millor els nous passos.
Col·laboració, finançament i comunicació: Apunts del debat.
En el torn obert de preguntes i debat, es va constatar el repte que suposa integrar els aspectes socials i econòmics i la necessitat de trobar eines senzilles per fer-ho.
La dificultat de la implicació del finançament privat i el model de crèdits climàtics per compensar la petjada hídrica, van generar preguntes i debat entre les persones assistents i ponents, donant sentit i importància a sessions com aquesta.
Des de la XCN volem agrair a tothom, ponents i persones assistents al webinar, el seu temps i presència, i animar a tothom a reviure’l al nostre canal de YouTube en aquest enllaç.
Esperem retrobar-nos a la pròxima sessió del 19 de novembre, i us animem a seguir-nos als diferents canals i xarxes (Bluesky i Instagram).