El projecte de Pressupostos 2026 del Govern de la Generalitat liderat per Salvador Illa, presentat al Parlament el 27 de febrer passat i ara retirat per a renegociar amb ERC, ha mostrat les intencions polítiques del partit que governa: retallar dràsticament les dotacions per a la protecció de la biodiversitat i l’avaluació ambiental de projectes, plans i programes, mentre, justament, cada cop s’impulsen més projectes públics i privats amb impactes potencialment molt alts sobre els ecosistemes.
Ecologistes en Acció de Catalunya i la Xarxa per la Conservació de la Natura han analitzat aquest projecte de pressupostos i han detectat una situació que representa una amenaça greu per a les polítiques ambientals del país. Si el 2023, al darrer pressupost aprovat pel Govern de Pere Aragonès, el pressupost destinat a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural va ser de 75,78 milions, en el projecte 2026 del Govern de Salvador Illa baixa a 39,15 milions, un 48,3% menys. Cal recordar que d’aquesta Direcció General (DG) en depenen unitats tan importants com la gestió dels espais naturals protegits (Xarxa natura 2000, parcs naturals i nacional, que sumen més del 30% del territori), la conservació de la flora i la fauna, l’avaluació ambiental de plans, programes i projectes, o l’educació ambiental.
En un context de regressió de la biodiversitat a Catalunya —amb una reducció del 28% dels individus de fauna salvatge segons l’Índex de Planeta Viu més recent—, aquesta retallada és qualificada de “molt greu” i interpretada com un indicador d’una orientació de política pública contrària a la protecció ambiental per part del Govern del PSC, que s’alinea amb precedents de reducció de la despesa en conservació de la natura impulsats històricament per governs de centredreta (CiU i PP) tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat.
Les principals organitzacions ambientals i ecologistes, reunides la majoria d’elles a la Xarxa per a la Conservació de la Natura, més Ecologistes en Acció de Catalunya, han alertat recentment de la situació límit que pateixen les polítiques de conservació. Al manifest “La natura no pot esperar” les entitats ambientals van reclamar 10 mesures de la màxima urgència per tal de començar a revertir la situació crítica de la natura a Catalunya. Entre elles, la necessitat de recuperar un Departament de Transició Ecològica (amb rang de Vice-presidència), la tramitació de diverses lleis i normatives de protecció, l’ampliació de 70 places de gestió i conservació de la natura o la dotació de 200 milions d’euros per poder garantir les actuacions i inversions necessàries per a complir amb la legislació ambiental catalana, estatal, europea i internacional.
Aquesta dotació de 200 milions d’euros anuals constitueix el llindar mínim que el Govern hauria de destinar, de manera estructural, finalista i transparent, a les polítiques de conservació i restauració de la natura. A les obligacions ambientals vigents s’afegeix l’objectiu d’assolir la restauració efectiva del 20% dels ecosistemes degradats —terrestres, d’aigües continentals, costaners i marins— abans de 2030, tal com estableix la Llei europea de Restauració de la Natura. En aquest context, resulta difícilment viable afrontar aquest repte sense activar de manera immediata els mecanismes de finançament necessaris per a la seva implementació.
Davant l’actual deriva política del Govern de la Generalitat, que no només ha ignorat les peticions de millora en finançament i legislació per les polítiques de conservació, sinó que està impulsant una retallada dràstica als pressupostos 2026, les entitats ambientals es plantegen impulsar accions de protesta i pressió. Reiteren que no es tracta només d’una discrepància pressupostària, sinó d’una decisió política de gran transcendència que posa en risc el compliment de les obligacions legals i els compromisos internacionals en matèria de biodiversitat, així com la salut dels ecosistemes dels quals depèn el benestar col·lectiu.
Exigeixen una rectificació immediata i integral del rumb adoptat pel Govern, amb una dotació pressupostària a l’altura de l’emergència ecològica actual, i anuncien, en cas contrari, una intensificació de les accions de mobilització i incidència institucional necessàries per defensar, amb la màxima determinació i responsabilitat, el patrimoni natural del país i el benestar de la ciutadania que d’ell depèn.