L’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa és un territori extens, de més de 32.000 hectàrees, i un dels espais més singulars del Prepirineu oriental. El seu relleu abrupte, amb cingleres i valls profundes, configura un paisatge característic, amb una important cobertura forestal dominada per alzinars i rouredes.
Alhora, conserva un patrimoni cultural molt present, amb masies, ermites o antics espais d’activitat, que reflecteix un passat vinculat a l’agricultura i la ramaderia. Com en altres zones de muntanya, però, el despoblament i l’abandonament han marcat l’evolució del territori en les darreres dècades.
Avui, hi conviuen usos com el turisme i les activitats vinculades als recursos naturals, en un context en què la major part de la propietat és privada. Això fa necessari encarar la gestió de forma col·laborativa i generant sinergies amb els agents del territori i especialment amb els propietaris i propietàries.
En aquest sentit, la custòdia ha anat guanyant pes fins a convertir-se en una eina clau per aplicar sobre el terreny els objectius del Pla de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa, un dels únics aprovats en territori català, així com el mateix Pla Estratègic de l’Espai Natural Protegit per al període 2026-2029. Cadascun dels acords de custòdia ens permeten aterrar-los en finques concretes i amb actuacions reals.
De la planificació a la gestió
A l’Alta Garrotxa, bona part del treball amb custòdia s’ha orientat a la recuperació d’hàbitats d’espais oberts. En les darreres dècades, l’Alta Garrotxa ha experimentat un procés progressiu d’abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes que ha tingut un impacte directe sobre el paisatge. La regressió dels espais oberts, abans mantinguts per l’activitat humana, ha donat pas a una expansió contínua de la massa forestal. Aquest procés ha comportat una progressiva homogeneïtzació del paisatge, amb la pèrdua de mosaics agroforestals que eren clau tant per a la biodiversitat com per a la gestió del territori. Aquesta transformació no només redueix la diversitat d’hàbitats, sinó que també incrementa la vulnerabilitat davant riscos com els incendis forestals i dificulta la recuperació d’usos tradicionals vinculats al territori.
Tant és així que el Pla de protecció de l’espai preveu una doble estratègia de conservació, una de les quals està relacionada a la recuperació del paisatge mosaic. És una aposta molt vinculada a la realitat del territori: aquests espais tenen un paper important tant en la conservació de la biodiversitat com en la prevenció d’incendis i en el manteniment de l’activitat ramadera.
A partir dels acords, es desenvolupen actuacions que s’articulen al voltant de quatre grans objectius:
- Gestió forestal i prevenció d’incendis
- Recuperació de pastures i suport a la ramaderia extensiva
- Conservació d’hàbitats d’interès comunitari i d’interès local
- Restauració del paisatge i elements patrimonials
Tot i això, en la pràctica, moltes d’aquestes accions convergeixen en un mateix punt: recuperar i mantenir espais oberts funcionals.
Aquest acords es concentren en aquells espais on hi ha més potencial de recuperació segons estudis previs realitzats per la Universitat de Girona i més recentment en base a la cartografia del Pla d’Impuls de la Ramaderia Extensiva per la conservació de l’Alta Garrotxa.
Aquest Pla fa una priorització de sectors de l’espai per al foment i recuperació de l’activitat ramadera en base a la conservació, la prevenció de riscos i el potencial agrari i fa una proposta de mecanismes per a la implementació d’un sistema de compensacions per la prestació de serveis ambientals de la ramaderia extensiva.
Així doncs, la custòdia del territori esdevé l’instrument clau per completar el cicle de planificació i passar de la diagnosi a l’acció efectiva. No es tracta només de formalitzar acords, sinó d’assegurar-ne la implementació amb criteri tècnic, coherència territorial i capacitat de seguiment. Aquest enfocament permet transformar el coneixement disponible en decisions operatives, reforçant la governança del territori i garantint que les actuacions contribueixin de manera real a la conservació de l’espai protegit.
Un instrument versàtil orientat a resultats
En el marc de la custòdia del territori, en els darrers anys hem explorat noves potencialitats de gestió activa, entre les quals destaca la recuperació de la pedra seca. Més enllà del seu valor patrimonial, s’ha evidenciat el seu paper rellevant en la funcionalitat ecològica i productiva dels espais.
Entre d’altres, aporta:
- Generació de microhàbitats i refugis climàtics per a diverses espècies.
- Reducció de processos erosius.
- Millora del suport a la ramaderia en zones amb forts pendents.
Aquesta combinació de funcions posa de manifest la versatilitat de la custòdia del territori com a instrument de gestió. La custòdia permet integrar en un mateix marc objectius ambientals, productius i patrimonials, i adaptar-los a realitats territorials diverses dins d’un mateix acord. En aquest sentit, es consolida com una eina que transcendeix la preservació puntual per esdevenir un mecanisme de gestió activa, coherent i orientat a resultats operatius.
El valor afegit de l’intangible
Al mateix temps, els impactes de la custòdia del territori van molt més enllà de les actuacions materials sobre el terreny, ja que combinen de manera indestriable una dimensió de governança territorial:
- Es consoliden relacions de confiança amb la propietat, element clau per garantir la viabilitat i continuïtat dels acords.
- S’implica de manera activa el sector ramader, incorporant-lo com a agent central en la gestió i definició de les intervencions.
- Es generen complicitats amb altres actors del territori (administracions, entitats, equipaments tècnics i teixit local), reforçant la capacitat d’acció col·lectiva.
D’altra banda, la custòdia, al llarg dels anys, ha permès desenvolupar també una dimensió a nivell de sensibilització i corresponsabilització social:
- Es posen en valor els processos ecològics i productius que tenen lloc en el territori.
- S’enforteix el reconeixement social dels valors del paisatge i de la seva gestió activa.
- Es reforça el vincle amb l’espai i es construeix una mirada compartida sobre els seus valors, processos ecològics i dinàmiques pròpies.
- Es fomenta el sentiment de pertinença i la corresponsabilitat sobre l’espai.
Aquest impacte integral, que articula governança i sensibilització de manera simultània, és un factor determinant: no només facilita l’execució de les actuacions, sinó que en garanteix la continuïtat, la qualitat i la consolidació del model de custòdia com a instrument de gestió activa del territori.
Per assolir aquest objectiu, més que un instrument jurídic rígid, com dèiem abans, es concep com un marc flexible que permet acordar actuacions i treballar de manera conjunta, basat en la confiança i en la corresponsabilitat, com una bona encaixada de mans. En aquest sentit, es prioritza de vegades el valor de la relació de treball compartit per sobre del rigor estrictament jurídic, entenent que la solidesa de l’acord rau, sobretot, en el compromís mutu i en la capacitat de cooperar de manera sostinguda en el temps.
El paper de l’Inventari de Custòdia del Territori
En aquest procés, la feina impulsada per la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) amb l’inventari de custòdia ha estat especialment útil.
Aquest registre ha permès ordenar i donar visibilitat als acords existents, facilitant una visió més clara del conjunt i ajudant a reforçar la planificació.
Segons el darrer inventari de custòdia realitzat al 2021, Catalunya compta amb quasi 800 iniciatives de custòdia del territori actives, promogudes per 74 entitats, el que representa 41.800 ha de territori.
A més, el 2025 la XCN va fer un pas endavant amb la creació del Visor dels acords de custòdia de Catalunya, una nova eina que permet una gestió més àgil de les dades vinculades als acords per part de les entitats de custòdia, alhora que la ciutadania pot navegar pel mapa interactiu i descobrir les iniciatives de custòdia que hi ha actualment al territori.
Aquest conjunt d’informació no només facilita la transparència i la visibilització de la feina que fan les entitats, sinó que també pot ajudar a connectar persones, empreses i institucions amb iniciatives que promouen una gestió sostenible i participativa del territori.
Consulta aquí els acords de custòdia del Consorci de l’Alta Garrotxa.
Junts arribem més lluny
En conjunt, aquests elements consoliden la custòdia del territori com una eina estratègica de gestió activa i relacional. El seu valor no resideix únicament en la capacitat d’intervenir sobre el medi, sinó en la possibilitat d’articular actors, generar continuïtat en la gestió i reforçar el compromís col·lectiu amb el territori.
Aquesta combinació de planificació, acció i vinculació social reforça la necessitat de donar-li més visibilitat com a instrument de gestió real i operatiu. El repte immediat és millorar-ne el reconeixement i la comprensió com a eina efectiva de governança territorial, posant en valor els resultats assolits i la seva contribució concreta a la gestió de l’Alta Garrotxa.
En aquest marc, la col·laboració entre el Consorci de l’Alta Garrotxa i la Xarxa per a la Conservació de la Natura és un actiu clau: el Consorci en forma part activa i aquesta relació de treball estable i fluida permet sumar coneixement, compartir experiències i impulsar projectes de manera coordinada. Es tracta d’una col·laboració molt positiva i bidireccional, que reforça el desenvolupament de la custòdia del territori i en potencia l’impacte com a eina compartida de conservació i gestió.