Els dies 19 i 20 de setembre, en el marc del Delta Birding Festival, es van dur a terme dos alliberaments de fauna salvatge recuperada als centres de fauna de Catalunya. Una oportunitat per veure de prop el moment més emocionant d’un procés que comença molt abans i en què els professionals dels centres, Agents Rurals i persones voluntàries treballen conjuntament perquè els animals puguin tornar al medi natural.
Veure una au recuperar el vol i perdre’s de nou en el paisatge és, probablement, una de les imatges més gratificants de la conservació de la fauna. Però darrere d’aquests pocs segons hi pot haver setmanes o mesos de tractaments veterinaris, cures, alimentació, rehabilitació i seguiment.
Els dies 19 i 20 de setembre de 2026, les persones assistents al Delta Birding Festival van poder conèixer de prop aquesta feina durant dos alliberaments d’aus salvatges recuperades als centres de fauna, acompanyats d’explicacions dels Agents Rurals i de les entitats responsables dels programes de voluntariat (la Fundació Trenca i l’Associació Grenp).
Entre els animals que van poder tornar al medi natural hi havia dues arpelles comunes, un milà negre, un esplugabous i un aligot comú, cadascun amb una història de recuperació diferent.
Què passa quan un animal salvatge arriba a un centre de fauna?
Els centres de fauna salvatge reben animals que han resultat ferits, han patit accidents o es troben en situacions que comprometen la seva supervivència.
Quan hi arriba un animal, els equips especialitzats n’avaluen l’estat i realitzen les intervencions veterinàries necessàries. Després comença un procés de recuperació que pot incloure cures, alimentació, rehabilitació i exercicis perquè l’animal recuperi la musculatura i les capacitats que necessitarà per sobreviure de manera autònoma.
L’objectiu final és sempre que, quan sigui possible, l’animal pugui tornar a viure en llibertat.
Aquesta tasca va molt més enllà de l’atenció als animals ferits. Els centres de fauna també participen en projectes de cria en captivitat i reintroducció d’espècies, programes de recerca, seguiment de fauna i iniciatives d’educació i sensibilització ambiental.
Cinc aus, cinc processos de recuperació
El dissabte, el públic va poder assistir a l’alliberament d’un esplugabous (Bubulcus ibis) i un aligot comú (Buteo buteo), tots dos recuperats al Centre de Fauna de Torreferrussa.
L’esplugabous és una au molt adaptable que podem trobar tant en zones humides com en camps de conreu i pastures. És habitual veure’l a prop del bestiar, aprofitant els insectes que els animals aixequen mentre pasturen. L’exemplar alliberat havia arribat al centre durant el mes d’agost procedent de Barcelona. Era un juvenil que presentava una lleu deshidratació i un pes inferior al que li corresponia.
La història de l’aligot era ben diferent. Aquesta rapinyaire havia arribat a Torreferrussa l’any 2025 procedent de Ripollet després de quedar atrapada al radiador d’una furgoneta. Presentava hipotèrmia, paràsits i el plomatge en mal estat. Després del seu procés de recuperació, va poder tornar finalment al medi natural.
Els aligots tenen, a més, un paper important als ecosistemes: la seva alimentació inclou petits mamífers, ocells, rèptils i insectes, i contribueixen així al control natural de les poblacions de rosegadors.
El diumenge, es van poder observar dues arpelles comunes (Circus aeruginosus), dues rapinyaires que havien seguit processos de recuperació molt diferents, i un milà negre (Milvus migrans).
Una d’elles havia arribat al centre amb una fractura a l’ala dreta. Després d’una intervenció veterinària, va haver de passar per un període de rehabilitació i musculació fins a recuperar la força necessària per tornar a volar.
L’altra havia ingressat al centre quan encara era un poll, procedent d’un niu que es trobava en situació de risc. Va ser criada intentant mantenir el mínim contacte possible amb les persones i, a mesura que va créixer, va passar a instal·lacions on va poder exercitar el vol i preparar-se per tornar al medi natural.
El voluntariat, molt més que donar un cop de mà
Una part essencial d’aquesta feina no s’entendria sense les persones voluntàries.
Actualment, prop de 90 persones voluntàries col·laboren als centres de fauna de Torreferrussa, Vallcalent i els Aiguamolls de l’Empordà, donant suport als equips professionals en diferents tasques.
El voluntariat no substitueix en cap cas la feina del personal especialitzat dels centres, sinó que la complementa. Les persones voluntàries poden participar en l’alimentació i cura dels animals, la neteja i el manteniment de les instal·lacions, el suport durant la intensa campanya d’estiu (quan arriben nombrosos polls i cries) o en activitats d’educació ambiental.
També poden col·laborar en espais com les zones de cria, els insectaris o en tasques de jardineria i manteniment. Això fa que no sigui necessari tenir estudis de biologia, veterinària o disciplines ambientals per implicar-s’hi: hi ha moltes maneres de contribuir-hi.
Però el valor del voluntariat va encara més enllà de les hores de suport als centres. Conèixer en primera persona les causes per les quals els animals arriben ferits, el procés necessari per recuperar-los i la fragilitat de la fauna salvatge transforma també la manera com les persones voluntàries es relacionen amb la natura.
Aquesta experiència es trasllada després als seus entorns familiars, socials i professionals, multiplicant la sensibilització sobre la importància de respectar la fauna i els seus hàbitats. Cada persona voluntària esdevé, així, també una transmissora de coneixement i de compromís amb la conservació de la natura.
He trobat un animal salvatge: què he de fer?
Els Agents Rurals van aprofitar els alliberaments per recordar una recomanació important: si trobem un animal salvatge ferit, cal trucar al 112. L’avís es deriva als Agents Rurals de la zona, que valoraran la situació i, si és necessari, es desplaçaran per recollir l’animal i traslladar-lo a un centre de fauna.
Ara bé, trobar un animal a terra no significa necessàriament que necessiti ajuda.
És habitual, per exemple, trobar tortugues que simplement s’estan desplaçant pel seu hàbitat. Si no estan ferides ni es troben en una situació de perill immediat, és millor no retirar-les del medi.
El mateix passa amb molts polls d’ocell. En determinades espècies, els joves abandonen el niu abans de volar perfectament i passen uns dies pels voltants mentre els progenitors continuen alimentant-los. Recollir-los pensant que estan abandonats pot separar-los innecessàriament dels seus pares i reduir les seves possibilitats de supervivència.
Per això, davant del dubte, el millor és observar l’animal sense manipular-lo i contactar amb els professionals perquè ens indiquin com actuar.
Vols formar part d’aquesta tasca?
Els centres de fauna de Vallcalent, Torreferrussa i els Aiguamolls de l’Empordà compten amb programes de voluntariat ambiental.
Les persones interessades poden trobar informació sobre els diferents programes a voluntariatambiental.cat/voluntariat-als-centres-de-fauna. En funció de les necessitats de cada centre, es busquen perfils i disponibilitats diferents i s’ofereixen formacions perquè les persones participants coneguin el funcionament del centre i les tasques que hi poden desenvolupar.
Els alliberaments del Delta Birding Festival ens recorden que el retorn d’un animal a la natura és només l’última baula d’una llarga cadena de cures. Darrere de cada au que torna a volar hi ha coneixement científic, atenció veterinària, coordinació, moltes hores de feina i també el compromís de persones que decideixen regalar una part del seu temps a la conservació de la fauna salvatge.
La Xarxa per a la Conservació de la Natura organitza aquestes activitats en el marc del projecte de voluntariat dels centres de fauna salvatge del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.