El teatre La Lira de Tremp ha esdevingut el punt de trobada de la quarta edició de la Jornada de Salut i Natura, una cita que ha aplegat professionals, tècnics i representants institucionals de tot Catalunya. La trobada ha permès intercanviar experiències d’àmbit territorial i, alhora, ha posat el focus en la regió pirinenca per impulsar-la com un entorn clau en el desenvolupament de la prescripció social i les intervencions de salut i natura.
La benvinguda institucional ha anat a càrrec de Sílvia Romero, alcaldessa de Tremp i delegada territorial del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, qui ha destacat amb orgull el paper del teatre La Lira com a espai comunitari per posar en valor de la cultura per generar benestar i connexió amb la natura. Seguidament, Isidre Felip, en representació de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i l’Aran, ha subratllat que en un entorn on la natura forma part de la vida quotidiana, aquesta pot ser tant una aliada de la salut com un factor vinculat a reptes complexos com la soledat no volguda o l’aïllament geogràfic. En aquest sentit, ha defensat que la prescripció d’activitats en la natura no ha de ser un recurs demagògic sinó una pràctica adaptada a les necessitats de cada persona, i ha marcat com a reptes prioritaris la formació dels equips sanitaris, l’establiment de circuits de comunicació senzills entre actors i el mesurament de resultats per fer emergir el Pirineu com un territori capdavanter en la matèria.
Per la seva banda, Anna Estella, des de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, ha posat en valor que la protecció dels espais naturals i la biodiversitat va més enllà del seu valor ecològic intrínsec, ja que la salut dels ecosistemes repercuteix directament en el benestar físic i emocional de les persones. Estella ha emfatitzat que l’administració està treballant per oferir un suport estructural i formatiu continuat a les xarxes locals de salut i natura, superant el marc de les trobades puntuals per consolidar una estratègia sectorial conjunta.
En el marc dels projectes inspiradors de l’Alt Pirineu i l’Aran, la taula moderada pel geòleg Gonzalo Rivas ha posat de manifest el valor de la cooperació territorial i la recerca aplicada. Albert de Gràcia, responsable de Marxa Nòrdica Cadí Pirineus i MeteoPirineus, ha presentat el balanç de la marxa nòrdica als CAPs del Pirineu, una iniciativa impulsada per l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu (IDAPA) i la Taula de Camins que ha arribat als equips d’atenció primària de l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i l’Aran. Aquesta iniciativa ha mobilitzat més de 720 participants, molts dels quals no practicaven exercici regularment. Albert de Gràcia ha ressaltat el paper de la marxa nòrdica com a eina d’autonomia, cohesió social i redescoberta dels entorns propers, alhora que ha destacat la importància d’inculcar una tècnica correcta des de l’inici per evitar lesions.
Complementant aquesta visió, Maria Aspa (psicòloga de benestar emocional de l’ICS), Neus Calvelo (infermera de l’ICS) i Sílvia Pauls (fisioterapeuta de l’ICS) han compartit l’experiència pràctica de la marxa nòrdica al CAP de Sort i la dinamització de grups de caminada intergeneracionals. Les ponents han explicat com l’activitat setmanal s’ha mantingut de manera ininterrompuda adaptant els recorreguts segons l’edat i les capacitats dels participants, que van des dels 60 fins als 92 anys. Aquesta dinàmica multidisciplinària no només ha millorat la salut física de les usuàries sinó que ha permès desdibuixar els rols tradicionals de la consulta mèdica, afavorint l’autocura i la construcció de xarxes de suport comunitari.
La visió de l’ús públic dels espais naturals protegits per fomentar la salut i la natura ha vingut de la mà d’Oriol Martínez, representant dels Parcs al Grup Motor de la Taula Salut i Natura de l’Alt Pirineu i Aran. Martínez ha remarcat que els parcs no solament gestionen la fauna i la flora, sinó que han d’oferir alternatives accessibles per a tota la ciutadania dins de l’estratègia Healthy Parks, Healthy People. Entre les accions destacades trobem els itineraris adaptats en boscos madurs, l’ús de cadires tot terreny Joëlette per a persones amb mobilitat reduïda, les activitats de meditació o les sortides sensorials adreçades a residents en centres de la gent gran, així com la instal·lació d’imatges d’entorns naturals a les sales d’espera dels CAPs per reduir els nivells d’ansietat dels pacients.
El debat posterior ha servit per analitzar la composició dels grups d’activitat física en el medi natural, on destaca una presència majoritària de dones grans. Els professionals han coincidit en la necessitat d’estudiar les dinàmiques sociològiques del territori per incentivar la participació dels homes i dels joves, alhora que s’ha destacat l’encert d’anar a buscar de forma activa col·lectius com el de les persones nouvingudes per facilitar la seva integració i accés als espais naturals.
En el bloc dedicat a la governança i l’activitat de les Taules Territorials, Sandra Carrera va emfasitzar que trobades com la de Tremp funcionen com un Plenari de la Taula Salut i Natura de Catalunya, amb la voluntat itinerant d’anar visitant les diferents seus del territori, com Barcelona, Girona o Tortosa. Carrera va presentar l’avenç en l’estructura organitzativa de la xarxa, que actualment aplega 186 organitzacions i que incorpora com a principal novetat la creació d’un Consell Consultiu per canalitzar la seva gestió. Durant la posada en comú, la Taula de Joventut va compartir el seu procés de reflexió interna per apropar la connexió amb la natura a tota la infància, mentre la Taula del Pirineu va recordar com va sorgir la iniciativa per fer inventari i vertebrar l’activitat en un territori tan vinculat a l’entorn natural. Plantejant els horitzons per al proper any, Girona va manifestar la voluntat de passar a l’acció directament després de la trobada d’Olot, Joventut va remarcar la urgència d’incorporar la veu directa dels joves, i el Pirineu va situar com a prioritat continuar teixint xarxa entre entitats de la salut i el medi ambient. Sandra Carrera va cloure el bloc convidant a presentar propostes per a nous Grups de Treball o espais de trobada.
Després de la pausa per a l’esmorzar, Sílvia Gili, assessora en salut i natura, va oferir la ponència «Construint un llenguatge compartit per a les intervencions de Salut i Natura», on va emfasitzar que no cal unificar tots els noms, sinó saber exactament a què ens referim en cada moment. Gili va recordar que davant la creixent literatura científica cal aplicar el marc teòric de cada context cultural, posant l’exemple de com adaptar termes com el shinrin-yoku o bany de bosc. Va remarcar que «Som Natura» està íntimament lligat a la Salut Planetària i que la natura no és un escenari intercanviable, sinó que la singularitat de cada espai forma part de la pràctica. Entrant en la definició tècnica, va detallar que una Intervenció Basada en la Natura (IBN) requereix quatre requisits: una base física (entorn natural real verd o blau, o bé adaptat), intencionalitat, un objectiu concret i la implicació activa de la persona, diferenciant els objectius, els mecanismes i els efectes realment obtinguts. Així mateix, va demanar no confondre la aparent senzillesa d’una activitat amb la falta d’estructura, i va recordar que no és el mateix guiar que prescriure o fer teràpia, ja que cada rol implica aspectes tècnics i legals propis, com ara disposar d’assegurança.
La jornada va acollir els Laboratoris col·laboratius, que donaven continuïtat directa a la feina iniciada en les anteriors trobades d’Olot i Tortosa per tal de definir conjuntament les bases de les intervencions de Salut i Natura. Organitzats en sis eixos de debat i dinamitzats per membres de la TSiN i la TSiN Girona, aquests grups van aprofundir en aspectes clau com la definició de què constitueix exactament una activitat de salut i natura, la formació bàsica necessària tant per al personal sanitari com per als guies, estratègies innovació per fomentar un model de prescripció a Catalunya, les estratègies de comunicació i divulgació del binomi, i els mecanismes de retorn i acompanyament en tot el procés.
A continuació, es va obrir un nou espai de treball col·laboratiu centrat específicament en l’elaboració del Manifest de Prescripció de Natura. Es van analitzar de forma participativa les demandes principals, els actors necessaris i les vies de difusió, destacant idees com la urgència de fixar criteris i marcs conceptuals clar, la necessitat de finançament estable, la creació d’un directori de recursos i mapa d’actius integrat a «La Meva Salut», la formació d’equips, i l’impuls de proves pilot des de les taules territorials.
Actualment, l’equip organitzador es troba en ple procés de buidatge, anàlisi i síntesi de tot el material i els resultats extrets d’aquests debats per tal de donar forma al document final del Manifest i consolidar els acords dels laboratoris.
Durant la tarda de la jornada, la Fira de Projectes va prendre el relleu amb la presentació de diversos pòsters que van donar a conèixer experiències i iniciatives pràctiques d’arreu del territori, afavorint el diàleg directe i l’intercanvi de coneixement entre els assistents. Com a tancament de l’esdeveniment, l’endemà dissabte es van dur a terme diferents sortides de camp per conèixer de primera mà i en la pràctica diverses activitats de salut i natura. Els participants van poder gaudir d’itineraris i experiències vivencials en espais emblemàtics com la Tremoluga de Naens, el bosc del Gerdar, l’entorn natural de Tremp, el Cadí i la Vall d’Àssua, posant el punt final a una jornada clau per al futur del binomi salut i natura a Catalunya.
