La crisi de l’habitatge i la crisi ecosocial són dues cares de la mateixa moneda. El model econòmic actual basat en el creixement il·limitat expulsa persones de les seves llars, dificulta l’accés a la terra i degrada els ecosistemes. No podem defensar la natura sense defensar les condicions de vida de les persones.
Per això, des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) ens sumem a la vaga general de l’11 de novembre per l’habitatge i uns salaris dignes, i convidem totes les organitzacions de conservació de la natura i defensa del territori a sumar-s’hi.
Dues crisis amb arrels compartides
El cost de la vida augmenta més ràpidament que els salaris. Entre 2015 i 2024, el lloguer mitjà a Catalunya es va encarir un 60%, mentre que els salaris van créixer un 30%, segons la UGT. Tenir feina ja no garanteix poder accedir a un habitatge digne.
Mentrestant, la crisi ecològica també s’agreuja. En els darrers vint anys, Catalunya ha perdut un 28% dels individus de fauna salvatge, segons l’Índex de Planeta Viu de 2024. Aquesta pèrdua posa en risc funcions essencials com la pol·linització, l’aigua potable o la protecció davant dels efectes devastadors del canvi climàtic, com la sequera, els incendis, les inundacions o les onades de calor.
Tots dos processos comparteixen causes estructurals: l’explotació intensiva dels recursos, l’especulació i un sistema que concentra els beneficis mentre trasllada els costos socials i ambientals a la ciutadania. Les persones amb menys recursos tenen, a més, menys capacitat per afrontar els impactes climàtics.
Defensar l’habitatge és defensar el territori
L’especulació immobiliària no afecta només les ciutats. Al món rural, la pressió turística, les segones residències i l’augment dels preus dificulten que la població local pugui continuar vivint als pobles. També fan més difícil l’arribada de persones que volen impulsar projectes agroecològics, ramaders o de gestió forestal sostenible.
Sense habitatges assequibles i accés a la terra, perilla la continuïtat de la pagesia, la gestió del paisatge i les iniciatives de custòdia del territori arrelades a les comunitats. L’expulsió de població també debilita les xarxes de coneixement i participació necessàries per conservar el territori.
Alhora, garantir l’accés a l’habitatge no pot justificar un nou cicle d’expansió urbanística que consumeixi sòl i fragmenti hàbitats. Cal recuperar l’ús residencial dels habitatges buits, rehabilitar el parc existent i planificar qualsevol nova construcció necessària amb criteris socials i ecològics i amb participació ciutadana. Necessitem pobles i ciutats per viure-hi, no territoris al servei de l’especulació.
No hi ha justícia ambiental sense justícia social
L’Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer el 2022 el dret humà a un medi ambient net, saludable i sostenible. Aquest dret és inseparable de l’accés a l’habitatge, a la salut, a l’aigua i a l’energia. Una llar digna ha de protegir del fred i de les onades de calor; un barri habitable necessita aire net i espais verds; un poble viu necessita aigua de qualitat i ecosistemes saludables.
Garantir els drets bàsics també vol dir evitar que ningú no hagi d’escollir entre pagar el lloguer, escalfar casa seva o viure en un entorn saludable. La transició ecològica només serà justa si també millora les condicions de vida de la gent.
Cuidar la natura és cuidar qui la fa possible
És una realitat que la precarietat també afecta les entitats ambientals. El salari brut anual mitjà a les organitzacions de conservació és de 25.960 €, un 18% inferior a la mitjana catalana (31.730 €), malgrat el pes de perfils tècnics especialitzats. La mediana, de 25.613 €, també queda per sota de la catalana (27.133 €), un 5,6% menys. A més, un 25% de les entitats reconeix hores extres no compensades i un 27% indica que persones voluntàries assumeixen tasques que haurien de correspondre a personal remunerat.
Les entitats assumeixen responsabilitats d’interès públic amb equips petits i finançament inestable. El voluntariat ambiental és imprescindible, però no pot substituir llocs de treball dignes ni compensar la manca de recursos estructurals. La conservació de la natura no es pot sostenir sobre la precarietat.
L’11 de novembre, per una vida digna en un territori habitable
Necessitem una transició ecosocial que redueixi el consum d’energia i materials, respecti els límits ecològics i reparteixi de manera justa els recursos. Això requereix polítiques efectives d’habitatge, salaris dignes, serveis públics robustos, protecció del sòl agrari i dels espais naturals i finançament estable per a la biodiversitat.
No hi haurà transició ecològica justa si deixa enrere les persones treballadores, ni benestar durador en un territori degradat. Defensar l’habitatge, els drets laborals i la natura és situar la vida al centre.
Des de la XCN cridem les entitats ambientals, les persones que treballen per la conservació i el conjunt de la ciutadania a participar en la vaga general de l’11 de novembre.
Volem cases per viure-hi en un territori habitable. L’11 de novembre, a la vaga general!
Consulta el manifest de la campanya i les convocatòries a vagageneral.org