Actualitat

5 + 1 Eixos per una altra PAC que cuidi les persones i els territoris

Des de la Coalició Por Otra PAC, de la qual la XCN en forma part, hem treballat un document amb 5+1 demandes clares perquè la PAC impulsi un nou model agroalimentari que el sector agrari, la ciutadania, el medi ambient i el territori necessiten.

Por Otra PAC és una Coalició multi-disciplinar formada per més de quaranta organitzacions de la societat civil que ha estat treballant des del principi de l’actual reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), perquè aquesta es converteixi en una eina eficaç en la consecució de la necessària transició agroecològica. Espanya, per les seves característiques socioeconòmiques, climàtiques i ambientals, necessita més que mai un model de producció i consum d’aliments que asseguri sistemes agroalimentaris sostenibles, justos, responsables i sans.

Ens trobem davant l’última finestra d’oportunitat per tal que tot això es reculli adequadament en el procés d’elaboració del Plan Estratégico Nacional de la PAC (PEPAC). Per aquests motius proposem, a les Administracions Públiques regionals i nacionals implicades, 5+1 eixos que actuarien com a palanques clau perquè la PAC impulsi un nou model agroalimentari que el sector agrari, la ciutadania, el medi ambient i el territori necessiten:

1- Alinear completament la PAC i el Pacte Verd Europeu (PVE), el full de ruta dissenyat des de la Comissió Europea per a assegurar, per la UE de 2030, una economia sostenible, on el creixement econòmic estigui dissociat de l’ús de recursos i amb una emissió neta zero de gasos d’efecte hivernacle, sense deixar enrere cap persona ni territori. Per una banda, la PAC juga un paper clau en aquest escenari, ja que li correspon la major partida de pressupost europeu, afecta a la gestió de més del 50% de la superfície de la UE i té vigència fins el 2027. Per l’altre, el PVE ha fixat alguns objectius específics a través de les seves estratègies: Biodiversity 2030 i From Farm to Fork. El PEPAC ha de complir, com a mínim, amb les Recomanacions que la Comissió Europea ha fet als Estats membres en aquest sentit. Obviar tal acompliment impossibilitarà la consecució del objectius del PVE i el nostre país perdrà l’oportunitat de liderar la transició agroecològica a Europa.

2- Assegurar la justícia social a tots els components del teixit rural agrari. Per això, el PEPAC pot promocionar l’equitat entre propietaris de la terra i entre personal assalariat, contribuint així a acabar amb la bretxa de gènere. Per una banda, el pagament bàsic ha de ser ambiciós i continuar cap a la convergència real inter i intra regional, suprimint els “drets històrics” i garantint una ajuda justa (similar entre regionsagronòmiques similars) , que deixi enrere un model consolidat en desigualtats originades fa gairebé 20 anys. Per altra banda, el pagament bàsic ha d’incorporar, a la seva condicionalitat, el respecte a les normes en matèria de drets laborals, establint, per tant, barreres a l’explotació i a les condicions de vida indignes d’algunes persones treballadores del camp. Per últim, el PEPAC ha d’incentivar el reconeixement legal i econòmic de les dones al camp.

3- Garantir un nivell de vida digne per a les persones productores que proveeixen béns públics, més enllà dela producció d’aliments, dels que ens en beneficiem tota la societat, però que el mercat no reconeix. Per això, és imprescindible replantejar la principal eina pressupostària de la PAC, el pagament bàsic: cal que aquest deixi de recolzar indirectament l’augment de la producció i la promoció de models intensius amb gran poder de competitivitat al mercat, i traslladar aquest reforç cap al reconeixement i posada en valor dels béns públics i de models com la producció ecològica i de proximitat, les explotacions dins de Xarxa Natura 2000 i els Sistemes d’Alt Valor Natural (la ramaderia extensiva i la transhumant, les estepes cerealistes o els mosaics de llenyosos en secà, amb baix consum d’insums, entre altres). Per això, el PEPAC ha d’adoptar un capping el més estricte possible i, sobretot, redistribuir les ajudes buscant el reconeixement als sistemes agroalimentaris sostenibles. Per tal d’assegurar i reconèixer el bé públic ambiental de l’activitat agrària cal més exigència en la definició i compliment de la condicionalitat, en particular de les Bones Condicions Agràries i Mediambientals. També caldria llavors remunerar degudament el pagament bàsic que es deriva del compliment de la condicionalitat, ajustant-lo al valor del bé públic proveït.

4- Articular totes les eines necessàries del PEPAC i al llarg de tot el sistema agroalimentari, per tal d’avançar cap a la consecució del nou objectiu d’alimentació saludable i sostenible a partir d’una producció ecològica i basada en l’agroecologia, el benestar animal i la lluita contra el malbaratament alimentari. A l’actualitat, 1/3 del que es produeix acaba malbaratant-se, i això implica un impacte social, climàtic i ambiental inacceptable per una Europa en transició que busca la creació d’un entorn alimentari sostenible i saludable. Per tant, la PAC ha de limitar, en determinats casos, el finançament per la retirada d’aliments del mercat en el marc de les intervencions sectorials, promovent en canvi una planificació prèvia de les collites i les produccions, recolzant accions de recollida d’aliments no aptes pel mercat però sí per ajuda social i potenciar el compostatge a la pròpia explotació. A més, actualment el consumidor final demana aliments més sans, nutritius i respectuosos amb el medi ambient, així com un major reconeixement de l’origen i el mètode de producció. Per tant, la PAC ha de promocionar estructures organitzatives participades, que permetin reduir la distància entre producció i consum, obrint línies de recolzament a la creació i manteniment de canals curts i venta directa. Per últim, també ha d’examinar el comportament del sistema agroalimentari pel que fa al benestar animal, reforçant el compliment de la condicionalitat que pertoca i plantejant estratègies específiques de suport a la ramaderia extensiva, així com de reducció de l’ús d’antimicrobians i de la cabana ramadera en intensiu.

5- Excloure completament tots els subsidis perversos que van en contra dels propis objectius ambientals (Objectius 4, 5 i 6) i socials (Objectius 7, 8 i 9) de la PAC. Les inversions per a la modernització agrària haurien d’encaminar-se cap a la transició agroecològica, no cap a la intensificació del models productius que sobrepassen la capacitat dels ecosistemes. En aquest punt, tenen especial rellevància tot els mecanismes de suport perversos dirigits a produccions agràries amb un elevat cost social, ambiental i sanitari pel medi rural, com la ramaderia industrial o la transformació a sistemes intensius de regadius en zones que ja pateixen escassetat d’aigua. Aquests models afecten de forma crítica a la biodiversitat i als recursos edàfics i hídrics del territori i a les persones que hi viuen. L’augment de risc de zoonosis, la resistència als antimicrobians i la contaminació de l’aigua i el sòl per fitosanitaris, nitrats i microplàstics son alguns exemples d’impactes directes sobre la salut dels consumidors i consumidores i dels propis habitants del medi rural, debilitant encara més la resiliència dels pobles arreu.

+1- Establir un model de governança plenament transparent i basat en la participació real i efectiva de la societat civil, tant en totes les fases del disseny com en els processos d’aplicació, seguiment i avaluació de la PAC. Per això, cal incorporar als debats veus diverses vinculades al desenvolupament rural, la nutrició, lasalut, el medi ambient, l’alimentació i el consum, entre d’altres, assegurant la qualitat de la seva participació mitjançant l’assignació dels recursos i temps necessaris.

La incorporació d’aquests canvis en el PEPAC suposaria un avanç considerable cap a la consecució d’una PAC legítima, justa, equitativa, saludable, respectuosa amb la natura i responsable a nivell mundial.