Els passats 8 i 15 d’abril, des de la Xarxa per la Conservació de la Natura vam organitzar una doble formació en Ecofeminisme, impartida per Pandora Mirabilia. La formació constava d’una primera sessió teòrica d’introducció a l’Ecofeminisme i les seves corrents, i una segona sessió pràctica d’estudis de cas on ens van donar els primers passos per a introduir la visió ecofeminista a les nostres entitats.
A la primera sessió vam aprendre que l’ecofeminisme planteja una mirada complexa i global sobre la nostra realitat, posant al capdavant la sostenibilitat, la justícia social i l’equitat entre totes les persones, sense importar el seu gènere. És la unió entre l’ecologisme social, que defensa que l’ésser humà forma part de la natura i és responsable del seu impacte sobre els ecosistemes; i el feminisme, que ens recorda que les persones vivim sota opressions no només de gènere sinó d’origen, de classe, segons les nostres capacitats i un llarg etcètera, que calen revocar.
El terme ecofeminisme el va encunyar als anys 70 l’escriptora Françoise d’Eaubonne, tot i que es portava practicant des de molt abans en comunitats indígenes i rurals, i compta amb moltes corrents diverses (essencialista, constructivista, queer, espiritual, antiespecista, etc), però totes tenen en comú que assenyalen el sistema i model de desenvolupament actual, el paradigma neoliberal occidental que divideix el món en dos (desenvolupat i subdesenvolupat), com a depredador dels límits biofísics del planeta i de la vida de les persones, en especial de les dones i dels pobles indígenes i rurals, i que és inviable en un planeta finit on les persones visquin una vida digne; així com la vinculació entre el sistema antropocèntric i patriarcal, i l’explotació i opressió de la Terra i de les dones.
Podeu recuperar la sessió teòrica sencera al nostre canal de Youtube.
A la segona sessió, més pràctica i encarada a entitats mediambientals i de conservació de la natura, ens van explicar casos reals en que s’havia incorporat una visió ecofeminista i vam treballar en grups situacions en què hi havia hagut una mancança a l’hora de conceptualitzar-les i no s’havien tingut en compte les realitats de les persones a les que anaven adreçades. Els vam analitzar i vam fer propostes per tal de millorar-los tenint en compte els principis de l’ecofeminisme.
Els tres casos reals que ens van explicar, dels quals Pandora Mirabilia ha participat, van ser els següents:
- Patis inclusius i sostenibles: Un anàlisi de l’urbanisme dels patis i espais de joc amb una mirada feminista i ecologista. El diagnòstic va ser participatiu junt amb els infants, que van concloure que mancaven espais de joc, que eren majoritàriament lletjos i grisos, que com més grans eren els alumnes més carceraris semblaven i que, en definitiva, no es tenien en compte com a espais pedagògics.
- Entrepatios i La Borda: Cooperatives de vivendes comunitàries basades en el dret d’ús i amb un gairebé nul consum energètic. El dret d’ús funciona de tal manera que tots els inquilins son socis i sòcies de la cooperativa que compra l’edifici. L’objectiu és donar solució a una necessitat universal com és l’habitatge, fugint de l’especulació i fomentant una vida sostenible i en comunitat.
- El Paseo de Juanita / Tribu de Arganzuela: Una investigació tot fent un diagnòstic de necessitats i un mapeig de recursos i espais d’un barri per tal de fer-lo més accessible i acollidor per a la criança dels infants, amb la finalitat de treure les cures de l’àmbit privat i portar-les al públic. És un homenatge a Jane Jacobs, urbanista que criticava la ciutat dispersa i la centralitat de l’automòbil.
Després d’haver-nos adonat encara més que les persones som vulnerables, interdependents i ecodependents, i que vivim sumits en una crisi estructural, ecològica, social, de cures, econòmica i política, tenim ganes de treballar per tal de poder integrar una visió de gènere, interseccional i ecofeminista en tot el que fem, ja siguin activitats de voluntariat, accions de conservació, actes públics o reunions de feina, per tal de no perpetuar amb les opressions que ens ofereix el sistema actual. És per això que va sorgir la proposta de crear un grup de treball pràctic per treballar conjuntament la manera d’integrar la mirada ecofeminista en el nostre dia a dia com a entitats mediambientals.
