Aprofitant que aviat arribem a l’equador del projecte «RURALIZATION», el passat dimecres 10 de març vam organitzar la conferència «Repoblament rural, relleu generacional agrari i accés a la terra: novetats i tendències en clau catalana i europea», que va comptar amb l’assistència d’una cinquantena de persones. La conferència havia de servir per presentar les principals línies de treball del projecte i alguns dels resultats provisionals assolits fins ara. A més, des de la XCN vam considerar oportú aprofitar l’ocasió per a organitzar un debat sobre el futur del sector agrari i el món rural, que va comptar amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (DARP); l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA); l’Escola de Pastors; el Parc Agrari del Baix Llobregat; i la plataforma «Repoblem». Tot plegat, en format virtual i facilitat per la Neus Monllor, consultora agrosocial, membre del consell assessor del consorci que executa el projecte Ruralization, i habitual col·laboradora de la XCN en diferents projectes vinculats al sector agrari i el relleu generacional en particular.
Recapitulem la feina feta en el marc del Ruralization
Des de la XCN, doncs, vam recapitular les dades bàsiques i resultats vinculats a les tres principals línies de treball del projecte: la captació de tendències i expectatives de futur en les regions rurals, l’anàlisi del relleu generacional agrari i l’anàlisi de la problemàtica de l’accés a la terra. Quant al primer bloc de treball, vam poder exposar, per exemple, els resultats consolidats a nivell europeu de les enquestes que vam realitzar les diferents organitzacions durant la primavera i estiu de 2020, i que ja vam explicar en el seu moment per a la mostra de Catalunya . A destacar, entre altres, aquest potencial de repoblament rural a mig termini que s’observa entre la població juvenil europea (18-30 anys), amb un increment del 33% en la preferència de viure en entorns rurals, especialment aquelles localitats properes a una ciutat, però molt menys en localitats remotes. La distància a la ciutat, doncs, percebuda sovint com a centre proveïdor de llocs de treball, serveis i equipaments, apunta com un factor clau en la decisió sobre la localització dels projectes personals i professionals de futur de les generacions futures. És interessant observar com aquesta dada pot explicar també un altre dels resultats de l’estudi, que és el major interès per l’emprenedoria i el desenvolupament de projectes professionals autònoms de les joves europees residents en localitats rurals de caràcter més remot (o, si més no, no tant properes a entorns urbans).
De totes maneres, cal matisar ambdós resultats tenint en compte el que apunten les joves quan són preguntades finalment pels obstacles que creuen que trobaran per al desenvolupament dels seus projectes vitals, i és que tant l’accés a capital com a un lloc de treball estable destaquen en les primeres posicions. A més, i especialment en àrees rurals més aviat remotes, fent palesa la inequitat territorial que pot haver estat el motor del despoblament en les darreres dècades, s’expressa també una queixa sistèmica general i una certa desconfiança de les joves en què el model econòmic, polític i social vigent pugui facilitar el seu futur a mig termini.
Quant a la segona línia de treball, atès que el gruix de la feina s’està realitzant ara en el marc dels casos d’estudi, vam exposar bàsicament algunes dades i informació clau de context del sector agrari, pel que fa a la situació particular de relleu generacional. Per una part, la revisió de literatura a escala europea ens mostra la complexitat d’una conceptualització homogènia de les «noves entrants» al sector agrari, atès que l’edat, l’experiència prèvia en el sector o l’accés a recursos tenen una consideració diferent en diferents països. De totes formes, sí que s’observa un cert consens europeu en els factors que obstaculitzen la incorporació de «noves entrants» al sector agrari, com són l’accés a la terra, l’accés a formació, la integració social en el nou entorn, les relacions de conflicte amb els actors econòmics establerts en el sector, a més d’una certa saturació de producte agroalimentari en els mercats locals.
Per altra part, la manca de dades oficials públiques (i publicades) dificulta la identificació de les «noves entrants» i dels «successors» o «continuadors», és a dir, una valoració quantitativa de processos de relleu familiar i extra-familiar agrari a nivell europeu. Ara bé, les dades disponibles sí que permeten situar i relativitzar la problemàtica del relleu generacional en els diferents contextos estatals i regionals. Així, per exemple, s’observa certa heterogeneïtat en els índex de relleu juvenil agrari, on Espanya se situa més aviat a la cua europea. De totes formes, malgrat la tendència a la baixa del nombre d’agricultors en el període 2005-16, el pes relatiu tant dels joves (<35) com dels més grans (>65) sembla estancat en els darrers anys, a favor del grup d’edat de 45 a 54 anys, que guanya en representació, permetent matisar el suposat procés d’envelliment. A Catalunya, a més, el pes dels agricultors de major edat se situa per sota de la mitjana tant europea com espanyola. La prevalença del model familiar agrari és una altra de les característiques europees, si bé atenent a la superfície agrària ocupada enlloc del nombre d’explotacions, el pes del model familiar divergeix prou. En aquest sentit, són els països de l’Europa de l’Est els que se situen a la cua, amb un pes molt petit de les empreses familiars, donat el rol jugat per grans empreses, fruit de processos d’acaparament de llarg termini.
En línia amb aquesta darrera observació, i pel que fa al tercer bloc de treball del Ruralization, emmarcat en la problemàtica de l’accés a la terra, vam aprofitar per recapitular els aprenentatges dels diferents informes de resultats de les tasques desenvolupades fins ara, alguns d’ells recentment publicats a la pàgina web del projecte. Per una part, en l’informe sobre el marc legal i polític d’accés a la terra, s’ha analitzat comparativament la situació dels Estats membres europeus, tant pel que fa a sistemes de tinença, com als mecanismes de regulació directa i indirecta dels mercats de terres. A destacar: la prevalença de l’arrendament a nivell europeu (si bé a Espanya la propietat encara és majoritària); les dificultats comunes de protecció de l’espai agrari en entorns periurbans (amb la nova Llei d’Espais Agraris a Catalunya com un exemple en la bona direcció); la concentració parcel·lària i els drets d’adquisició preferent com a mecanismes clàssics de reordenació de terres (amb la novetat de les Iniciatives de Gestió en Comú promogudes en la recent Llei d’Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana); i l’exempció d’impostos en la successió, instruments financers de crèdit i aval, i bancs de terres com a mecanismes addicionals més comuns a Europa quant a la intervenció pública en la regulació dels mercats de terres.
Per altra part, pel que fa a l’anàlisi sobre el funcionament dels mercats de terra a nivell europeu, vam resumir els obstacles detectats com a més comuns en l’accés a la terra per part de les «noves entrants» al sector agrari. Així, destacàvem com el mateix predomini del model familiar (i la fragmentació de propietat que s’hi associa), els elevats costos d’informació i transacció del mercat, o el propi pagament bàsic de la PAC (que compleix sovint per als agricultors de major edat una funció més o menys social, complementària a la pensió de jubilació), són tots ells factors que acaben limitant l’oferta disponible de terra en el mercat. A més, els usos alternatius de la terra com a actiu financer o més recentment també per a mega-projectes d’energia solar, fan que els preus se situïn sovint molt per sobre del seu valor agrari. Tenint en compte a més la competència i sovint major disposició a pagar de grans empreses, agricultors ja establerts o propietaris d’explotacions veïnes (i que a més gaudeixen en molts casos de drets preferents com explicàvem abans), l’adquisició de terres per a «noves entrants» via mercat es converteix en una tasca molt complicada i un obstacle decisiu en l’arrencada d’un projecte d’emprenedoria en el sector agrari.
És en aquest sentit que la recopilació i anàlisi de pràctiques socialment innovadores per a l’accés a la terra, i que us hem explicat prèviament en altres ocasions, és ben necessària per a facilitar el camí per als nous projectes i cercar vies alternatives. Recordàvem, doncs, pràctiques associades a la compra col·lectiva de sòl agrari (on alguns membres de la xarxa Access To Land, com Terre de Liens o Kulturland ja hi tenen una llarga trajectòria), la creació de mecanismes d’informació i intermediació que facilitin la confiança entre agricultors en retirada i noves entrants (ja sigui amb l’opció més clàssica del banc de terres orientat a un determinat tipus de projectes, o alternativament amb fòrums o trobades entre actors), processos cooperatius de consolidació, agrupament i gestió en comú de terres, o programes de formació i acompanyament, com el que desenvolupa l’Escola de Pastors a casa nostra.
La regeneració agrària i rural, a debat
Pel que fa al debat moderat per la Neus Monllor, les cinc persones col·laboradores van comentar, per una part, respecte a les dades i informació que havíem presentat des de la XCN, i per altra part, ens van explicar el que estan fent i s’estan plantejant des de les seves organitzacions per a facilitar aquests processos de regeneració agrària i rural en el futur proper, i tenint en compte també l’entorn incert generat per la COVID. Així, com a gerent del Parc Agrari del Baix Llobregat, i des d’una perspectiva metropolitana, la Gemma Francès remarcava la importància per als joves de la proximitat als llocs de treball i serveis que ofereixen els entorns urbans, i en aquest sentit el necessari reforç en infraestructures per als nuclis rurals que no gaudeixen d’aquesta proximitat. A més, ens explicava que des del Parc Agrari es posa en marxa també ja un primer Espai Test.
La Laia Batalla, tècnica de l’Escola de Pastors, ens recordava que al cap i a la fi ja tenim moltes dades i informació que ens certifiquen una tendència de llarg termini en la problemàtica del relleu agrari i rural, i que per tant cal aplicar també solucions estructurals i de llarg termini per revertir la situació, i en aquest sentit l’activitat ramadera extensiva i silvo-pastoral hauria de ser més protagonista. Des de l’Escola de Pastors, ja fa temps que aposten pel reforç de la formació en aquest sentit, així com per processos d’acompanyament en el relleu extra-familiar.
Des d’ARCA, la Gemma Estany agraïa la perspectiva comparada a nivell europeu que aporten projectes com el Ruralization, i que permeten relativitzar la situació a casa nostra, així com la importància de posar l’accent en el «qui» repoblarà i regenerarà l’activitat agrària i el món rural. També ens comentava l’impuls decisiu que estan donant als Espais Test Agraris, ja no només a Catalunya sinó a la resta d’Espanya, així com als obradors i equipaments compartits, i en aquest sentit anunciava en primícia la posta en marxa del primer escorxador mòbil de Catalunya.
En Josep Dadon, representant el DARP, incidia en la necessitat de reformar la Llei de Modernització de les Explotacions Agràries, que ja data de 1995, per a agilitzar els processos de relleu agrari, i a més destacava també la importància de la incorporació dels joves al món rural en activitats econòmiques no necessàriament agràries. Des de la Generalitat es considera clau, més enllà del suport econòmic a les noves incorporacions, el reforç dels processos d’informació i acompanyament als joves, i en aquest sentit destacava dues intervencions rellevants: la figura del dinamitzador de joves, i la posta en marxa de la pàgina web «El Planter», per reforçar i centralitzar tota la informació que pot necessitar un jove en la incorporació al sector agrari.
Per últim, en Ton Lloret, impulsor de la plataforma virtual Repoblem, present a les xarxes socials per a facilitar processos de repoblament i relleu agrari i rural, destacava aquest interès que mostren les noves generacions en el món rural i la necessària aposta per una nova pagesia que adopti models agroecològics. A més, ens recordava de fet com, tot i l’ús intensiu de tecnologia que estem vivint amb la situació de pandèmia (i que la plataforma que impulsa n’és un exemple ben clar), la COVID ens ha fet recordar que de fet som humans i som dependents de la natura, que el territori no és només per a consumir i que potser és hora de fer complir els nostres somnis vitals.
En resum, un matí intens en què vam compartir dades, informació i reflexions de present i futur al voltant de la regeneració agrària i rural, que de ben segur ens ajuden a seguir fent camí en el marc del Ruralization, i que esperem també que puguin alimentar el procés de definició en marxa de l’Agenda Rural de Catalunya, que està liderant ARCA. De fet, si alguna idea van reforçar tots els ponents, va ser la necessitat de treballar en xarxa per a afrontar els reptes d’un futur complex.