Actualitat

Les joves aposten per un futur al món rural

La falta de capital per al desenvolupament de projectes propis, la falta d’oportunitats laborals i les dificultats en l’accés a l’habitatge són alguns dels obstacles més importants que impedeixen la realització de projectes de futur de les joves

Des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), durant els mesos de març i abril d’aquest any, en plena pandèmia, vam realitzar l’Enquesta sobre la Joventut i el Futur del Món Rural, en el marc del projecte europeu de recerca H2020 Ruralization. L’Enquesta, que constitueix la primer part d’una línia de treball desenvolupada conjuntament per tots els socis del projecte en 10 països europeus diferents, ha de permetre conèixer millor les expectatives i els projectes de futur personals i professionals de les joves europees de diferents tipus de territoris, així com la seva vinculació amb el món rural, i ha de contribuir posteriorment a alimentar la definició de polítiques de desenvolupament rural a nivell local i regional, especialment adreçades a la joventut.

Tot i que l’anàlisi detallada de les enquestes i l’elaboració del corresponent informe es realitzarà per als 10 països participants en conjunt i es centralitzarà des de la Universitat de Turku (Finlàndia), des de la XCN creiem oportú i convenient difondre per ara els principals resultats derivats d’aquesta consulta a les joves de Catalunya (els podeu consultar en detall a l’arxiu adjunt). Concretament,un total de 192 joves en edats de 18 a 30 anys del Baix Camp i el Baix Llobregat, com a localitats predominantment urbanes, i el Lluçanès i la Terra Alta, com a localitats predominantment rurals, han respost l’enquesta de forma completa, i ens permeten obtenir uns primers resultats, que resumim a continuació. Cal tenir present, no obstant, que la mostra de joves enquestades no ha estat estrictament aleatòria, que no representen a la totalitat del territori català, i que la situació extraordinària que s’ha viscut arran de la COVID19 pot haver afectat les respostes facilitades; cal, per tant, prendre els resultats amb la deguda precaució:

  • Només un 18,8 % de les joves enquestades manifesta voler viure en localitats urbanes per a desenvolupar el seu projecte de vida en el futur, mentre que un 81,2 % vol fer-ho en indrets rurals. Tenint en compte el tipus de localitat en que les joves enquestades manifesten residir actualment, això significa un increment d’ aproximadament el 33 % en la preferència per les localitats rurals.
  • No obstant, només un 3,7 % de les joves vol viure en àrees rurals remotes, preferint la majoria una àrea rural intermèdia (39,1 %) o propera a una ciutat (38,5 %). Certament, doncs, no totes les localitats rurals semblen oferir el mateix atractiu a les joves, essent l’accessibilitat i la comunicació amb altres localitats elements clau en la decisió d’establir-se a rural.
  • Una majoria de joves (51 %) menciona explícitament que desitja viure en una casa. A més, a la Terra Alta (60 %), i al Baix Camp és destacable la proporció de joves que vol viure en un mas, masia o casa de pagès (23,1 %).
  • Més d’un 40 % voldria combinar el treball assalariat amb un projecte per compte propi (+ 34 punts percentuals en relació a la situació laboral actual), un 20 % voldria ser únicament emprenedor/autònom (+ 10 p.p.), i només un 38 % vol ser únicament assalariat (- 42 p.p.). Crida l’atenció, en aquest sentit, el desig d’autonomia en els projectes vitals i professionals de les joves enquestades.
  • Un 17,7 % de les joves vol treballar en una empresa agrària (+ 3,3 p.p. respecte al percentatge actual de joves enquestades que declaren treballar al sector agrari), menys que actualment al Lluçanès (-4 p.p.), més a la resta, especialment al Baix Llobregat (+ 10 p.p.). Tot i que no és un desig majoritari, cal tenir present l’ increment de l’atractiu de l’activitat agrària per a la població juvenil catalana.
  • Preguntades obertament sobre l’estil de vida desitjat, una vida social activa, incloent voluntariat i desenvolupament de xarxes veïnals, és mencionada per un 16,7 % de les joves, mentre que un 10,4 % vol un estil de vida sostenible i responsable mediambientalment. Tranquil·litat (7,8 %), autosuficiència (6,8 %) i conciliació familiar (5,7 %) són altres elements destacats per les joves.
  • Finalment, però no menys important, la falta de capital per al desenvolupament de projectes propis, la falta d’oportunitats laborals i les dificultats en l’accés a l’habitatge són els obstacles més importants que impedeixen la realització de projectes de futur de les joves segons elles mateixes destaquen.

Un cop coneguts els resultats, el proper pas consistirà en la reflexió col·lectiva sobre possibles polítiques de desenvolupament rural, procés per al qual incorporarem en la discussió els resultats de les enquestes realitzades a joves de la resta de països europeus participants en el projecte, així com també una anàlisi de tendències de futur del món rural, liderat per la Universitat de Turku. Tot plegat, però, no serà fins a principis del proper any 2021.

De manera complementària a les preguntes definides específicament en el marc del projecte Ruralization, l’equip de la XCN va plantejar altres qüestions orientades a obtenir informació d’interès respecte les inquietuds de la joventut envers la conservació de la natura. Al respecte, podeu consultar el resum dels resultats obtinguts en aquesta altre notícia que hem publicat.

Aprofitem per recordar-vos que, per estar al corrent de les altres línies de treball del Ruralization, o d’altres projectes europeus en què participem des de la XCN, podeu: