Els prats de dall són hàbitats d’alt valor natural i cultural que es troben en regressió arreu. Cal traçar una estratègia que en garanteixi la conservació a llarg termini; t’apuntes a pensar-la?
Els prats de dall són hàbitats semi-naturals de gran riquesa florística i amb una elevada fauna insectívora associada, històricament mantinguts pels ramaders mitjançant una sèrie de pràctiques pradenques com el dall, la irrigació o la pastura controlada.
La seva importància ecològica no rau únicament en la biodiversitat, sinó també en els aspectes positius que, com a espais oberts, ofereixen en matèria de prevenció d’incendis. A més, trobem un conjunt de valors culturals associats a la pràctica del dall i als emblemàtics paisatges que configuren tant a muntanya alta com a muntanya mitjana i a terra baixa.
Des de fa dècades, els prats de dall son hàbitats en regressió arreu. En alguns casos, la pèrdua de rendibilitat del sector primari i la general migració a les ciutats han causat la disminució de l’activitat ramadera extensiva i/o l’abandonament de la pràctica del dall. Així, prats abans rics en interessants comunitats vegetals i animals, són envaïts per herbes i espècies llenyoses que acaben desplaçant les espècies representatives del prat de dall i reduint-ne molt la seva biodiversitat. En canvi, en altres casos, la intensificació de la pastura ha alterat totalment la composició florística dels prats, fins al punt que ja no poden ser considerats prats de dall segons són definits per la Directiva hàbitats o pel Catàleg d’Hàbitats de Catalunya.
Des de la custòdia del territori, entitats com IAEDEN o Paisatges Vius treballen per restaurar i conservar aquests hàbitats. Les dificultats en la gestió son múltiples: baixa rendibilitat econòmica del dall, propietaris desconeguts, baixa sensibilitat, finques petites, aïllades i amb múltiples propietaris, baixa voluntat política, etc.
A més, IAEDEN detecta que, ara per ara, l’estratègia de conservació de prats de dall a l’Albera és massa depenent de la voluntat de l’entitat i de les poques i inestables fonts de finançament que aquesta pot captar. Cal per tant idear altres mecanismes que complementin la feina que actualment fa IAEDEN, i traçar una estratègia més sostenible, resilient i diversificada per la conservació dels prats de dall a l’Albera i arreu.
Valorització de les bales d’herba, comercialització de llavors, captació de fons privats, implicació de la comunitat, turisme de natura, incidència política… què més se’ns pot acudir? Quina combinació de mecanismes és més estratègica? Com implementar tot plegat?
De tot això parlarem a la jornada online del dia 17 de juny a la tarda: Conservació a llarg termini dels prats de dall a l’Albera.
Inscriu-te aquí!