Actualitat

El desig d’un nou èxode urbà – H2020 Ruralization

La Nora Maristany, tècnica de la XCN i responsable del projecte Horizon 2020 Ruralization a Catalunya, ens parla dels reptes i les oportunitats del relleu agrari i la repoblació rural a Catalunya. Article d’opinió publicat inicialment al web del projecte Ruralization.

Les ganes d’abandonar la ciutat i els espais urbans entre les persones joves són més grans del que ens pensem. Això s’ha posat de manifest en l’estudi sociològic realitzat al paquet de treball 4 ​​del projecte Ruralization, però també ho he viscut personalment a través de les meves connexions personals i del Grassroots Event que vam organitzar des de la XCN el 17 de juliol de 2022. L’estudi que es va fer a Catalunya va demostrar que hi havia una tendència important de joves que tenien interès a traslladar-se a zones més rurals, deixant enrere les zones urbanes, i ja havien començat a fer-ho, però es van trobar amb moltes dificultats. Aquesta tendència també va ser molt destacada en els assistents que van venir al Grasroots Event; la gran majoria eren joves que volien fer el pas de l’urbà al rural, i van assistir a l’acte per obtenir més eines i informació sobre com fer el canvi. Des de la meva experiència personal, també comparteixo aquesta voluntat de distanciar-me del context urbà i establir-me en un entorn rural, treballant amb i per la terra i creant-hi una comunitat.

Els serveis ecosistèmics i els nous custodis del territori

M’he trobat amb diverses raons, quan pregunto als joves sobre les ganes de traslladar-se a les zones rurals, però normalment el més destacat és tornar a connectar amb la terra, allunyar-se de l’estrès de les ciutats i viure de manera sostenible. Cada vegada hi ha més gent que s’està familiaritzant amb el concepte de custòdia del territori, on les persones a títol individual, ja siguin propietaris o arrendataris, poden actuar directament sobre el territori on viuen o treballen per garantir un ús sostenible i contribuir a la conservació i preservació de la zona. La custòdia del territori i tot el que implica està fortament lligat a la preservació dels serveis ecosistèmics del territori. Els serveis dels ecosistemes són els “beneficis que les persones reben dels ecosistemes” (Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni, 2005). Aquests beneficis es poden observar en diferents àmbits, segons el tipus de servei ecosistèmic. Això els converteix en un dels principals motors per a la conservació de la natura mitjançant la custòdia del territori.

Actualment a tota la UE i en contextos locals, cada cop hi ha més programes que premien els custodis del territori que asseguren la prestació i continuïtat d’aquests serveis ecosistèmics, especialment els relacionats amb la regulació de la dinàmica ecològica i climàtica. A la Unió Europea hi ha diversos territoris on aquesta pràctica de compensació als propietaris o arrendataris per assegurar la provisió de serveis ecosistèmics ja ha estat implementada a través del programa de “Pagaments per resultats“, on el pagament no es calcula d’acord amb el valor monetari, sinó d’acord amb el cost que ha d’assumir el propietari per assegurar aquests serveis ecosistèmics. A Catalunya també hi ha municipis on es planteja aquesta mesura. El Grup Operatiu de la Garrotxa està treballant per potenciar la conservació de la natura amb la ramaderia extensiva a través de diferents mecanismes compensadors.

Mitjançant la custòdia del territori, les persones joves i les comunitats poden cuidar directament la terra. Aquesta és una tendència a l’alça entre la població jove; molts volen abandonar les ciutats per viure un estil de vida més sostenible, lligat al respecte a la natura, aprofitar al màxim les comunitats rurals i, en molts casos, ser més autosuficients treballant ells mateixos la terra en major o menor mesura. Aquest canvi de mentalitat i estil de vida pot estar directament relacionat amb el repoblament rural, ja que com més joves s’instal·lin en contextos rurals, més persones, al present i futur si decideixen formar famílies, podran mantenir vives les pràctiques i tradicions d’aquests contextos rurals.

Barreres i oportunitats

La gent jove i les associacions opten per tenir cura de la terra, tornant al camp sota els valors de l’agroecologia, la sobirania alimentària, i entenent la terra com un bé comú que cal protegir. Tot i així, han de fer front al problema de l’accés a la terra, entre d’altres. Malgrat aquesta voluntat d’un grup elevat de joves, encara hi ha una manca d’èxode urbà per la falta d’eines, informació i oportunitats a les quals poder accedir.

Des de la meva experiència i dels estudis realitzats, una de les barreres més grans amb què s’enfronten és la manca de suport per fer el primer pas. Això implica la manca d’informació sobre la terra disponible per establir-s’hi, la manca d’oportunitats agrícoles a menor escala que puguin utilitzar pràctiques agroecològiques i la manca de capital. A més, hem de competir amb la indústria agrària industrial i convencional per obtenir finques, així com la inestabilitat del mercat de terra agrícola.

Totes aquestes barreres demanen una actuació immediata i concreta, tant de la societat civil com de les administracions públiques locals. Ja hi ha molts recursos disponibles, com ara bancs de terres, comunitats rurals, llocs de proves per a pagesos i vivers agrícoles, escoles rurals i agrícoles per a nous entrants, etc., però estan molt dispersos pel territori i el seu potencial no és gaire conegut. Per això necessitem actuar, des de la societat civil i les autoritats locals, treballant conjuntament per aconseguir un mateix objectiu. Això serviria per aprofitar aquestes increïbles oportunitats que ja estan desenvolupades, aprofitar-les al màxim connectant-les amb les persones que les necessiten, crear noves oportunitats i seguir innovant perquè el futur rural sigui més brillant, amb comunitats noves i entusiastes, compromeses amb la conservació de la natura, la gent que viu de la terra i les generacions futures.