Del 5 al 7 d’octubre, Guardiola de Berguedà va acollir la segona edició del Congrés de Conservació de la Natura, organitzat per la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN). Més de 200 persones vinculades a la conservació i restauració del patrimoni natural es van trobar per posar en comú experiències, conèixer iniciatives inspiradores i reflexionar sobre els reptes que afronta la biodiversitat a Catalunya.
Al llarg de tres dies, el congrés va combinar ponències, presentacions de projectes, debats, dinàmiques participatives i espais de trobada entre professionals. Una oportunitat per compartir coneixement, crear aliances i reforçar una xarxa de persones i organitzacions que treballen, des de diferents àmbits, per conservar la natura.
De l’aigua als boscos: sis àmbits de conservació i molts aprenentatges compartits
Els sis blocs temàtics del congrés van permetre aprofundir en els reptes de conservació de diferents ecosistemes i compartir experiències que ja s’estan desenvolupant arreu del territori. Més enllà dels projectes presentats, les sessions van servir per identificar aprenentatges comuns i reflexionar sobre com millorar l’efectivitat de les actuacions de conservació.
Bloc 1: Millora de l’estat ecològic de les masses d’aigua continentals
En primer bloc es van presentar les experiències de l’IDAEA-CSIC, Naturalea, Viver Tres Turons, la Societat Catalana d’Herpetologia, la Fundació Andrena i la Fundació Emys, que van compartir projectes relacionats amb el tractament de contaminants, la recuperació de basses per a amfibis i la restauració ecològica del paisatge.
Una de les principals conclusions va ser que restaurar un ecosistema aquàtic va molt més enllà de millorar la qualitat de l’aigua o recuperar una bassa. Cal tenir en compte el conjunt del paisatge, la connectivitat entre hàbitats i els processos ecològics que en garanteixen el funcionament. També es va posar en valor el potencial de les solucions basades en la natura per combinar la depuració d’aigües amb la recuperació de biodiversitat. En aquest sentit, es va remarcar la necessitat de definir objectius clars abans d’intervenir, adaptar les actuacions a cada context i avaluar-ne l’èxit no només a partir dels resultats immediats, sinó també de la recuperació de les funcions ecològiques i dels beneficis que generen per als ecosistemes.
Bloc 2: Conservació marina i litoral
Al segon bloc hi van participar la Xarxa de Custòdia del Territori de les Illes Balears (ICTIB), la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà, SUBMON, el GEPEC-EdC i la Universitat de Girona, a través de Marine Forest i el Grup de recerca en Biodiversitat i Recursos Marins (GR MAR), que van compartir iniciatives per recuperar la biodiversitat marina i litoral i promoure models de conservació basats en la col·laboració entre els diferents agents del territori.
La necessitat de reforçar la governança compartida i la col·laboració entre administracions, entitats ambientals i sectors econòmics va ser una de les principals conclusions. Es va destacar que la conservació dels ecosistemes marins i litorals requereix superar la fragmentació administrativa, generar espais de diàleg i confiança i, sobretot, aconseguir que els acords es tradueixin en actuacions efectives. També es van posar de manifest les dificultats de desenvolupar iniciatives de custòdia en espais de domini públic i la necessitat d’adaptar les actuacions de restauració a les dinàmiques naturals de cada ecosistema. Les experiències compartides van evidenciar que escoltar el territori, implicar-hi els agents locals i combinar el coneixement científic amb l’experiència pràctica és essencial per garantir l’èxit de les intervencions.
Bloc 3: Foment de la biodiversitat en espais agrícoles
El tercer bloc va explorar com integrar la conservació de la biodiversitat en les activitats agrícoles, a través de les experiències del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el Grup de Naturalistes d’Osona (GNO-ICHN), el Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Centre BETA, el CREAF i la Fundación Global Nature.
Les experiències compartides van posar de manifest que la biodiversitat pot ser una aliada de la producció agrària, però que encara cal demostrar millor els beneficis ecològics i econòmics que aporta a les explotacions. En aquest sentit, es va destacar la importància de disposar de dades, impulsar finques demostratives i facilitar l’intercanvi d’experiències entre productors per generar confiança i afavorir l’adopció de noves pràctiques. També es va remarcar que les mesures de conservació s’han d’avaluar de manera conjunta, tenint en compte les possibles interaccions entre espècies i els efectes a escala de paisatge. El principal repte és passar de les experiències pilot a models de gestió viables i replicables, que integrin la biodiversitat en l’activitat agrària i comptin amb la implicació directa del sector primari.
Bloc 4: Conservació de la biodiversitat en ecosistemes urbans
El quart bloc va donar a conèixer els projectes del Consorci Besòs Tordera, SEO/BirdLife, Galanthus, l’Ajuntament de Lleida i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sobre la renaturalització de ciutats, restauració de rius urbans, transformació d’espais verds i protecció de la fauna, mostrant com els entorns urbans també poden esdevenir espais de conservació de la biodiversitat.
Una de les reflexions més destacades va ser que renaturalitzar una ciutat no significa simplement incorporar més espais verds, sinó transformar la manera com entenem, planifiquem i gestionem la natura urbana. Es va posar de manifest la necessitat de superar una visió dels espais verds excessivament basada en criteris estètics i d’acceptar una natura més diversa, espontània i funcional. Per aconseguir-ho, és imprescindible reforçar la implicació ciutadana, la sensibilització i la coordinació entre els diferents departaments municipals. També es va destacar la importància de protegir els espais naturals que encara es conserven a les ciutats, ja que les actuacions de renaturalització no compensen necessàriament la pèrdua continuada d’hàbitats. El repte és avançar cap a un canvi de model urbà que situï la biodiversitat al centre de les decisions polítiques i urbanístiques.
Bloc 5: Conservació d’espais oberts i biodiversitat associada
El cinquè bloc es va centrar en la recuperació i conservació de prats i altres hàbitats oberts, amb les experiències de Paisatges Vius, el Museu de Ciències Naturals de Granollers, el Centre Tecnològic BETA (UVic-UCC), l’Associació l’Aube, el Consorci de l’Alta Garrotxa i el Conservatoire d’espaces naturels d’Occitanie, que van posar en valor la importància de la gestió activa d’aquests hàbitats i de la implicació de la pagesia i la ramaderia en la seva conservació.
Les ponències van evidenciar que la conservació dels prats i altres espais oberts requereix una gestió activa i continuada, i que restaurar un hàbitat no garanteix la seva preservació si no se’n pot assegurar el manteniment a llarg termini. Entre els principals reptes identificats destaquen la manca de llavors autòctones d’origen local per a la restauració i la necessitat d’ampliar el coneixement sobre els prats mediterranis secs. També es va remarcar la importància d’avaluar els efectes de les actuacions sobre diferents grups d’espècies, ja que una mateixa intervenció pot generar beneficis desiguals per a la biodiversitat. Finalment, es va posar en valor el paper imprescindible de la pagesia, la ramaderia i les persones propietàries per mantenir aquests hàbitats, així com la necessitat de reconèixer i compensar els beneficis ambientals que genera la seva activitat.
Bloc 6: Gestió forestal multifuncional
Al darrer bloc hi van participar el Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès (CEINR), la Fundació Pioners del Nostre Temps (The Pioneers), la Fundació Selvans, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i el CREAF, que van abordar diferents estratègies de gestió i restauració forestal per compatibilitzar la conservació de la biodiversitat, la prevenció d’incendis, els aprofitaments forestals i l’adaptació dels boscos al canvi climàtic.
Les experiències compartides van posar de manifest que no existeix una única recepta per gestionar els boscos, sinó que cal adaptar les estratègies a les característiques de cada territori i als reptes que planteja el canvi climàtic. Es va destacar la importància de combinar la gestió activa de determinats espais amb la preservació dels boscos madurs i d’alt valor ecològic, així com de reforçar la coordinació entre els professionals forestals i els de la conservació de la biodiversitat. Una de les conclusions més rellevants va ser la necessitat de garantir el seguiment a llarg termini de les actuacions, ja que sovint es desconeix quins efectes tenen les intervencions al cap dels anys. També es va remarcar que, per assegurar la continuïtat de la gestió, calen mecanismes de finançament estables i una implicació activa de propietaris, ramaders i altres agents del territori.
Fer pinya per afrontar els reptes del tercer sector ambiental i defensar la natura
Més enllà de les ponències tècniques, el congrés va oferir espais per compartir experiències i crear aliances. Les 24 comunicacions curtes van donar visibilitat a projectes de conservació de diferents àmbits, mentre que les activitats lúdiques, els espais de treball en xarxa i una sortida de camp al Parc Natural del Cadí-Moixeró van afavorir l’intercanvi de coneixements i les connexions entre persones i entitats, obrint la porta a futures col·laboracions per la conservació de la natura.
El congrés també va dedicar espais de reflexió col·lectiva als reptes del tercer sector ambiental i a la necessitat de reforçar la seva capacitat d’incidència política i de defensa del territori. A través d’una dinàmica participativa, les persones assistents van destacar la importància d’enfortir la participació de les entitats en el disseny de les polítiques públiques de conservació de la natura i de sumar esforços i construir aliances entre organitzacions. Altres reptes identificats van ser la necessitat d’un finançament més estable, la millora de la coordinació i el treball en xarxa, l’ampliació de la base social i l’enfortiment del voluntariat, reconeixent especialment el paper de les petites entitats arrelades al territori.
En aquesta mateixa línia, el debat final va reunir representants de Naturalistes de Girona, GEPEC, SOS Costa Brava, DEPANA i SEO/BirdLife, que van compartir experiències de defensa del territori, tant casos d’èxit com situacions en què no s’havien assolit els objectius de conservació. Es va posar en valor la mobilització ciutadana, la col·laboració entre entitats i la vinculació emocional amb el territori com a elements clau per impulsar canvis en les decisions polítiques.
També es van abordar les dificultats que afronten les entitats en la defensa ambiental, com la manca de recursos i el desgast dels equips. Entre les propostes plantejades van destacar la creació d’un fons de defensa ambiental, el reforç del suport jurídic a les entitats i l’actualització del marc normatiu català en matèria de biodiversitat i patrimoni natural.
La reflexió compartida va ser clara: cal reforçar el treball conjunt i la capacitat d’incidència del sector per transformar les petites victòries locals en avenços més amplis i duradors per a la conservació de la natura.
Què ens emportem del congrés?
Les tres jornades han posat de manifest la diversitat d’iniciatives i el gran coneixement que existeix al sector de la conservació de la natura, així com la necessitat de continuar avançant per transformar aquest coneixement en actuacions amb un impacte real i durador al territori.
Des de la XCN, tanquem aquesta segona edició amb la satisfacció d’haver compartit experiències, descobert projectes inspiradors i generat nous espais de trobada entre les persones i organitzacions que treballen per conservar el nostre patrimoni natural.
Gràcies a totes les persones ponents, participants i entitats que ho heu fet possible! Ens emportem noves idees, aprenentatges i moltes ganes de continuar treballant per una Catalunya més viva i plena de biodiversitat.
