Què són els boscos d’alt valor ecològic? Com els podem identificar i caracteritzar? Quina gestió necessiten aquests boscos i com ajustem la planificació en aquest sentit? Tot això són preguntes plantejades en el marc del projecte CONECTFOR, que ha arribat al seu final durant el mes de maig.
En la reunió final del projecte CONECTFOR que va tenir lloc a Aux-les-Thermes (França), el passat 24 i 25 de maig, la XCN, juntament amb els diferents socis, hem discutit les principals troballes del projecte entorn els boscos d’alt valor ecològic.
Una de les problemàtiques existents fins avui dia ha sigut que no existeix una definició compartida de què entenem per boscos d’alt valor ecològic (BAVE) als Pirineus. En aquest sentit, com s’ha presentat a la jornada virtual, els BAVE són aquells que compleixen almenys un dels 3 criteris següents, i els indicadors que aquests incorporen:
I) Diversitat biològica i els indicadors de riquesa i raresa d’espècies
II) La continuïtat temporal i els indicadors d’antiguitat i maduresa del rodal
III) Les funcions de l’ecosistema amb els indicadors de superfície i integritat dels processos ecològics.
A aquests tres criteris s’afegeix el valor patrimonial com a criteri no excloent que integra elements d’interès paisatgístic, testimoniatges d’antigues pràctiques pastorals o forestals i l’educació ambiental.
Una definició com aquesta òbviament cal aterrar-la al terreny, tasca que és força més complicada que no pas establir una definició, ja que és al camp on són els boscos. En aquest sentit, al projecte s’ha treballat per identificar amb la teconologia LiDAR els BAVE i comprovar la seva efectivitat amb visites de camp com les que s’han fet al Pallars Sobirà o el PNIN de l’Albera, feina que ha liderat el CREAF, CTFC i CPF.
Un cop sabem què són aquests boscos i on es troben, cal caracteritzar-los i aplicar les mesures de gestió forestal dels BAVE i la seva matriu connectora. Concretament, les mesures de gestió s’han elaborat generant zones tampó contigües als BAVE o generant corredors ecològics entre diferents BAVE. Això s’ha combinat amb l’execució de mesures de gestió en dos espais diferenciats: espais sense un aprofitament forestal i, per tant, amb objectius preferents de conservació; i en espais amb un aprofitament forestal i en conseqüència amb objectius preferents diferents de la conservació com per exemple la producció forestal i/o prevenció d’incendis. Així, per exemple, s’han implementat mesures de gestió en zones tampó dels BAVE amb objectius preferents de producció i prevenció d’incendis, i també s’han elaborat actuacions de connectivitat entre BAVE.
Un exemple d’integració de mesures de conservació en zones tampó amb objectius preferents de producció i prevenció d’incendis és la finca de Requesens (PNIN de la Albera, Catalunya). A la finca es va constatar l’existència d’un BAVE d’alzina (Quercus ilex), fageda (Fagus sylvatica) i roure albar (Quercus petraea) al costat d’un bosc d’alzina amb objectiu de producció i prevenció d’incendis. Així per al BAVE la gestió ha estat la dinàmica natural sense intervenció i en la zona contigua s’ha realitzat una clara pel baix per a extreure el 30% de l’àrea basal integrant mesures de conservació com la retenció d’elements clau i la generació de fusta morta de grans dimensions en sòl.
Un exemple de mesures de conservació en zona connectora entre rodals amb objectiu preferent de conservació és el bosc de Marimanya i Cireres (EMD Isil i Alòs, Catalunya). En aquests boscos es va constatar la necessitat de millorar la connectivitat, ja que tots dos presenten estructures de bosc de maduresa avançada. La massa forestal en qüestió està dominada per avet (Abies alba) en la part baixa i per pi negre (Pinus uncinata) en la part alta i la matriu intersticial està en fase de fustal mig-alt amb zones d’elevada densitat arbòria. Les actuacions desenvolupades han estat: I) Generació d’arbres morts en peus i diàmetres gruixuts per mitjà d’un anellat; II) Generació d’arbres morts en sòl tallant i tombant avets i pins i diàmetres gruixuts; i III) Alliberament d’espècies arbòries acompanyants entre altres actuacions possibles.
Un cop tenim la definició, la caracterització i uns models de gestió, hem de transferir aquesta informació als instruments de planificació i gestió forestal. En aquest sentit, a Catalunya vam fer uns tallers participatius en torn al Pla General de Política Forestal. Però, en aquesta ocasió, volem destacar l’èxit aconseguit pels socis navarresos de GAN-NIK. Així, a partir d’ara, a Navarra es començarà a identificar els BAVE per mitjà dels Plans Comarcals.
Per suposat, no tot han sigut presentacions a la nostra trobada a Aux-les-Thermes, però també hem tingut l’oportunitat de visitar un dels rodals gestionats pel ONF on s’han aplicat mesures de connectivitat forestal. Tot plegat ha sigut una bona experiència per la XCN de la qual ens emportem moltes lliçons i coneixements apresos.