Els avenços de la COP26 en matèria d’incorporació de la conservació de la biodiversitat a l’agenda climàtica, així com l’acolliment del missatge d’emergència climàtica repetit per activistes i comunitat científica des de fa massa temps, són un pas necessari però clarament insuficient. Mantenir-nos per sota de l’objectiu d’1,5°C i frenar la pèrdua de la biodiversitat planetària sense precedents requereix acords que vagin molt més enllà de reconeixements, a l’hora que cal passar a instar als països a marcar compromisos ferms.
La manca de presa de decisions dels països i empreses més contaminants per assumir compromisos efectius i coherents contrasta amb la gravetat de la crisi ecològica i climàtica que estem vivint. Així, veiem com les negociacions d’aquesta COP, que havien de suposar un avenç decisiu davant la situació d’emergència actual, acaben prorrogant processos urgents i consensuant un text de mínims que poc servirà per impulsar accions transformadores en la lluita contra el canvi climàtic sobre el terreny.
Reconeixements necessaris però compromisos dèbils
- La conservació de la biodiversitat, la protecció dels ecosistemes en general i oceànics en particular va guanyant espai dins l’agenda climàtica. En un comunicat públic, SEO/Bird Life valora positivament que finalment s’hagi acordat començar a treballar per identificar una Meta Global d’Adaptació, i per dissenyar els plans i les accions nacionals i locals en la matèria, seguint el principi de l’adaptació basada en els ecosistemes.
- En matèria d’adaptació, en l’acord final s’insta als països a doblar el finançament de les polítiques d’adaptació dirigides a les nacions més vulnerables respecte als nivells del 2019. Tot i el reconeixement que els països més rics tenen major responsabilitat a l’hora de fer front a les conseqüències de la crisi ecològica i climàtica que ja està afectant els països més vulnerables, els acords en matèria de pèrdues i guanys queden força diluïts. En el text final no es garanteix la creació del fons que hauria de servir per finançar els impactes catastròfics del canvi climàtic, prorrogant-se a les negociacions de l’any vinent.
- Els combustibles fòssils se citen per primera vegada en l’acord final, instant als països a retirar-ne les subvencions -només pels que siguin ineficients- i, finalment, es reconeix que la transició energètica no és una opció, sinó una obligació. La creació de l’aliança “Més enllà del gas i del petroli” (BOGA), composta per 12 països, demostra un primer pas per l’eliminació gradual de la producció de petroli i gas, però la resta de països -entre els quals, el govern espanyol- renuncien a anar més enllà d’un acord de reducció progressiva de l’ús del carbó (els països que més en depenen, ni això).
- La necessitat de reduir almenys el 45% de les emissions també s’inclou per primera vegada en el text final, encara que l’acord no avança com es repartirà concretament aquesta retallada entre els països. També s’insta als països a integrar la natura en els plans i les decisions nacionals i locals en matèria d’acció climàtica i reducció d’emissions, que s’han d’orientar a la meta d’1,5 °C, i es revisaran cada cinc anys, començant a finals del 2022. Malgrat això, els plans climàtics actuals estan molt lluny de la reducció de les emissions en un 55%, necessària per no sobrepassar els 1,5 °C, segons l’informe de la bretxa d’emissions del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient.
Entitats ambientals, activistes i comunitat científica al capdavant de la lluita climàtica
Diverses ONGs ambientals han assistit a la COP per reclamar una acció ràpida i urgent que incorpori la natura com a aliat irrenunciable en la lluita contra el canvi climàtic. Les mobilitzacions massives, protestes i demandes per part de centenars d’activistes, ONGs i membres de la comunitat científica no només s’han fet sentir en el marc d’aquesta cimera sinó que han estat decisives per forçar els acords. ‘Sense ells, aquestes negociacions sobre el clima haurien fracassat per complet’ apunta Jennifer Morgan, directora de Greenpeace International. Però la insatisfacció pels resultats poc ambiciosos és generalitzada entre les assistents i els fronts pendents encara són masses.
Tal com apunta David Howell, responsable de Clima de SEO/BirdLife, queden reptes pendents per la plena incorporació de la conservació dels ecosistemes en l’acció climàtica i per garantir la compatibilitat de la transició energètica amb la protecció ambiental. En aquest sentit, “cal que s’iniciï un procés de desincentiu a les pràctiques que més emeten o que més perjudiquen la biodiversitat, incentivant les que més afavoreixen a la conservació i recuperació del medi natural. Els subsidis, preus, impostos, pressupostos i lleis s’han d’alinear amb l’1,5 ºC i amb la conservació ambiental, començant des de ja”.
Des de la XCN, com a entitat paraigua de les entitats de conservació de la natura a Catalunya, reclamem als responsables del govern major ambició en matèria de descarbonització i desfossilització de l’economia, que s’acceleri una transició energètica justa i democràtica, compatible amb la protecció ambiental i que la conservació del medi natural s’incorpori en les polítiques sectorials de forma transversal, no només per ser un factor determinant per fer front a la crisi ecològica i climàtica, sinó també indispensable per a la transició cap a un model compatible amb la vida.
La reducció de la biodiversitat a Catalunya és alarmant, amb una pèrdua del 25% dels individus de les poblacions de vertebrats i invertebrats. També ho és la situació de degradació dels ecosistemes marins, la vulnerabilitat dels nostres boscos, el procés d’intensificació agrícola, la sobreexplotació dels recursos naturals, l’alta dependència als combustibles fòssils i un llarg etc. La campanya ‘La Natura ets TU’ mostra la necessitat de comptar amb polítiques valentes i efectives per revertir la pèrdua de biodiversitat i mitigar el canvi climàtic, però sobretot, el consens entre el món científic i les entitats socioambientals catalanes de la urgència d’impulsar una transició ecosocial per fer-hi front.