Des de la XCN reclamem al Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, que assumeixi la conservació de la natura com una prioritat efectiva i que els compromisos adquirits es tradueixin en recursos executats, actuacions sobre el territori i polítiques amb continuïtat. I que garanteixi la capacitat necessària per protegir hàbitats, espècies i processos ecològics i reforçar la resiliència del país davant l’emergència climàtica.
La XCN demana al Govern que concreti com es distribuiran els recursos compromesos, amb quin calendari s’executaran i quines actuacions de conservació permetran desplegar. També reclama transparència sobre el pressupost destinat a patrimoni natural, el seu grau d’execució i els resultats assolits, així com instruments estables que garanteixin la capacitat d’actuació de les entitats de conservació al territori.
Dels 100 milions compromesos a la conservació efectiva
La XCN recorda el compromís anunciat al Parlament el maig de 2026 per la consellera Sílvia Paneque de destinar 100 milions d’euros anuals a les polítiques de conservació de la natura. Mentre no entri en funcionament l’Agència de la Natura, aquests recursos han de ser gestionats per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural. La XCN reclama que aquest increment es tradueixi en més inversió efectiva en conservació i en un suport estable a les entitats.
Augmentar el pressupost és necessari, però, per a la XCN, el compromís només serà efectiu si es tradueix en actuacions, equips i continuïtat. Això requereix tant dotar l’Administració dels mitjans necessaris per desplegar les polítiques de natura com garantir instruments de suport al teixit associatiu que contribueix a fer-les possibles.
Conservar la natura requereix capacitat d’actuació continuada al territori
Les entitats de conservació de la natura tenen un paper essencial en la protecció de la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya, impulsant actuacions de restauració, custòdia del territori, recerca, educació ambiental i defensa del medi ambient. Amb coneixement tècnic, arrelament territorial i vocació de servei públic, no només complementen l’acció de les administracions, sinó que massa sovint n’acaben suplint funcions, assumint tasques clau per al compliment dels objectius públics de conservació.
A més, contribueixen directament al desplegament de polítiques com el Marc d’Acció Prioritària de la Xarxa Natura 2000 o l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya (ESNATURA), aportant coneixement del territori, capacitat d’actuació i participació ciutadana. Enfortir aquestes organitzacions és, per tant, reforçar també la capacitat de l’Administració per complir les seves pròpies obligacions en matèria de conservació.
Malgrat aquesta contribució essencial al bé comú, el sector continua treballant amb una elevada fragilitat econòmica. La conservació de la natura no es pot activar i aturar al ritme de les convocatòries. Per això, per a la XCN, no n’hi ha prou amb finançar projectes puntuals si no es poden sostenir les persones, les capacitats i les estructures que els fan possibles. Garantir més estabilitat al teixit associatiu ambiental és també garantir continuïtat i eficàcia a les polítiques públiques de conservació.
Per a la XCN, aquesta situació no es pot tractar com una qüestió administrativa secundària ni resoldre amb anuncis que no es concreten. El que està en joc no és només la viabilitat de les organitzacions, sinó la capacitat del país per conservar la natura i de la ciutadania per defensar-la. La XCN denuncia que la manca de suport públic estable comprometen una tasca que necessita planificació, equips i presència continuada al territori.
Des de 2023, sense noves convocatòries de les principals línies d’ajuts
Des de 2023 no s’ha publicat cap nova convocatòria de les principals línies d’ajuts de la Generalitat adreçades específicament a les entitats ambientals, malgrat que anteriorment s’havien convocat amb una certa periodicitat. La darrera convocatòria de custòdia del territori es va publicar el 2020; la d’educació i sensibilització ambiental, el 2022; la d’Aprenentatge i Servei ambiental, també el 2022; i la d’actuacions en espais naturals, hàbitats i espècies, el 2023. Aquesta manca de continuïtat genera períodes sense cobertura, dificulta la planificació dels equips i les actuacions i evidencia la necessitat d’avançar cap a un sistema de finançament estable, previsible i pluriennal, coherent amb la continuïtat que requereix la conservació de la natura.
La situació s’agreuja perquè, el 19 de maig de 2026, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va anunciar al Parlament de Catalunya que al setembre es publicarien tres noves convocatòries d’ajuts: educació i sensibilització ambiental, aprenentatge i servei ambiental i espais naturals protegits. A 28 de setembre, però, aquestes convocatòries encara no s’han publicat. La XCN reclama que els compromisos anunciats es tradueixin en actuacions i recursos efectius.
Donar suport a les entitats ambientals és una obligació pública, no una opció
La XCN recorda que el suport públic a l’associacionisme ambiental no pot dependre únicament de la voluntat política de cada moment. L’article 17.1 de la Llei 11/2023, de foment de l’associacionisme, obliga les administracions a convocar regularment programes d’ajuts i subvencions per a les associacions amb finalitats d’enfortiment comunitari, entre les quals s’inclou la defensa del medi ambient. L’article 17.4 també estableix que han de promoure instruments pluriennals, quan sigui possible, reduir les càrregues de gestió i justificació i vetllar per un finançament estable de les activitats associatives.
Aquesta funció d’interès públic s’emmarca també en els principis del Conveni d’Aarhus, relatius a l’accés a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia en matèria ambiental. El Conveni, ratificat per Espanya, estableix expressament en l’article 3.4 l’obligació de reconèixer i donar el suport requerit a les associacions, organitzacions i grups que tenen per objecte protegir el medi ambient. Precaritzar les entitats també debilita la veu de la ciutadania i la seva capacitat de defensar el patrimoni natural. El seu sosteniment no és un favor de l’Administració, sinó una responsabilitat pública.
Davant d’aquesta situació, la XCN reclama un finançament públic suficient, estable i pluriennal, amb convocatòries regulars, calendaris previsibles i bestretes i pagaments que evitin traslladar a les entitats el cost d’avançar els recursos. La XCN demana que aquest compromís tingui una concreció identificable dins del reforç pressupostari anunciat per a les polítiques de natura.
La natura no es protegeix amb promeses, sinó amb recursos que s’executen, actuacions que tenen continuïtat i capacitat real d’intervenció al territori. Garantir unes entitats de conservació fortes i estables és una eina per preservar els hàbitats, les espècies i els processos ecològics dels quals depèn el benestar de la societat i per fer Catalunya més resilient davant la crisi climàtica.