La natura no pot esperar. Catalunya necessita un pressupost estable, governança efectiva i compromís polític per restaurar la natura i garantir el futur
Les entitats ecologistes, de conservació de la natura i de custòdia del territori constatem que la natura a Catalunya es troba en una situació crítica, fruit de dècades d’infrafinançament, fragmentació de polítiques i manca de compromís estructural.
La pèrdua accelerada de biodiversitat, la degradació d’ecosistemes clau i l’augment dels riscos associats al canvi climàtic posen en perill no només el patrimoni natural, sinó també la salut, la seguretat i el benestar de la ciutadania, així com l’activitat econòmica que en depèn.
Tal com recull l’informe “Restaurar la natura, assegurar el futur”, la restauració ecològica no és una opció, sinó una necessitat urgent per garantir un futur resilient per al país. No obstant això, les polítiques de conservació continuen depenent d’un pressupost insuficient, inestable i condicionat, absolutament desalineat amb la magnitud del repte.
Per aquest motiu, exigim al Parlament de Catalunya:
1. Reconfiguració de l’estructura departamental, creant un Departament de Transició Ecològica
Que el Govern de la Generalitat de Catalunya impulsi la creació d’un Departament de Transició Ecològica, amb rang de vicepresidència, amb competències exclusives i transversals en medi ambient, biodiversitat, restauració de la natura, canvi climàtic i sostenibilitat, garantint lideratge polític, coordinació interdepartamental i prioritat pressupostària.
Des del 2010, quan es va desmantellar el Departament de Medi Ambient, la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural, ha canviat quatre cops de departament (entre Agricultura i Territori).
2. Actualització de la legislació de conservació i restauració de la natura
Que el Govern i el Parlament impulsin l’actualització urgent del marc normatiu català de conservació de la natura, avui desactualitzat i fragmentat, davant l’emergència ecològica i la pèrdua de biodiversitat actual.
Que s’aprovi una Llei de Biodiversitat i de Patrimoni Natural de Catalunya, amb un enfocament modern, integral i amb capacitat real de desplegament, i que faciliti el desplegament del Reglament europeu de restauració de la natura amb objectius, eines i obligacions clares.
Tramitar i aprovar amb urgència el Pla Territorial Sectorial de connectors ecològics i infraestructura verda, i posar en marxa de forma immediata l’Agència de la Natura de Catalunya en els termes establerts a la llei 7/2020, sense alterar-ne l’àmbit competencial ni desnaturalitzar-ne la governança; i fer efectiva la creació del Conservatori del Litoral que complementa la Llei 8/2020, de protecció i ordenació del litoral, com a instrument clau per garantir la coordinació, la protecció i la gestió integrada dels ecosistemes costaners.
3. Plans de recuperació i conservació de les espècies amenaçades
Que el Govern garanteixi l’elaboració, aprovació i execució efectiva dels plans de recuperació i conservació de les espècies amenaçades de flora i fauna, amb calendari, pressupost i responsables clars.
Aquests plans acumulen un retard inadmissible i estan pendents, en molts casos, des de 2012, malgrat les obligacions legals vigents. Catorze anys d’endarreriment en un context d’emergència ecològica no són acceptables. Cal activar-los amb caràcter d’urgència.
Cal que aquests plans incloguin mesures de gestió d’hàbitats, seguiment científic i actuacions urgents per evitar noves extincions. I que es publiquin indicadors de compliment i resultats per assegurar transparència i rendició de comptes.
4. El reconeixement de la natura com a pilar essencial de país
Que la natura sigui reconeguda i tractada com a pilar bàsic i estratègic del país, pel seu paper fonamental en la provisió d’aigua, la protecció davant riscos climàtics, la salut, la seguretat alimentària i la sostenibilitat econòmica.
Aquest reconeixement ha de traduir-se en la seva integració obligatòria en totes les polítiques públiques, en finançament estable per al seu manteniment, i en el compliment efectiu de la normativa de protecció dels espais naturals. Avui, massa Espais Naturals Protegits i espais de la Xarxa Natura 2000 continuen sense plans de protecció ni instruments de gestió adequats: la protecció no pot ser només sobre el paper, ni es poden rebaixar les garanties jurídiques que la llei estableix.
5. La participació activa de les entitats en la governança ambiental
Que les entitats ambientals i de conservació de la natura, amb coneixement, arrelament territorial i capacitat d’execució, siguin reconegudes com a agents clau en la definició, implementació i avaluació de les polítiques públiques de restauració.
Això ha de garantir una participació real i amb capacitat d’incidència tant en les polítiques específiques de conservació com en totes les polítiques sectorials que condicionen el territori, com l’agricultura, ramaderia, caça i pesca, gestió forestal, urbanisme, infraestructures, educació, entre d’altres.
6. Un Pla Nacional de Restauració de la Natura
Que s’aprovi un Pla Nacional de Restauració de la Natura de Catalunya amb horitzó 2026–2035, amb objectius clars per ecosistemes, calendari, pressupost assignat i indicadors públics de seguiment, alineat amb el Reglament europeu de Restauració de la Natura i desplegant de manera efectiva el Pla Estatal actualment en tràmit. La restauració no pot abordar-se de forma fragmentada ni sectorial, sinó com una política estructural de país que:
- recuperi la connectivitat ecològica de rius, zones humides i masses d’aigua, garantint el compliment efectiu dels cabals ecològics i el bon estat de les aigües;
- impulsi la gestió forestal sostenible i la restauració del mosaic agroforestal com a eina de resiliència climàtica i prevenció de riscos, assegurant que, d’acord amb els objectius europeus de biodiversitat, almenys un 10% de la superfície forestal es destini a evolució natural com a reserva de biodiversitat i resiliència ecològica;
- integri la biodiversitat als espais agraris, garantint la viabilitat econòmica del sector i la funcionalitat ecològica del territori, assegurant la compatibilitat dels regadius i captacions amb la disponibilitat real del recurs hídric i reforçant el control de la qualitat de les aigües mitjançant la supervisió efectiva de depuradores i abocaments;
- i protegeixi i restauri els ecosistemes marins i litorals, claus per a la biodiversitat, l’economia i l’adaptació al canvi climàtic.
7. Finançament estructural i instruments efectius per conservar i restaurar la natura
Que els Pressupostos de la Generalitat incorporin un mínim de 200 milions d’euros anuals, de manera estructural, finalista i transparent, destinats a la conservació i restauració de la natura.
Això implica el desplegament efectiu del Fons de Patrimoni Natural, amb dotació garantida i continuïtat plurianual, i l’activació de tots els instruments fiscals ambientals previstos a la Llei 16/2017 de canvi climàtic, assegurant que els seus ingressos nodreixin de manera estable aquest finançament.
8. Reforç de la plantilla de personal públic per a la conservació i gestió de la natura
Les plantilles acumulen dècades de retallades i estancament. Avui, més del 30% del territori del país està sota figures de protecció ambiental, i la legislació obliga a conservar espècies i hàbitats, i restaurar ecosistemes, també fora d’aquestes espais protegits. És impossible complir amb les obligacions legals amb una plantilla infradotada de manera crònica.
Per això, es reclama, com a mínim: 12 places noves a la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental, consolidar 40 places noves en el Servei de Gestió d’Espais Naturals Protegits, crear 10 places noves al Servei de Planificació del Patrimoni Natural, 10 places noves al Servei de Flora i Fauna i 8 places a la Subdirecció General d’Educació Ambiental, Natura i Societat.
9. Garantir la coherència ambiental de totes les polítiques públiques i posar límits clars a la degradació del territori
En un context de crisi climàtica i ecològica, no és admissible continuar aprovant polítiques i projectes que destrueixen el territori mentre es parla de restauració. La degradació de la natura no és accidental: és el resultat de decisions sectorials que han ignorat reiteradament els límits ecològics. Cal posar fi a aquesta contradicció i establir la protecció del patrimoni natural com a condició irrenunciable de qualsevol actuació pública.
L’ampliació de l’aeroport del Prat —un macroprojecte inacceptable amb una afectació crítica sobre un Delta del Llobregat ja profundament degradat—, la pressió creixent sobre els secans de Lleida i les zones ZEPA —amb infraestructures i transformacions que fragmenten els hàbitats d’espècies estepàries amenaçades i en posen en risc la continuïtat—, i la persistència del problema estructural dels purins, vinculat a un model ramader intensiu ambientalment insostenible, són exemples evidents d’aquesta manca de coherència i posen en risc ecosistemes clau del país.
10. La crisi climàtica no admet més dilacions. Cal actuar ARA
El caos climàtic ja ens afecta en forma de sequeres extremes, onades de calor i inundacions potencialment destructives. No hi ha marge per al retard: cal una resposta immediata, estructural i coherent amb la protecció de la biodiversitat.
Exigim l’aplicació immediata dels pressupostos de carboni i els canvis en les polítiques sectorials (economia, transports, turisme, energia, agricultura, alimentació, comerç, etc.) necessaris per implementar-los adequadament. Igualment, reclamem el desplegament íntegre i sense més demora de totes les mesures previstes a la Llei de Canvi Climàtic.
Cal una transició energètica planificada i ambientalment responsable. Cal desplegar el PLATER amb criteris estrictes, prioritzant models descentralitzats, en zones degradades (tal com preveu la llei 16/2017), l’autoconsum, les comunitats energètiques i l’ús d’espais ja transformats, i evitant la implantació d’infraestructures en zones d’alt valor ecològic. Actuar amb responsabilitat també implica prohibir de manera immediata els desenvolupaments urbanístics en zones inundables, d’acord amb l’evidència científica més recent.
Catalunya no necessita més diagnòstics, sinó decisions valentes. Els recursos existeixen, el coneixement també. El que falta és voluntat política sostinguda.
Perquè sense decisions valentes no hi ha canvi real,
perquè sense natura no hi ha futur,
CANVIEM EL RUMB, LA NATURA NO POT ESPERAR!
