L’experiència de deu anys de cogestió dels rius i rieres del nostre territori es condensen en les pàgines de la nova «Guia pràctica de la custòdia fluvial a Catalunya» publicada conjuntament per l’ACA i la XCN.
La Custòdia Fluvial és un instrument que té per objectiu promoure la cogestió dels ecosistemes aquàtics, vinculant l’administració competent, propietaris, ens locals o supramunicipals, i entitats de custòdia, per tal d’afavorir la conservació i millora de la biodiversitat i el bon estat ecològic d’aquests ecosistemes. Es pot dur a terme en espais del Domini Públic Hidràulic o en altres finques públiques o privades.
Aquesta eina de gestió compartida s’implementa a Catalunya desde fa més de 10 anys. Durant aquesta dècada s’han signat fins a 40 acords de custòdia fluvial i s’han atorgat més de 4 milions d’euros per promoure-la. Uns anys que han demostrat l’enorme potencial que té la col·laboració entre administracions, entitats i ciutadania per millorar el nostre entorn fluvial.
En motiu del desè aniversari, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) publiquen la «Guia pràctica de la custòdia fluvial a Catalunya», amb l’objectiu de reivindicar el paper i la importància que té i pot tenir el futur la custòdia fluvial com a instrument de conservació i restauració dels cursos d’aigua i les zones humides del nostre país.
A través de les seves pàgines, la publicació permet conèixer i entendre les característiques i els instruments específics de la custòdia fluvial, així com les indicacions pràctiques que cal tenir en compte per promoure i executar iniciatives de custòdia fluvial a Catalunya.
La guia s’adreça a perfils professionals de diversos sectors amb interès en conèixer la custòdia del territori aplicada en els ecosistemes fluvials i les zones humides. Pot ser especialment útil per a personal tècnic d’entitats de custòdia del territori que vulguin implementar iniciatives de custòdia fluvial al seu territori, o a personal tècnic d’administracions públiques que treballen en àrees vinculades a la gestió d’entorns fluvials.
Per a què pot ser útil?
La guia pot servir per a:
- Disposar d’uns breus coneixements sobre els ecosistemes fluvials: funcions i beneficis que aporten, problemàtiques que els afecten i necessitat d’afrontar-ne la conservació i recuperació.
- Entendre els fonaments de la custòdia del territori com a estratègia d’implicació de la societat civil i la propietat en la conservació de la natura.
- Conèixer les particularitats de la custòdia del territori aplicada als ecosistemes fluvials.
- Estar al dia del marc legal i dels instruments jurídics i econòmics disponibles al nostre país per formalitzar i desplegar acords de custòdia vinculats als ecosistemes fluvials.
- Proveir els agents implicats en la custòdia fluvial d’eines i indicadors per al seguiment i l’avaluació dels acords.
- Reviure la breu història de la custòdia fluvial al nostre país i conèixer algunes de les experiències més reeixides.
- Disposar d’alguns exemples de referència sobre com es desenvolupa la custòdia fluvial en altres regions d’Europa.
Exemples de custòdia fluvial
La conca del riu Gaià és un bon exemple de custòdia fluvial, promogut per l’Associació Mediambiental la Sínia. Després de 8 anys, i de dos convenis de custòdia fluvial consecutius per conservar el tram baix del riu Gaià, aquest any 2026 s’ha signat un nou conveni que engloba tota la conca del riu Gaià, ampliant l’abast territorial i donant més estabilitat a un projecte clau que millora els hàbitats fluvials, conserva la biodiversitat i promou la implicació de la ciutadania amb la preservació del riu.
Un altre exemple és la custòdia fluvial que duu a terme la Fundació Emys a l’estany de Sils, una llacuna permanent amb prats inundables, boscos de ribera i nombroses espècies de flora i fauna amenaçada. Destaca el seu model de governança, en què hi participa l’entitat, l’Ajuntament de Sils, l’ACA i la Fundació Catalunya la Pedrera.
Reptes de futur
Tot i els avenços aconseguits durant aquests 10 anys, la custòdia fluvial compta alguns reptes pendents.
Un és la necessitat d’integrar aquesta eina a les polítiques públiques, als diferents nivells de les administracions públiques. També, és important passar de l’escala local a l’escala de conca, ampliant l’abast del projecte de custòdia.
Conèixer l’impacte i la contribució de la custòdia a la conservació és clau, per això serà important aplicar uns indicadors estàndard per avaluar l’impacte de la custòdia fluvial. I un altre repte, serà avançar cap a models col·laboratius més amplis, com els contractes de riu, o consolidar vies de finançament estables per a les iniciatives. Aquí, el paper de l’ACA és clau per tal d’assegurar una consolidació estratègica de la custòdia fluvial.
Nous indicadors per avaluar els convenis de custòdia fluvial
Juntament amb la guia de custòdia fluvial, s’ha publicat un manual d’utilització i aplicació d’indicadors per l’avaluació dels impactes dels convenis de custòdia fluvial.
Aquest manual estableix un marc comú d’indicadors per avaluar les actuacions de restauració i conservació d’ecosistemes d’aigua dolça, amb l’objectiu d’unificar criteris, facilitar el seguiment de les actuacions i generar informació comparable amb el temps.
A través d’aquesta eina es busca poder quantificar els impactes ecològics i socioeconòmics de les actuacions, obtenir un llistat únic d’indicadors, i garantir un accés obert a aquestes dades que permeti millorar-ne la gestió.
