Restaurar la natura, assegurar el nostre futur
El Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible i el Consell de Protecció de la Natura han elaborat conjuntament un informe que dona les claus per elaborar el futur Pla català de restauració de la natura, en línia amb el Pla nacional espanyol i el marc europeu.
Diversos informes sobre l’estat de la natura a Europa elaborats el 2020 alerten que la Unió Europea no ha aconseguit fins ara frenar el declivi de les espècies i dels tipus d’hàbitats protegits.
Això es vincula a factors com l’abandonament de l’agricultura extensiva, la intensificació de les pràctiques de gestió agrària, la modificació dels règims hidrològics, la urbanització i l’ocupació de territoris rurals i costaners, i la contaminació atmosfèrica, hídrica i dels sòls, així com a les activitats forestals no sostenibles i a l’explotació de les espècies. A més, les espècies exòtiques invasores i el canvi climàtic representen amenaces creixents per a la fauna i flora autòctones.
Reglament europeu de restauració de la natura
En aquest sentit, la UE va aterrar al context europeu una de les accions urgents definida en el Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Montreal: la de garantir almenys un 30% de restauració efectiva dels ecosistemes terrestres, aigües continentals, costaneres i marines degradades.
El 2024 es va aprovar finalment el Reglament europeu de restauració de la natura, després de moltes campanyes en contra d’aquesta aprovació. Aquesta norma defineix que pel 2030 s’haurà d’haver restaurat almenys el 20% de les zones terrestres i marines de la UE, i la restauració de tots els ecosistemes degradats pel 2050.
Aquest reglament és, doncs, un instrument normatiu essencial per concretar i assolir els objectius de restauració de la natura de la Unió Europea, i així, millorar la biodiversitat, els serveis ecosistèmics i la resiliència ambiental.
Tot i això, l’informe alerta que l’actual context polític, econòmic i social europeu, i el nou panorama geopolític internacional, pot comportar que es posi en un segon terme o es retardi el compliment i objectius del Reglament. Per tant, cal reforçar el missatge i insistir en la necessitat urgent de restaurar la natura com a eina per salvaguardar les funcions dels serveis ecosistèmics que aquesta ens proporciona.
L’aplicació del reglament al nostre territori
Ens trobem en un moment clau: el reglament europeu defineix que per abans de mitjan 2026, tots els estats membres de la UE han d’haver presentat els plans nacionals de restauració, amb objectius territorials i accions concretes a implementar, incloent-hi la superfície a restaurar. Després, es farà un seguiment cada tres anys dels avenços en les accions previstes.
A més, es planteja un canvi de paradigma. L’informe destaca que cal passar d’un model centrat en la conservació de la natura, a un que incorpori la restauració com a peça central en la política ambiental i territorial. Per fer-ho, caldrà integrar la restauració de la natura en totes les polítiques sectorials (urbanística, territorial, forestal, agrícola o hidràulica, entre d’altres). Això es podrà portar a la pràctica a través d’instruments com l’Estratègia Nacional d’Infraestructura Verda i de la Connectivitat i Restauració Ecològiques.
Reptes de la implementació a Catalunya
L’informe defineix què, on, com i qui ha de restaurar la natura a Catalunya. En destaquem alguns missatges clau:
- Què cal restaurar? Cal posar l’atenció en recuperar la funcionalitat dels ecosistemes, en el conjunt de la infraestructura verda-blava, augmentant la resiliència davant del canvi global. Es proposa treballar sobre diverses unitats, que inclou els boscos, el mosaic agroforestal i ambients agraris, els rius i planes fluvials, els espais litorals, els ambients marins, la trama verda urbana i els espais periurbans.
- On cal restaurar? Cal vincular la restauració en el marc de la planificació estratègica de Catalunya d’infraestructura verda, connectivitat i restauració ecològiques, i prioritzar les zones, els hàbitats i els ecosistemes on és més crític actuar, d’acord amb el coneixement de la comunitat científica i dels tècnics de les administracions públiques competents encarregades de gestionar aquests espais. També és important que els principis de la restauració estiguin presents en tot el territori, no només on s’implementin accions concretes de restauració.
- Com cal restaurar? S’haurà de combinar l’enfocament passiu (eliminar la causa de degradació) amb l’actiu (restauracions dirigides), a més de desenvolupar metodologies de restauració adaptades als diferents ecosistemes. Per això, serà molt important augmentar la inversió en la recerca i el coneixement de mesures de restauració dels diferents hàbitats i la seva connectivitat. També, adoptar programes formatius adients pels professionals implicats en la restauració. Tot això haurà d’anar acompanyat d’una bona estratègia de comunicació entorn de la importància de la restauració.
- Qui ha de restaurar? El reglament defineix la necessària coordinació entre administracions per a la implementació de les accions (Estat, Generalitat, ens locals, etc.), la incorporació de la participació de la societat civil i nous models de governança multinivell per coordinar polítiques transversals.
Per portar a la pràctica aquest reglament a Catalunya, els autors de l’informe proposen la creació d’un grup de treball interdepartamental a la Generalitat de Catalunya que assumeixi el lideratge en el desplegament de la restauració a tots els nivells, i treballi per arribar a consensos amb les polítiques sectorials. Fins que l’Agència de la Natura no estigui operativa, es proposa que aquest grup de treball depengui del Departament de Presidència.
El cost econòmic (o benefici) de la restauració de la natura
El cost econòmic per revertir el deteriorament i el mal estat de la natura és elevat, però cal
valorar els beneficis i els guanys directes i indirectes d’uns ecosistemes terrestres i marins en
més bon estat, amb més biodiversitat i amb un bon funcionament, que garanteixi els serveis
ambientals que proporciona.
La restauració de la natura té efectes molt positius sobre el benestar i la salut de les persones,
garanteix la seguretat del model econòmic i social actual i esdevé un instrument clau per a la
resiliència enfront dels impactes del canvi climàtic i la prevenció de catàstrofes.
Malgrat que les estimacions econòmiques són encara incompletes, els beneficis de la
restauració són evidents. S’estima que cada euro invertit en restauració genera un rendiment
de la inversió d’entre 8 i 38 euros i que el valor econòmic dels serveis ecosistèmics de la UE
és de 234.000 milions d’euros.
En aquest sentit, el Reglament (al punt 78 del preàmbul) defineix les fonts de finançament que es proposen per implementar les accions de restauració, que inclouen les línies actuals com el programa LIFE, Horizon Europe, i altres fons com el FEDER, FEAGA, FEADER o MRR.
Alhora, fa èmfasi en el nou Marc Financer Plurianual que està negociant actualment, i en la importància dels crèdits de natura, un finançament privat que pot complementar els fons públics. El finançament també provindrà dels pressupostos dels estats membres, així com d’altres mecanismes d’inversió publicoprivada.
També proposa altres mesures a implementar per part de la Generalitat de Catalunya, com:
- Estudiar l’impuls de l’obligació de destinar el 2% dels contractes d’obra pública a actuacions de restauració de la natura.
- L’increment del Fons de Patrimoni Natural i Biodiversitat, per destinar-ho directament a accions de restauració de la natura.
- Destinar part de la taxa turística al Conservatori del Litoral, i una nova taxa a segones residències del litoral.
Propostes estratègiques
Finalment, l’informe destaca 12 propostes clau i prioritàries:
- Elaborar un full de ruta per desplegar el Reglament europeu de restauració a Catalunya, que
fixi els objectius de país i determini les actuacions més prioritàries de la restauració, que
estableixi directrius i mesures per integrar la restauració de la natura en la planificació
territorial, urbanística i sectorial, que coordini tots els instruments normatius i de planificació
que ja contenen mesures relatives a la restauració de la natura i que fixi els instruments per
finançar la restauració. - Dissenyar i aplicar un sistema de governança del full de ruta de la restauració de la natura
que incorpori tots els actors necessaris, ateses la magnitud i la transversalitat de les
actuacions: tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, les administracions locals,
el sector agrari, forestal i pesquer, la comunitat científica i la societat civil. - Adoptar les mesures necessàries per garantir la coherència entre els objectius polítics de
Govern, la normativa reguladora i les polítiques públiques sectorials, tenint en compte les
transformacions disruptives del canvi climàtic sobre els ecosistemes i la necessitat d’impulsar
enfocaments de planificació i la gestió del territori i del patrimoni natural adaptatius. - Enfocar la visió i les actuacions de la restauració en grans grups/tipologies d’hàbitats —que
agrupen molts dels hàbitats concrets que cal restaurar i que determina el Reglament— i en
la recuperació de la funcionalitat dels ecosistemes en el conjunt de la infraestructura verd-
blava, tot integrant els espais xarxa Natura 2000 i la matriu territorial que els inclou. - Prioritzar les zones, els hàbitats i els ecosistemes que cal restaurar de manera urgent (hàbitats
d’interès comunitari en mal estat de conservació), amb criteris d’efectivitat i eficiència, i
vincular-los en el marc de la planificació estratègica de Catalunya d’infraestructura verda
(xarxa Natura 2000 i matriu territorial envolvent), connectivitat i restauració ecològiques. - Identificar barreres clau, mancances de capacitat i bones pràctiques, amb recomanacions
basades en evidències per millorar l’eficàcia de les iniciatives de restauració. - Incorporar accions de restauració pilot/modèliques dins els Plans de gestió dels espais
naturals protegits, per tal de donar exemple i incentivar actuacions prioritàries. En el cas de
les àrees marines protegides, és fonamental començar per aquí. - Desenvolupar un sistema d’indicadors de composició i funcionament dels ecosistemes,
consensuats amb la comunitat científica, que permeti fer un seguiment a mitjà i llarg termini
de l’efectivitat de les actuacions i extreure’n aprenentatges per prendre decisions sobre la
restauració de la natura. - Adoptar les mesures necessàries per eliminar els factors de degradació de la natura (restauració passiva), tot integrant el principi de no deteriorament a nivell de polítiques, plans, programes i projectes per reduir la necessitat de restauració.
- Posar en funcionament o redirigir mecanismes que garanteixin el finançament necessari per
a la restauració, siguin instruments tributaris (com l’impost sobre les emissions de diòxid de
carboni (CO2) dels vehicles de tracció mecànica, que nodreix el Fons de Biodiversitat, l’impost
sobre estades en establiments turístics o l’obligació de destinar a restauració de la Natura un
percentatge de l’import dels contractes d’obra pública) o sistemes que permetin mobilitzar
el finançament privat (com el mecenatge ambiental, el pagament per serveis ambientals, els
crèdits de natura o els crèdits de carboni, entre d’altres). - Garantir línies de finançament mantingudes en el temps i amb una dotació econòmica
adequada per avançar en la recerca sobre l’estat dels ecosistemes —en especial, els marins i
litorals— i millorar el coneixement sobre les estratègies i actuacions de restauració que cal
adoptar. - Impulsar una avaluació detallada del valor econòmic que proporcionen els serveis
ecosistèmics a Catalunya, que projecti els costos de la degradació i no restauració de la natura
sobre aquests serveis (en un context de canvi global accelerat) i que, per tant, mostri els
beneficis de les actuacions de restauració.