Les dificultats d’accés a la terra son només la punta de l’iceberg del repte del relleu generacional, que està altament condicionat pel model socio-ecònomic imperant.
En el marc del projecte Ruralization, la XCN i altres organitzacions d’arreu d’Europa estan desgranant la problemàtica de l’accés a la terra i explorant mecanismes que hi donin resposta. Tot plegat està sent un exercici d’anàlisi, debat i reflexió, que derivarà finalment en accions sobre terreny i propostes de millora en les polítiques publiques de desenvolupament rural.
A l’hora d’abordar la temàtica de l’accés a la terra, és clar que cal explorar almenys dos aspectes claus que la condicionen: les polítiques públiques i els mercats de terra. En efecte, des de Ruralization estem realitzant un anàlisi de polítiques públiques d’àmbit estatal i regional amb incidència directa o indirecta en l’accés a la terra. De la mateixa manera, també s’està duent a terme un estudi sobre mercats de la terra, especialment sobre les tendències que afecten l’accés per part de les noves generacions. Els resultats d’aquests dos estudis es faran públics a mitjans del 2021 i ens serviran per afinar arguments i consolidar propostes de cara a determinades línies d’incidència política.
Ara bé, l’accés a la terra no és només política pública i mercat, sinó que existeixen tot un conjunt de dinàmiques socials d’àmbit local que també juguen un rol en definir qui i de quina manera accedeix a la terra agrària en un determinat indret. Així, en el marc de Ruralization, hem analitzat pràctiques socials innovadores d’accés a la terra; és a dir, iniciatives (impulsades des de l’àmbit públic local, privat o comunitari) que lidien amb i ofereixen resposta a almenys una de les següents barreres o casuístiques: preu alt de la terra, especulació sobre el sòl agrícola, pèrdua de sòl agrícola, manca de sòl disponible per l’arrendament, fragmentació, acaparament, concentració, dificultats en el procés de transmissió d’explotacions entre generacions, abandonament, baix potencial agronòmic, manca d’informació, inseguretat en la tinença de la terra, etc.
En total, s’han analitzat 64 pràctiques de 14 països europeus. La XCN ha recopilat la informació relativa a 10 d’elles, que tenen lloc arreu de l’Estat i aborden la problemàtica de l’accés a la terra des de diferents òptiques i mecanismes. Trobem en el total del conjunt una gran diversitat d’aproximacions; des de l’okupació de terres per preservar-ne l’ús agrícola i comunitari per part de sindicats agraris, fins a la intermediació entre propietaris privats i nous entrants liderada per ajuntaments, passant per altres mecanismes com la compra col·lectiva de terra o les campanyes de sensibilització.
Després de reunir informació sobre les pràctiques de manera sistemàtica, s’ha realitzat un anàlisi del conjunt, amb l’objectiu de determinar com aquestes pràctiques contribueixen a la regeneració rural i apuntar propostes de polítiques públiques per reforçar, traslladar i escalar les iniciatives. Per tal d’enriquir i contrastar resultats, el procés d’anàlisi s’ha compartit amb diferents actors a través de sessions de debat. Així, durant el mes de setembre, la XCN ha organitzat 5 trobades online amb organitzacions de tota mena (entitats de custòdia agrària catalanes, organitzacions de desenvolupament rural d’àmbit espanyol, ens públics d’àmbit local, autonòmic i estatal, etc.). Les aportacions rebudes durant aquestes sessions han estat força variades i rellevants de cara a afinar la interpretació dels resultats. Tot plegat es recollirà en l’informe “Innovative land practices for sustainable and community-connected farming: documenting and analysing current actions”, que serà públic a mitjans del 2021.
Tot i que no és possible resumir la diversitat d’aportacions en el present article, sí que és convenient remarcar la següent reflexió, que ha sorgit en diferents sessions de debat i que es troba també implícita en el marc analític de l’informe: no només l’accés a la terra és dificultós, sinó que l’accés a (i la permanència en) el sector agrari resulta feixuc i desencoratjador per a les persones que desitgen emprendre amb perspectiva comunitària, de sostenibilitat ambiental i arrelada al territori. Per tant, potser no és adequat abordar la problemàtica de l’accés a la terra de manera aïllada. En canvi, caldrà incidir en diferents àmbits per tal d’articular polítiques, narratives i iniciatives que, des de l’agroecologia o visions afins, contribueixin al relleu generacional i a la regeneració rural, entenent que els reptes actuals són conseqüència d’un model socioeconòmic que no integra suficientment criteris socials, ambientals i culturals de transcendència col·lectiva.
Per estar al corrent de les properes publicacions, de les altres línies de treball del Ruralization i d’altres projectes de la XCN, podeu:
- Subscriure-us al butlletí del projecte Ruralization
- Seguir el projecte a Facebook, Twitter, Instagram o YouTube
- Subscriure-us al butlletí de la XCN
- Seguir-nos a Twitter o YouTube