Un nou informe socioeconòmic elaborat per la XCN, en el marc del projecte CustForest, posa números a una realitat que fa anys que el sector denúncia: la precarietat de les entitats ambientals és estructural, crònica i limita greument la seva capacitat d’incidència i transformació.
Consulta l’informe complet aquí.
Aquest segon informe, elaborat a partir de les dades de 2023, complementa i dona continuïtat al que es va publicar el 2021. L’objectiu és clar: generar una base sòlida d’indicadors per entendre com evolucionen, a nivell socioeconòmic i amb perspectiva de gènere, les organitzacions que es dediquen a conservar el territori, els ecosistemes i la biodiversitat a Catalunya.
Un sector amb més responsabilitats que recursos
Les entitats de conservació de la natura —associacions, fundacions i consorcis, entre d’altres— gestionen espais naturals, impulsen projectes de custòdia del territori, fan recerca, educació ambiental, voluntariat i defensa del medi.
A través de la custòdia del territori i el voluntariat ambiental, aquestes entitats treballen per corresponsabilitzar a tots els actors en la conservació i restauració de la natura. Tenint en compte que el 80% del territori català és de propietat privada, la custòdia del territori es presenta com una eina fonamental per implicar la societat en la conservació.
Actualment, estan en funcionament 800 iniciatives de custòdia a Catalunya, el que representa 40.000 ha arreu de territori. A més, el voluntariat ambiental és clau per implicar a la societat en les solucions davant la pèrdua de biodiversitat: més de 16.000 persones s’impliquen anualment a Catalunya a través del voluntariat ambiental.
Tot i això, gairebé el 40% d’aquestes entitats no compta amb cap persona assalariada. Fins i tot, entre les entitats que sí compten amb personal remunerat, les condicions són lluny de ser justes. La mitjana salarial anual és de només 22.103 € bruts, molt per sota del que correspondria per les responsabilitats i la formació del personal. I encara pitjor: 3 de cada 10 entitats reconeixen que les seves treballadores fan hores extres que no es compensen ni es remuneren.
Tresoreries al límit i una dependència preocupant
El 64% de les entitats professionalitzades declaren tenir problemes de tresoreria, una dada alarmant que reflecteix la inestabilitat econòmica del sector. El motiu principal és una forta dependència de subvencions públiques, moltes de les quals arriben tard, són puntuals o no cobreixen despeses estructurals bàsiques.
Tot i que la diversificació del finançament ha anat creixent, amb una repartició més o menys equitativa entre fons públics i privats, les entitats sense personal contractat tenen més dificultats per accedir al finançament públic. Això genera un cercle viciós: qui no té recursos, tampoc té capacitat per buscar-ne.
El voluntariat ho sosté tot… fins quan?
Un dels punts més clars de l’informe és que el voluntariat ambiental és el pilar del tercer sector ambiental. Prop del 80% de les entitats fan ús del voluntariat com a eina clau per desenvolupar les seves activitats. Hi ha persones que hi dediquen més de 15 hores setmanals, amb un 39% d’entitats reconeixent que aquestes persones voluntàries realitzen tasques que haurien de ser assumides per personal remunerat.
Aquesta situació genera una tensió constant entre compromís i sostenibilitat: el voluntariat és essencial, però no pot suplir estructuralment la falta de contractacions. Quan la base del sector és la gratuïtat, s’està posant en risc la seva continuïtat i l’eficàcia de la seva acció.
Sense relleu generacional i amb desigualtats persistents
Només un 11% de les persones sòcies de les entitats tenen menys de 30 anys. Això assenyala un altre gran repte: la manca de jovent implicat i les dificultats per garantir el relleu generacional dins les organitzacions. L’envelliment de la base social pot comprometre la continuïtat de molts projectes.
Pel que fa a la perspectiva de gènere, l’informe constata una certa paritat en la composició global de les entitats, però també identifica un biaix masculí als òrgans de govern. Pel que fa a la inclusió social, encara hi ha camí per recórrer: la integració de col·lectius desfavorits o vulnerables no es té gaire en compte des del vessant de la contractació, tot i que sí s’impulsen voluntariats específics per a col·lectius amb discapacitat o risc d’exclusió.
Un clam per polítiques públiques valentes
Les dades que recull aquest informe dibuixen una realitat que les entitats fa anys que denuncien: cal un major reconeixement institucional, polític i social de la tasca que fan.
La tasca de les entitats és imprescindible per assolir els objectius de la Llei Europea de Restauració de la Natura. A més, fan una tasca complementària, però també molt sovint substitutòria de l’administració pública. Són agents clau en la lluita contra l’emergència climàtica i la pèrdua de biodiversitat, però encara no tenen l’acompanyament ni prou recursos.
Per revertir aquesta situació, l’informe proposa una sèrie de mesures clau:
- Incrementar el nombre d’entitats professionalitzades amb contractacions estables.
- Reduir la dependència del finançament públic i fomentar el suport privat i l’autofinançament.
- Impulsar campanyes de captació de persones sòcies, amb especial èmfasi en la joventut.
- Garantir condicions laborals dignes, amb sous ajustats a les responsabilitats i compensació per les hores extres.
- Apostar per polítiques públiques que reconeguin el valor estratègic del tercer sector ambiental.
La XCN fa una crida per dignificar el sector i garantir que les entitats que cuiden del territori tinguin les eines per continuar fent-ho amb eficàcia, estabilitat i justícia social.
El projecte CustForest compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.
