Actualitat

La custòdia, de Catalunya a Europa per protegir plegades la natura

Com molts de vosaltres sabreu, a Catalunya som capdavanters en la custòdia del territori, de fet no només a Catalunya sinó que som dels territoris a Europa on aquesta eina de conservació està més implementada. Però, què estan fent els altres països europeus per protegir la natura de forma col·laborativa en finques privades? Utilitzen també la custòdia del territori o n’hi ha d’altres? Com difereixen aquestes eines de les que tenim a casa i quines són les fortaleses i debilitats?  Aquestes i moltes altres són les preguntes que ens hem fet al projecte LIFE ENPLC en l’anàlisi conceptual d’eines per la conservació privada.

Aquestes són eines que ens poden ser de gran utilitat per assolir els objectius de conservació que ens hem marcat a Europa i Catalunya pel 2030. Així doncs, les eines que s’han analitzat al projecte són sis: els contractes de custòdia, els drets reals d’aprofitament parcial, els contractes d’arrendament, les àrees protegides privadament, els pagaments per resultats ambientals i els anomenats temporary nature o Save harbour agreements. No us preocupeu! No entrarem a explicar cadascuna d’elles, per això ja està l’informe. Però sí que compartim amb vosaltres una taula resum amb les característiques principals de cada eina. A més, us hem de dir que aquest és un primer intent de construir una terminologia comuna entre diversos països europeus. Per això, hi ha algunes generalitzacions i l’objectiu no ha sigut definir cada terme en el seu detall sinó trobar característiques compartides.

Ara que tenim unes nocions bàsiques de cadascuna de les eines us voldríem compartir un exemple pràctic de com s’aplica una d’aquestes eines, i com en altres llocs ja hem compartit amb vosaltres, com preparar un bon contracte o conveni de custòdia, models de contracte i recomanacions i una plantilla de de pla de gestió, ens centrarem en un contracte d’arrendament a Alemanya.

A Alemanya l’anomenat fairpachten és un projecte executat per la Fundació Nacional del Patrimoni Natural (NABU). A través de Fairpachten, NABU ofereix recomanacions als propietaris privats sobre la integració d’aspectes de conservació en els contractes d’arrendament amb els agricultors i agricultores, per a l’aplicació d’una gestió respectuosa amb la natura de prats, pastures i camps de cultiu. El projecte és de gran interès, ja que la biodiversitat en el paisatge agrícola es troba sota amenaça. La població de moltes espècies que depenen dels usos tradicionals del sòl agrícola ha disminuït dràsticament en les últimes dècades. Entre les principals causes d’això estan la fragmentació del paisatge, la pèrdua d’elements paisatgístics i la intensificació de l’agricultura, amb el corresponent augment de l’ús de fertilitzants i pesticides.

Pastura amb contracte d’arrendament. Autoria: © Frank Gottwald

A Alemanya, Fairpachten ofereix un sistema modular amb diverses mesures de conservació que poden integrar-se en els contractes d’arrendament. A més, un equip de persones consultores ajuda a la propietat a triar les mesures de conservació més adequades per a les seves terres.

Fairpachten ofereix un model de contracte d’arrendament i un servei gratuït d’assessorament i informació per a totes aquelles persones propietàries que desitgin protegir o restaurar la natura en terres de cultiu, prats i pastures en col·laboració amb els/les agricultors/es. A la pràctica, això significa que NABU assessora les persones propietàries en funció de les condicions locals i els explica quines mesures són adequades per a la propietat, basant-se en una sèrie d’objectius de conservació.

Amb això encara no hem compartit amb vosaltres les fortaleses de les eines. Com segurament agafareu aquest informe com a lectura d’estiu, us fem un petit spoiler d’aquestes fortaleses, que sense la lectura del document podrien quedar una mica descontextualitzades.

  • Les eines de conservació privada poden adaptar-se a les circumstàncies locals sense implicar càrregues legals per a la propietat, ja que els acords es negocien entre les parts.
  • La flexibilitat temporal dels acords i contractes pot ser un avantatge per a adaptar-se al canvi climàtic.
  • Els diferents tipus d’acords poden adaptar-se a cada circumstància. Les parts decideixen conjuntament les condicions per a exercir, fer complir o restringir els drets d’ús d’una propietat per a protegir o restaurar els valors naturals.

La descripció de cadascuna d’aquestes eines, amb exemples pràctics i una llista extensa de fortaleses i debilitats la podeu trobar a l’informe que hem preparat en el marc del projecte LIFE ENPLC.

El projecte European Networks for Private Land Conservation (LIFE19 PRE/NL/000003) rep finançament del Programa LIFE de la Unió Europea.