Durant aquests últims 12 mesos, s’han celebrat els 10 anys de la signatura del primer conveni de custòdia fluvial. Aquesta dècada ha permès fer créixer i enfortir aquest model de cogestió que és clau per a la restauració i gestió sostenible dels rius i zones humides i de tots els seus organismes i ecosistemes.
Hem celebrat els deu anys, amb un cicle de 4 webinars, jornades de voluntariat, sortides tècniques, actes institucionals, anàlisis tecnicojurídica i la difusió de totes aquestes accions, entre d’altres.
Per donar veu als diferents actors, deixar testimoni d’aquesta dècada i visualitzar els nous reptes de futur, en aquest vídeo diferents persones implicades, expliquen els aspectes clau de la custòdia fluvial i donen el seu punt de vista del que ha representat aquesta dècada de treball conjunt, i el que cal millorar de cara al futur.
Al vídeo hi han participat com a representants d’administracions, entitats i voluntaris:
- Evelyn Garcia Burgos, cap de la unitat de restauració del medi de l’ACA.
- Teia Puigvert i Picart, directora del Consorci del Ter.
- Marc Ordeix i Rigo, coordinador del CERM-UVIC.
- Vicky Carles Hierro, presidenta del grup d’estudis i comunicació ambiental Graëllsia.
- Juanjo Gòmez Jarque, voluntari del grup d’estudis i comunicació ambiental Graëllsia.
La custòdia fluvial, una eina clau a fomentar

Els rius i zones humides, són molt més que cursos d’aigua, cobreixen menys de l’1% de la superfície terrestre, però acullen més del 25% de tota la fauna vertebrada, són ecosistemes que necessiten respecte, cura i compromís social. Protegir-los és cuidar-nos, i la custòdia fluvial és una de les claus per conservar aquests ecosistemes.
Durant aquests 10 anys (2015-2025), s’han signat un total de 40 convenis i s’ha reconegut el treball conjunt d’administracions, entitats i ciutadania de Catalunya amb el premi “Blue Rivers and Lakes Award” en la categoria de Governança, atorgat pel projecte europeu BlueMissionMed.
Aquesta gran diversitat d’ecosistemes aquàtics, que inclouen rius, rieres, torrents i rambles, llacs, aiguamolls i llacunes litorals, basses permanents i temporals, estanys d’alta muntanya, molleres i torberes, i també aqüífers i les fonts que nodreixen, són essencials per a la societat, i tenen un paper cabdal en molts processos ecològics, tot i que geogràficament ocupin un percentatge ínfim de la superfície del país.
Aquesta última dècada, la custòdia fluvial ha ajudat a impulsar la conservació i millora de la biodiversitat i el bon estat ecològic dels ecosistemes fluvials i les zones humides:
- Afavorint la recuperació dels processos ecològics i les funcions associades als ecosistemes fluvials.
- Controlant, minimitzant i eliminant les espècies exòtiques invasores, tant de flora com de fauna.
- Garantint els usos productius dels espais fluvials (agrícoles, forestals, extractius, piscícoles, etc.) compatibles amb la conservació dels seus valors.
- Fomentant l’ús públic i recreatiu respectuós amb l’entorn.
- Sensibilitzant i educant la població local i els visitants sobre els valors associats als ecosistemes fluvials i les problemàtiques que afronten.
- Valorant el patrimoni cultural associat als espais fluvials.
Per tant, cal seguir treballant i enfortint el model, i continuar desenvolupant un marc que faciliti, agilitzi i promogui aquesta conservació compartida de les zones humides.