Actualitat

La perspectiva socioambiental dels fons europeus Next Generation EU

Portem mesos sentint en els mitjans de comunicació que arribaran molts diners d’Europa per fer front a la crisis provocada per la pandèmia de la COVID19. I també, sentint que no hi haurà prous projectes per donar resposta al volum de diners que es destinaran. 

Els fons previstos per el Pla de Recuperació de la Unió Europea, anomenats Next Generation, estan dissenyats per a restaurar els danys econòmics i socials provocats per la pandèmia, i, paraules textuals, han de “liderar el camí cap a la sortida de la crisis i establir les bases per una Europa moderna i més sostenible”. En aquest marc, el Pla preveu que la transició ecològica representi més del 37% del total dels fons del Pla.  

A Catalunya, el passat juliol, el govern va aprovar el Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social (CORECO), amb tres objectius essencials: reforçar l’estat del benestar i la capacitat productiva de Catalunya; reduir les desigualtats socials accentuades per la pandèmia i accelerar la transició cap a un model econòmic més sostenible i resilient. És per això que a la base del pla es situen l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, així com el Pacte Verd Europeu (European Green Deal) i l’Estratègia Digital Europea (Digital Europe).

Per altra banda, un dels 3 requisits bàsics del Pla és “contribuir —o si més no, no ser una trava— a assolir els objectius de neutralitat climàtica i cohesió social, així com a la conservació dels serveis ecosistèmics i a la millora de la qualitat ambiental, que està estretament vinculada a la millora de la salut de les persones.”

Per tant, en un món “ideal”, on les declaracions polítiques públiques, i els plans elaborats per els governs es compleixen, hauríem d’aspirar a que aquests fons contribuissin de manera rellevant i efectiva a transformar el nostre model econòmic, social, sanitari i ambiental cap a un model que garanteixi un desenvolupament humà sostenible, que situï la vida al centre.

Des de la XCN ens ho hem cregut, i per això hem presentat, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat, el projecte “Restaurant i connectant ecosistemes i persones per a una bioeconomia adaptada a l’emergència climàtica, ecològica i sanitària”, un projecte ambiciós, transversal i transformador, que vol donar resposta a la situació d’emergència ecològica i climàtica i frenar la degradació creixent dels hàbitats, espècies i processos ecològics que sustenen el nostre sistema econòmic i social, i que alhora provoca efectes greus per a la salut i el benestar de les persones. 

Aquest projecte, amb un pressupost de quasi 75 milions d’euros, pretén millorar la resiliència dels ecosistemes de Catalunya davant les conseqüències del canvi climàtic i alhora crear economia verda i llocs de treball vinculats als principals connectors ecològics. El potencial de la bioeconomia i l’ecoturisme en aquests espais és molt elevat i alhora suposen una infraestructura verda al servei de les persones i la millora de la salut pública. Amb aquest projecte, la XCN, com a xarxa de més de 150 entitats públiques i privades, vol facilitar la cooperació social entre els agents del territori i assegurar la multiplicitat de projectes i la capacitat d’execució a nivell de Catalunya.

Amb el convenciment que aquest projecte compleix amb els mandats europeus per avançar cap a una transició ecosocial necessària per Catalunya, el passat desembre ens vam reunir amb Albert Castellanos, secretari general del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, i Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), per traslladar-los la importància de comptar amb projectes transformadors de gran impacte socioambiental, i amb un rol actiu de les entitats de conservació de la natura, com a motor dinamitzador del territori.

Més informació