Què és l’Agenda Rural de Catalunya? 

L’Agenda Rural de Catalunya  identifica les necessitats i reptes del territori rural per garantir-ne les condicions de vida i de desenvolupament, i és un element clau per planificar les polítiques d’equilibri i cohesió territorial del país 

A Catalunya, dos de cada tres municipis catalans tenen menys de 100 h./km2 , més de la meitat dels quals no arriben als 20 h./km2 . Així mateix, hi ha 336 municipis de menys de 500 habitants, que ocupen una superfície del 35% del país però que representen l’1% de la població.  

L’Agenda Rural de Catalunya ha estat redactada seguint el marc de referència de la iniciativa del Parlament Europeu per elaborar una Agenda Rural Europea que fomenti el desenvolupament socioeconòmic, el creixement i la diversificació econòmica, el benestar social, la protecció de la natura i la cooperació i interconnexió amb les àrees urbanes.  

La seva elaboració va néixer de la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural, presidida pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que va encarregar la coordinació del document a una Comissió Redactora formada per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Micropobles de Catalunya i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. D’altra banda, agents socials i econòmics representatius del món rural han conformat la Comissió Motora de l’Agenda Rural i participat al llarg de tot el procés de redacció de l’Agenda Rural de Catalunya.

Més de 1.200 persones i més de 350 entitats van participar en els diversos tallers que es van organitzar arreu del territori per donar resposta als nombrosos reptes als quals s’enfronta el món rural.  

Com a resultat d’aquest procés, s’han definit un total de 892 accions, de les quals 277 són prioritàries i 59 s’han identificat com a estratègiques. Aquestes accions s’organitzen entorn de set grans reptes: 

1. Persones, benestar i repte demogràfic. 

2. Transició ecològica. 

3. Territori connectat. 

4. Sistema agroalimentari. 

5. Gestió forestal. 

6. Innovació i dinamització social i econòmica. 

7. Governança. 

El desplegament de l’Agenda Rural de Catalunya es realitzarà a través d’un pla d’acció, que definirà les accions a portar a terme o bé que han de continuar desenvolupant els diferents departaments de la Generalitat per assolir els reptes identificats. Així mateix, una Comissió Interdepartamental vetllarà pel seguiment i compliment dels objectius marcats en el Pla.  

Què és i com funciona la Comissió Motora de l’Agenda Rural de Catalunya? 

La Comissió Motora de l’Agenda Rural de Catalunya està formada per 37 entitats d’arreu del territori:  

1. Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya 

2. Consorci Administració Oberta de Catalunya 

3. Òmnium Cultural 

4. País Rural 

5. Taula del Tercer Sector 

6. Associació de Dones de la Mar 

7. Associació de Dones del Món Rural 

8. Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (BOSCAT) 

9. Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) 

10. Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) – Secretariat d’Escola Rural de Catalunya (SERC) 

11. Fundació i2CAT  

12. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)  

13. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya  

14. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB)  

15. Unió de Pagesos (UP)  

16. Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya 

17. Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN)  

18. CECOT  

19. Comissions Obreres (CCOO) 

20. Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)  

21. Observatori del Paisatge  

22. Unió General de Treballadors (UGT)  

23. Agencia Catalana de la Joventut  

24. Confederació del Turisme Rural i L’agroturisme de Catalunya (TURALCAT) 

25. Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya  

26. Institut d’Estudis Catalans  

27. Museu de la Vida Rural  

28. Plataforma d’Arts de Carrer (PAC) 

29. Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat  

30. Xarxa de Festivals Musicals de Catalunya (XAFEC)  

31. Federació de Municipis de Catalunya (FMC) 

32. Institut Ramon Muntaner (IRMU) 

33. Associació de Micropobles de Catalunya (MdC) 

34. Associació Catalana de Municipis (ACM) 

35. Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA)  

36. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS)  

37. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) 

I s’encarrega de fer el seguiment del desplegament de l’Agenda Rural de Catalunya i treballar propostes de millora organitzativa interna que facin més eficient la seva tasca. 

La Comissió Motora ha acordat la creació de quatre Comissions de Treball que han de servir millorar la coordinació i eficiència de la tasca que desenvolupa. 

Així, actualment la Comissió Motora ha impulsat les següents Comissions de Treball: 

• Comissió de treball de Comunicació 
• Comissió de treball de Rural Proofing 
• Comissió de treball entorn la qüestió de l’Aigua 

• Comissió de treball per desenvolupar la plataforma de seguiment de la implantació de l’Agenda Rural des de la societat 

03/04/2023

El manual per ens locals, co-creat amb l’organitzaió Access to Land Network, dóna eines concretes, casos innovadors i inspiració per facilitar que els ens locals puguin actuar en la lluita contra el despoblament, en un format dinàmic i en línia.

Elaborat en el marc del projecte H2020 Ruralization.

Local authorities Making Farmland Work for the Public Good

Descarrega les infografies, en català, amb el paper dels diferents actors:

• Propietaris/es i gestors/es de sòl públic. PNG.
• Facilitador/a local. PNG.
• Regulador/a de les polítiques lligades a l’ús del sòl. PNG.
• Totes les infografies. PDF.

Agost 2021

A través de la xarxa europea d’Accés a la Terra (Access to Land Network), de la qual la XCN en forma part, s’entrevisten 15 testimonis de 8 països diferents, per explorar les seves realitats, vivències i experiències com a persones voluntàries compromeses amb iniciatives d’accés a la terra per l’agroecologia.

Més informació del projecte aquí.

This report examines ten innovative approaches to securing land for agroecology in Europe, led by six organisations associated with the Access to Land Network:

• De Landgenoten (DLg), Belgium
• Kulturland (KL), Germany
• Terre de Liens (TDL), France
• Eco Ruralis (ER), Romania
• Shared Assets (SA), UK
• Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), Spain

These organisations undertook ten “actions”, grouped together in pairs around 5 main issues: land stewardship, commons and public farmland, farm restructuring, new models to fundraise for land, and farm succession. These actions covered a wide range of topics, from the conservation of hay meadows, to creating new visions for public farmland; from exploring new ways to own farm buildings, to creating solidarity-based land access structures. This report highlights both what is specific about these practices, which tackle emerging issues in their specific contexts, and what is common to all these processes of innovation on land issues, guided by social and environmental concerns.

29/10/2021

RURALIZATION project has organised a wide array of foresight activities to find out ingredients for alternative futures in different types of rural areas in Europe. These include identification and assessment of trends, inventory of futures dreams of the youth and assessment of the findings in several regional contexts. These participatory foresight activities have involved thousands of participants across Europe and serve promotion of rural regeneration.

In order to encourage and instruct the stakeholders interested in rural, regional and local development, a series of assessment events was organised to find out ways to benefit from the trends and to make the dreams come. The assessment process consisted of three parts: 20 regional futures workshops, three thematic workshops and one international research conference (these are described in detail in a separate report). These events attracted 466 stakeholders to come together and assess the trends and the dreams from diverse viewpoints. The main idea was to put the trends and the dreams back to different types of contexts (environmental, economic, demographic, political etc.) to find out ways to benefit from the trends and to make the dreams come true.

29/10/2021

L’objectiu d’aquest document és mostrar una anàlisi i guia d’usuari per a un ús eficient de les eines d’avaluació de l’impacte de projectes agroecològics. Ha estat elaborat pel projecte europeu Erasmus + “Setting up a Learning Platform for Farmers’ Access to Land”.

17/09/2021

This report is a documentation of an extensive case study analysis which was carried out by the RURALIZATION team, from summer 2020 to summer 2021.

This research improves the understanding of the situation of rural newcomers, new entrants into farming and successors, which includes the definition of specific circumstances and drivers that make some rural areas perform better than other areas in generational renewal (including overcoming traditional gender roles, innovation and rural development) and rural regeneration.

The RURALIZATION team identified a large diversity of promising practices that facilitate rural newcomers, new entrants into farming and successors in fostering generational renewal and rural regeneration in 11 European countries.

05/08/2021

The RURALIZATION project aims to contribute to the development of a new rural frontier. The empirical focus is to develop, assess and disseminate novel instruments, strategies and policies for rural regeneration and generation renewal. The work package (WP) 5 – Rural newcomers and new entrants into farming aims to promote rural innovation by research and development of tools to facilitate rural newcomers, new entrants into farming and successors.

22/04/2021

This report presents a broad variety of land practices tending towards an agricultural, social and ecological transition. In this sense, the report assumes its normative character and the fact that it does not deal with the issue of access to land “in general”, but of access for specific agricultural models based on sustainable and community-connected approaches. In this report, “access to land” is used as a broad category, including first-time access for those who could not farm but also paying attention to the long-term aspect of access to land, which Ribot and Lee Peluso call “access maintenance” and define as “expending resources or powers to keep a particular sort of resource access open” (Ribot and Lee Peluso 2003). Access to land thus also concerns the ability for farmers to keep their activity viable in the long term. Preserving land and steering its use for sustainable and small-scale farming participates to this process, understood in a broad sense.

30/03/2021

Presentació dels resultats provisionals del projecte de recerca i innovació “Ruralization” finançat pel fons europeu H2020, i taula rodona sobre el futur del món rural i el sector agrari en temps de post-pandèmia, crisi socioecològica i emergència climàtica.

Descarrega aquí la presentació de la sessió.

RURALIZATION project investigates regeneration of rural areas in Europe. Regeneration is an ongoing process and it has many avenues ahead. Trend analysis is one way to get ideas of the possible ingredients of the updated rural Europe and related future developments. Trends provide opportunities to benefit from mainstream force fields (megatrends), from some context specific developments (trends) or from symptoms of change (weak signals). Trend is not a norm neither a promise of a certain kind of future, since every societal trend is valid only for a limited period of time and every trend will end. Identification and assessment of trends that have relevance for rural regeneration is an integral part of RURALIZATION process in which the opportunities are translated into promising practices and policies.

This report provides a documentation of the extensive trend analysis exercise that was carried out in 2019–2020 by the participants of the project.

31/01/2021