sdfsdfsdf

Des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura estem elaborant el IX Inventari de custòdia 2021, on es farà un recull de les entitats de custòdia i les seves iniciatives. Si ja heu rebut un correu-e nostre on us demanem informació de les vostres iniciatives, ja no cal que feu cas d’aquesta crida.

QUÈ ÉS L’INVENTARI?

L’inventari és un informe que vol donar visibilitat a les entitats i els seus projectes de custòdia.

El darrer inventari que vam realitzar (2019) vam recollir 700 iniciatives de custòdia promogudes per 63 entitats. Podeu consultar-ne els resultats a l’Informe de l’inventari 2019.

Amb la informació recopilada també elaborem un visor web de l’inventari, on es mostren les iniciatives de custòdia i les entitats en un mapa interactiu i es poden visualitzar estadístiques sobre les iniciatives de custòdia i les entitats en format gràfic. A més, també es publiquen les dades bàsiques de l’entitat i les iniciatives de custòdia.

QUIN TIPUS D’INFORMACIÓ ESTEM RECOPILANT?

Per elaborar l’inventari necessitem dades dels vostres acords, que les recopilem a través d’un formulari. Si sou una entitat (associació, fundació, ajuntament, consorci o altres) i dueu a terme iniciatives de custòdia a una o més d’una finca, podeu facilitar-nos les dades d’aquestes que a 31/12/2021 estiguessin actives (amb contracte, conveni… vigent), tal com s’indica a continuació:

• Contestant el següent formulari d’iniciatives de custòdia, on us demanem informació tècnica de la iniciativa. Cal omplir un formulari per a cada nova iniciativa

• Enviant la cartografia adjunta (en format shp, mmz, dxf/dwg, o bé el pdf o les referències del cadastre) a l’Anna Macho (amacho@xcn.cat). En cas de no tenir la referència cadastral, podeu aconseguir-la a la Sede Electrónica del Catastro. Si no trobeu la referència, ens podeu remetre les coordenades i una descripció de la delimitació de la finca per a poder-vos aconseguir la cartografia i fer-vos el retorn. En cas que la iniciativa de custòdia no inclogui tota la finca, la cartografia ha de limitar-se a la part corresponent de la finca.

Amb la finalitat de facilitar la tasca d’omplir la informació que es demana al formulari sobre espècies protegides, des de la XCN hem elaborat 2 documents que us poden ajudar. Pensem que aquests documents també us poden ser molt útils en la vostra feina diària, per consultar ràpidament el grau de protecció o l’estat de conservació d’una espècie o un hàbitat, ja que el llistat és un recull, en un sol document, de multitud de legislació catalana, estatal i europea (i altra informació rellevant) referent a espècies i hàbitats. Si us interessa tenir accés a aquests documents, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

• Llistat d’espècies i hàbitats d’interès presents a Catalunya
• Espècies i hàbitats d’interès presents a Catalunya: consideracions del llistat i resum de la normativa estatal, autonòmica i local

Data límit de recollida de dades: 15 d’abril 

Si creieu que la vostra entitat està promovent una iniciativa de custòdia, però no n’esteu del tot segur, poseu-vos en contacte amb nosaltres i us assessorarem.

QUIN IMPACTE TÉ L’INVENTARI?

A més de visualitzar els vostres esforços, la participació en l’inventari contribuirà a legitimar la custòdia del territori com una estratègia de conservació i gestió del patrimoni natural enfront de l’administració i altres actors, així com a conèixer-ne l’abast i l’impacte a Catalunya.

A més, disposar de la cartografia de totes les iniciatives és imprescindible de cara a mostrar la informació, però també per a obtenir altres dades útils per a la conservació, a partir de bases cartogràfiques públiques, informació que us pot ser d’interès i que us compartirem (com hàbitats d’interès comunitari o superfície en Xarxa Natura 2000).

Teniu dubtes a l’hora d’omplir les dades i/o ara no disposeu del temps per a omplir els formularis? No sabeu com obtenir la cartografia? Feu-nos-ho saber i us ajudarem (contacteu amb l’Anna Macho a amacho@xcn.cat).

Moltes gràcies per a la vostra col·laboració,

Coneixes el portal del Voluntariat Ambiental de Catalunya?

És un espai de trobada entre les persones que busquen entitats amb qui fer voluntariat, i les entitats ambientals que poden publicar les seves activitats puntuals, projectes de voluntariat de llarga durada o donar-se a conèixer.

El 2021 es van publicar fins a 497 crides, quasi el doble de les que van publicar al 2019. A més, des del portal, que actua com a oficina de voluntariat ambiental a Catalunya, es va donar resposta a les consultes de 152 persones i organitzacions (empreses i escoles) de totes les comarques interessades a fer el pas endavant i implicar-se en el voluntariat ambiental.

Les crides, projectes i notícies es difonen a través dels canals del portal, les xarxes socials – Instagram, Twitter i Facebook – i a través del butlletí del voluntariat ambiental. El butlletí mensual inclou algunes crides, així com notícies sobre el voluntariat ambiental. A més, cada mes es publica una entrevista que vol donar protagonisme tant a les persones que estan darrere de les entitats ambientals com als seus projectes.

El portal és doncs un canal per connectar les entitats i la ciutadania.

Si ets una entitat…

• Publica la teva activitat a través del formulari. Nosaltres ens encarregarem de fer-ne difusió a través dels diferents canals per arribar tant a públic general com local.
• Tens un projecte de llarga durada que no apareix al web? Explica’ns-ho per correu a info@voluntariatambiental.cat
• Recordeu etiquetar-nos a les xarxes socials: @volambiental

Si vols fer voluntariat ambiental…

• Descobreix quines entitats de voluntariat tens més a prop a través del mapa d’entitats.
• Consulta les activitats puntuals, contacta amb l’entitat organtizadora i participar-hi!
• Si vols implicar-te a llarg termini, consulta els projectes de llarga durada.
• Vols actuar als Parcs Naturals? Consulta aquí les activitats previstes.
• I segueix-nos a les xarxes socials! Twitter, Instagram o Facebook.

I tant si ets una entitat com voluntari/a ambiental, no oblidis subscriure’t al butlletí de voluntariat ambiental per estar al dia de totes les novetats!

Dijous, 31 de març a Torredembarra i El Vendrell.

De 10 a 13h

En el marc del Cicle de Sortides Endinsem-nos al territori, hem organitzat la següent sortida per visitar 2 projectes de restauració d’espais litorals.

El Gepec-Edc ha liderat diversos projectes de recuperació de dunes litorals a platges del sud de Catalunya. Durant la sortida visitarem tant l’espai natural dels Muntanyans de Torredembarra com les dunes experimentals de la platja urbana de La Paella i coneixerem tant les estratègies de gestió usades des del 1985 com les noves metodologies que apliquen per restaurar ecosistemes.

Posteriorment, ens desplaçarem fins a El Vendrell, per visitar la zona humida de Les Madrigueres. És un espai simbòlic pel Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès (Geven), ja que des dels anys noranta ha sigut un espai reivindicat per l’entitat, entre altres coses, per ser l’última àrea sense edificar al litoral de la comarca. Finalment, després d’una llarga campanya, a començaments de segle XXI l’espai es va salvar de la construcció.

En els darrers anys hi ha excavat 4 llacunes litorals i han recuperat diferents ambients de platja i de zones hipersalines. Cal destacar que es tracta d’un dels principals punts de cria del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a la comarca i recentment s’hi ha detectat la presència de fartet (Aphanius iberus).

La participació a la sortida és gratuïta, però cal confirmar assistència al formulari d’inscripció.

A cada sortida s’ofereix la possibilitat que els participants dinin plegats, promovent així un espai informal i complementari a la sortida per compartir experiències i teixir aliances. Podeu indicar al formulari d’inscripció si esteu interessats a dinar plegats.

Aquelles sortides on no es pugui arribar amb transport públic, els desplaçaments es fan de manera particular. Si algú no té cotxe particular o vol compatir-lo, que ho indiqui al formulari d’inscripció i des de l’organització ho tindrem en compte.

Aquesta sortida forma part del Cicle de Sortides Endinsem-nos al territori, organitzada per la Xarxa per a la Conservació de la Natura. Compta amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

A Catalunya tenim més d’un centenar d’entitats ambientals que treballen activament per a la conservació i/o restauració d’espais naturals. Tot i l’elevada aportació que fan les seves accions per revertir la crisi climàtica i ecològica en la que ens trobem, la seva tasca té poca visibilitat.

Així doncs, des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura hem organitzat un cicle de 7 sortides de camp on volem donar a conèixer els projectes que realitzen algunes d’aquestes entitats i quina contribució fan a la millora de la biodiversitat. A la vegada, volem que les sortides esdevinguin un espai on es puguin intercanviar coneixements entre els participants i les entitats implicades.

Al cicle hi trobareu sortides a espais repartits per la geografia catalana on es parlarà de diverses temàtiques: projectes de custòdia fluvial; de conservació de la biodiversitat en espais agraris; de gestió forestal, comunal i municipal d’espais naturals; projectes que compten amb la implicació de voluntariat, empreses i propietat; i projectes de conservació de sistemes litorals.

CALENDARI

31/03 – Restauració de dunes i llacunes litorals

21/04 – Olivar de muntanya i biodiversitat

19/05 – Custòdia del territori des de l’òptica municipal

16/06 – Restauració de basses, voluntariat i empreses

29/09 – Custòdia fluvial al riu Gaià

14/10 – Cogestió del bosc comunial d’Esterri de Cardós

05/11 – Creació d’una reserva de rapinyaires amb la implicació de la propietat

COM PARTICIPAR-HI

La participació a les sortides és gratuïta, però cal confirmar assistència al formulari d’inscripció. Us podeu apuntar a les sortides que més us interessin!

VULL INSCRIURE’M A LES SORTIDES DEL CICLE

Per a més informació consulteu el PROGRAMA DEL CICLE.

El cicle de sortides compta amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

Jornada tècnica en línia – 15 de març, de 10h a 12.30h

Des de la XCN estem participant en el projecte europeu POCTEFA CONECTFOR, el qual tracta d’identificar, caracteritzar i gestionar els boscos d’alt valor ecològic i els espais que els connecten. En el marc del projecte, juntament amb les entitats membres de la XCN també hem treballat per poder fer aportacions al Pla General de Política Forestal.

En aquest sentit, et volem convidar a la jornada virtual que tindrà lloc el pròxim 15 de març a les 10h, per tal de presentar alguns resultats del projecte en l’àmbit de la gestió per la biodiversitat forestal, i el procés d’incidència en què estem treballant en el marc del nou Pla General de Política Forestal.

Descarrega el programa

En aquesta jornada, a més dels avenços del projecte i la incidència, compartirem l’experiència en la gestió forestal des de la perspectiva d’entitats com l’Associació Sèlvans, la Fundació Boscos de Muntanya i la Fundació Catalunya la Pedrera. Finalment, comptarem amb la intervenció de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi.

PROGRAMA

10:00 – 10:05 Benvinguda

10:05 – 10:45 El projecte CONECTFOR i la gestió dels boscos d’alt valor ecològic. Jordi Camprodon – CTFC, Jordi Vayreda i Lluís Comas – CREAF, Mathias Brummer – XCN i Teresa Cervera – CPF.

10:45 – 10:55 Estratègia d’incidència per la biodiversitat en el Pla General de Política Forestal. Mathias Brummer – Xarxa per a la Conservació de la Natura.

10:55 – 12:10 Taula rodona: Gestió forestal i biodiversitat. Jaume Hidalgo – Associació Sèlvans, Miquel Rafa – Fundació Catalunya la Pedrera i Andreu González – Boscos de Muntanya.

12:10 – 12:20 El procés d’elaboració del Pla General de Política Forestal. Anna Sanitjas i Olea, Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi de la Generalitat de Catalunya.

12:20 – 12:30 Conclusions i següents passos

Per participar a la sessió cal inscripció prèvia a través del següent formulari.

Per a qualsevol dubte o aclariment podeu contactar amb en Mathias (mbrummer@xcn.cat).

Aquesta jornada forma part del projecte Conectfor, un projecte finançat a través del fons europeu Interreg Poctefa, en el que la XCN hi participa com a entitat sòcia.

Des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura obrim una oferta de feina per incorporar una persona menor de 30 anys durant 12 mesos a temps complet en contracte de pràctiques, a l’àrea de gestió i administració.

Data límit per rebre CVs: 11 de març.

Descarrega l’oferta de feina

És indispensable que la persona contractada compleixi els següents requisits:

• Ser menor de 30 anys i major de 16.
• Estar inscrit/a com a demandant d’ocupació no ocupada (DONO) al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.
• Estar en possessió d’un títol, obtingut en els darrers 5 anys, universitari o de formació pro-fessional de grau mig o superior, o altre títol oficialment reconegut com a equivalent, o un certificat de professionalitat.
• Complir els requisits que exigeix la modalitat de contracte de treball en pràctiques.

Totes aquelles persones que no compleixin aquests requisits, no podran optar a ser candidates per aquesta convocatòria.

Funcions

• Participar en el desenvolupament de les línies de treball de la XCN.
• Desenvolupar tasques administratives i comptables.
• Desenvolupar tasques de gestió i organització interna: gestió de membres, tramitació administrativa de subvencions i ajuts, etc.
• Desenvolupar tasques de gestió de dades (CRM) i gestió de projectes (ERP).
• Col·laborar en l’organització de jornades, tallers o altres esdeveniments organitzats per la XCN.

Perfil

Es busca una persona amb formació administrativa i/o de gestió d’entitats sense ànim de lucre interessada en contribuir al desenvolupament d’una entitat de referència a Catalunya en l’àmbit del tercer sector ambi-ental. Les principals tasques que desenvoluparà estan relacionades amb el suport en les tasques de gestiói administració d’una entitat sense ànim de lucre.

Requisits

• Persona identificada amb la finalitat de la XCN.
• Titulació de Grau en Administració d’Empreses o, si és inferior, experiència mínima demostrada en gestió administrativa.
• Nivell d’usuari informàtic avançat (textos, BBDD, full de càlcul, etc.).
• Coneixements bàsics de comptabilitat i de programes de gestió de dades i seguiment de projectes (tipus CRM, ERP, etc.).

Es valorarà

• Es valorarà coneixements i/o experiència en la planificació i la gestió d’entitats no lucratives.
• Es valorarà la implicació en voluntariat en projectes ambientals (indicar clarament en el CV).
• Capacitat de relació i empatia personal en el context de relació amb l’equip de treball i membres de la XCN.
• Persona organitzada, amb capacitat per treballar de manera autònoma, i alhora capacitat de treball en xarxa.
• Experiència en l’ús d’ERP i en tasques de comptabilitat.
• Experiència en actualització de pàgines web, ús de xarxes socials i altres tasques vinculades a comunicació.

Condicions laborals

El contracte de pràctiques / contracte de formació per a l’obtenció de la pràctica professional adequada al nivell d’estudis serà per 12 mesos, ambinici a finals de març 2022 i finalització a finals de març 2023.

La Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) no es compromet a mantenir cap correspondència ni contacte amb les persones que presentin el seu currículum, però us confirmarem per correu electrònic quan l’haguem rebut. Els currículum que rebem seran tractats amb estricta confidencialitat.

Envieu el vostre currículum a laboral@xcn.cat, adjuntant, si voleu, una carta de presentació.

Les entitats organitzadores i participants del Congrés Socioambiental hem definit i consensuat un manifest i decàleg d’accions estratègiques més prioritàries per la transició ecosocial a Catalunya, fruit del treball elaborat en les diferents sessions del congrés.

Les entitats socioambientals observem:

La situació d’emergència ecològica, climàtica i social que estem vivint, aguditzada per la crisi sanitària de la Covid-19, no fa necessària sinó urgent la transició ecosocial cap a un nou model socio-econòmic i territorial sostenible.

El paradigma de creixement il·limitat del sistema socio-econòmic actual no només és insostenible, sinó que s’ha demostrat incapaç de preservar la salut de la natura i de les persones. La degradació dels hàbitats naturals i la destrucció de la biodiversitat, la deslocalització productiva, l’eixamplament de les desigualtats i l’augment de la pobresa requereix passar dels compromisos buits a accions que donin una resposta efectiva a les necessitats territorials.

Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental tot i la insistència per part del tercer sector de la necessitat de construir un nou model just i sostenible, al servei de la ciutadania i la natura, que pugui fer front als desafiaments globals d’emergència climàtica i de pèrdua de la biodiversitat.

La crisi sanitària causada per la Covid-19 ha posat de manifest la insostenibilitat del model dominant i la gravetat de la crisi ecològica, si bé també ha estat utilitzada com a excusa per desregular polítiques ambientals i de conservació de la natura urgents, en nom de la reactivació econòmica. Tot i que l’onada de mobilitzacions climàtiques arreu del planeta ha aconseguit que la crisi climàtica ocupi el centre del debat polític i mediàtic, també estem veient com empreses contaminants ho estan aprofitant per apropiar-se del discurs ecologista. Cal abandonar la idea enganyosa que el creixement econòmic és compatible amb la conservació de la biodiversitat, la lluita contra el canvi climàtic i el manteniment d’una vida digna.

Per tots aquests motius, i per augmentar la resiliència en contextos d’inestabilitat socio-econòmica i ambiental, cal que els responsables polítics adoptin una visió transversal i a llarg termini al tractar qüestions ambientals i climàtiques. Debats crònicament oberts entorn de la desaparició necessària de les empreses fòssils, la meta d’1,5ºC, aspectes de finançament pels impactes catastròfics del canvi climàtic o el Fons Verd pel Clima tampoc s’han resolt en el marc de la COP26, que demostra una vegada més la incapacitat de la comunitat internacional per prendre mesures sòlides i coherents amb les indicacions científiques per fer front a l’emergència climàtica i ecològica.

Catalunya té una oportunitat històrica de liderar una transició ecosocial cap a nous models justos amb les persones i el medi. Ara més que mai, la lluita per la justícia social i climàtica han de convergir, i per fer-ho, l’aliança entre entitats socials i ambientals és imprescindible.

Les entitats socioambientals apostem per una estratègia unitària:

Conscients de la manca de processos d’incidència conjunts del sector socioambiental a Catalunya, hem cregut necessari i urgent promoure un espai de trobada i debat per fer créixer i consolidar les bases per coordinar-nos de manera efectiva, així com generar lluites comparties i estratègies comunes.  Ecologistes de Catalunya (EdC), Ecologistes en Acció (EeA), la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), són les organitzacions impulsores del Congrés Socioambiental de Catalunya, del qual n’emana aquest manifest.

El mes de novembre de 2020, 113 organitzacions vinculades amb la defensa de la natura i el territori van participar en diferents grups de treball, amb l’objectiu d’elaborar una diagnosi, establir fites i debatre sobre accions estratègiques en els diferents àmbits temàtics del Congrés.

De les aportacions fetes durant el procés participatiu n’ha sortit un decàleg amb 20 accions estratègiques i propostes polítiques urgents per a fer front als reptes socioambientals actuals.

Les entitats socioambientals demanem als partits polítics i al govern de la Generalitat:

BLOC 1 – CONSERVACIÓ I POTENCIACIÓ DE LA BIODIVERSITAT

1. Aprovar una llei de patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya que contempli:

• Mecanismes de governança democràtica pel foment de polítiques de conservació de la natura transversals, promovent la col·laboració intersectorial.
• Mecanismes per afavorir la biodiversitat des de la política fiscal: suprimir els subsidis perniciosos contra la biodiversitat i oferir incentius fiscals per a la inversió en millora i conservació de la biodiversitat.
• Altres formes de finançament, participació i implicació ciutadana en la coresponsabilitat de la gestió del patrimoni natural.

2. Posar en marxa l’Agència de la Natura de Catalunya, amb les capacitats, estructura i recursos que li atribueix la Llei 7/2020 i vetllar per l’assoliment efectiu dels objectius establerts a l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030.

BLOC 2 – MODEL SOCIO-ECONÒMIC

3. Apostar clarament per l’Economia Social i Solidària, dotant-la dels recursos necessaris per transformar l’estructura productiva a mitjà termini.

4. Dissenyar una fiscalitat ambiental progressiva per desincentivar un model econòmic basat en la sobreexplotació i destrucció dels recursos naturals, i que alhora incentivi les alternatives regeneradores i sostenibles d’una nova economia circular. Dotar als ens locals de major marge fiscal i recursos perquè puguin introduir criteris ambientals en la recaptació d’impostos i taxes municipals i avançar cap una fiscalitat verda local. Per ex: canviar l’afectació dels ingressos recaptats de la taxa turística i destinar-los a projectes de restauració i conservació de la natura.

5. Dotar de mitjans a la fiscalia de medi ambient per tal que pugui perseguir d’ofici els delictes ambientals. Concedir el benefici de justícia gratuïta a totes aquelles entitats del tercer sector socioambiental i grups de defensa que compleixin els requisits establerts a l’article 23 de la Llei 27/2006, tal i com  reconeix el TSJC en la intelocutòria núm. 283/2021, i estendre’l també en l’àmbit penal.

BLOC 3 – GESTIÓ DELS RECURSOS NATURALS: HÍDRICS, FORESTALS, ENERGIES RENOVABLES

6. Implementar una xarxa de reserves forestals destinades a lliure dinàmica natural, centrada en boscos madurs i d’alt valor natural (en aplicació de l’article 17.4 de la Llei de canvi climàtic) i remodelar la normativa (incloent el nou Pla General de Política Forestal) i l’administració forestal perquè integrin com a propis els objectius de conservació de la biodiversitat que ha de complir el país i contemplin la «no-intervenció» com una forma de gestió vàlida.

7. Adoptar una gestió forestal i hídrica resilient i adaptada al canvi climàtic, orientada a millorar la connectivitat ecològica, l’estat de conservació dels hàbitats i la funcionalitat dels processos ecosistèmics.  

8. Promoure la reducció de la demanda energètica i potenciar l’aprofitament de les energies renovables de manera democràtica, descentralitzada i compatible amb la restauració i conservació d’hàbitats i espècies protegides, vetllant per la sobirania energètica.

BLOC 4 – RESIDUS I EMISSIONS

9. Totes les accions equitatives que permetin prevenir, reduir, minimitzar o eliminar la generació de tota mena de residus, prioritzant els més perillosos i tòxics, així com les emissions contaminants de GEH (prioritzar l’aplicació urgent dels tres impostos que estableix la llei 16/2017).

BLOC 5 – MODEL ALIMENTARI: AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA

10. Fomentar la sobirania alimentària amb models agroecològics: protegint i dinamitzant els espais periurbans amb suport, col·laboració i participació ciutadana; posant a disposició terres agrícoles públiques i de qualitat on s’hi prioritzi el desenvolupament d’activitats agrícoles amb majors beneficis ambiental i social, encarades a satisfer necessitats territorials i a garantir el relleu generacional; incentivant fiscalment els models de consum de productes de proximitat i ecològics;  regulant el preu del sòl agrícola; impulsant mesures de suport a la dinamització de parcel·les abandonades i de baix potencial agronòmic, etc.

11. En el marc de la nova PAC, dissenyar les intervencions regionals d’una manera coherent i ambiciosa pel que fa a la transició agroecològica, descartant les mesures amb impacte ambiental incert i prioritzant les mesures agroambientals, eco-esquemes i d’altres mecanismes orientats a la millora i  conservació de la biodiversitat i l’adaptació al canvi climàtic.

12. Internalitzar els costos ambientals negatius dels processos de producció i distribució d’aliments, gravant fiscalment els productes insans, derivats de models intensius i els que impliquin un elevat ús d’insums, així com el sobreempaquetament, el malbaratament d’aliments, les llargues cadenes comercials, etc.

BLOC 6 – URBANISME I MOBILITAT

13. Revisar els principis de l’ordenació territorial per tal que sigui transversal i prioritzi la sostenibilitat i resiliència ecològica i ambiental, de la qual depèn la sostenibilitat social i econòmica.

14. Impulsar plans directors urbanístics per revisar a la baixa els sòls urbans o urbanitzables no sostenibles (sobretot els que es troben en entorns naturals, com s’ha fet a l’Alt Pirineu) considerant els impactes acumulatius a la salut i el medi ambient, per promoure desclassificacions, reduir l’espai de mobilitat motoritzada privada, i guanyar espais per horts urbans, parcs i espais verds, alhora que es fomenten els desplaçaments amb transport públic, a peu o bicicleta. Prioritzar la mobilitat activa en la planificació urbana.

15. Promoure habitatges socials dignes, suficients i saludables per a tothom qui ho necessiti, prioritzant la mobilització cap al lloguer social dels habitatges buits en mans de grans propietaris, la rehabilitació d’habitatges existents en nuclis urbans decrèpits i pobles i veïnats abandonats per destinar-los a primera residència, el reequilibri territorial de la població, recuperant els sistemes de governança comunal on sigui possible.

BLOC 7 – SALUT I NATURA

16. Augmentar i millorar els espais i infraestructures verda i blava urbana i periurbana, promovent i facilitant la implicació ciutadana en la seva planificació, gestió i gaudi a l’hora que afavorint l’accés equitatiu a la natura.

17. Desplegar la prescripció (social) de natura, a escala individual i comunitària.

BLOC 8 – RECONEIXEMENT I IMPULS DE LES ORGANITZACIONS SOCIO-AMBIENTALS

18. Millorar els sistemes de subvencions i suport al desenvolupament de projectes de restauració i conservació de la natura i projectes d’educació ambiental.

19. Establir espais d’intercanvi i contactes permanents entre les entitats del tercer sector socioambiental que portin a construir capacitat conjuntament i compartir estratègies que permetin millorar els nivells d’influència en la societat.

20. Totes aquestes demandes inclouen de manera transversal l’impuls de l’educació ambiental com eina transformadora per assolir la transició socioecològica de manera justa. I per tant, evidencien la necessitat que des de Catalunya es promoguin polítiques de cogestió entre les entitats sociaombientals i el govern en els programes d’educació ambiental per tal que aquets siguin més eficients i adaptats territorialment. Així doncs, cal:

• Potenciar i millorar programes d’educació ambiental ja existents, com el programa Escoles Verdes, com a eina imprescindible per educar les generacions futures en la importància d’afrontar els reptes socioambientals de manera justa i equitativa.
• Desplegar i dotar de recursos les estratègies d’educació ambiental dels espais naturals protegits al ser zones on es pot arribar a molta població i, alhora, ser laboratoris per programes educatius que afrontin el repte de la transformació socioambiental.  

El projecte europeu Erasmus+ Resifarms, que té l’objectiu de desenvolupar les capacitats de la pagesia i personal tècnic agrícola en la conservació d’hàbitats semi-naturals, arriba a la seva recta final. Per això et convidem el pròxim 18 de febrer a l’acte de cloenda i presentació dels resultats, al municipi de Riudarenes (Girona).

Al llarg de la jornada s’hi mostrarà tant la versió final de la guia tècnica com altres recursos audiovisuals que s’han generat, i alhora es comptarà amb la presència de projectes tant agrícoles com de conservació que parlaran sobre les sinergies que s’hi ha creat.

Finalment, es mostraran exemples reals d’ús de la guia tècnica per crear i millorar hàbitats semi-naturals en un espai agrícola. També es donarà gratuïtament un exemplar de la guia a cada assistent.

18 de febrer – 9h a 13.30h

PROGRAMA

9:00 h    Inici i presentació de la jornada

9:20 h    Context i objectius del projecte

9:30 h    Presentació dels resultats – Guia pràctica i vídeos

Sinergies amb altres projectes

10:00 h    Restauració de tanques vegetals i creació d’una devesa (Life Terra) + Creació de línies d’arbres en un espai obert de pastura (Llavora)

10:30 h    Incentivació d’hàbitats semi-naturals per millorar la presència de rapinyaires nocturns (Grup de Naturalistes d’Osona ICHN)

10:45 h    Preguntes i comentaris

11:00 h    Desplaçament cap a Can Moragues (amb vehicle propi)

11:15 h    Tast gratuït de productes ecològics en custòdia del territori

11:45 h    Explicació de casos pràctics i recorregut per la finca

13:30 h    Tancament de la jornada

Per participar és necessària inscripció prèvia a través del següent enllaç:

Del 8 al 10 de desembre de 2021 es va celebrar el Tercer Congrés internacional de Conservació del Territori, amb el lema “Propòsits, progressos i potencial de la conservació del territori: avançant a través de les escales”. Va ser organitzat per la ILCN (International Land Conservation Network) i la seva branca europea ELCN – Eurosite i amb la col·laboració de la XCN i la Fundació Catalunya La Pedrera, que n’havíem de ser els amfitrions d’aquest important esdeveniment mundial, que portàvem preparant des del 2018. La decisió d’acollir aquest Congrés era fruit de la rellevant tasca en l’àmbit europeu i internacional que hi havíem desenvolupat els anys anteriors impulsant la Custòdia, principalment amb el projecte LIFE LandLife i la participació activa dins d’Eurosite, la xarxa europea que acull a la ELCN.

Finalment, el Congrés es va haver de celebrar en format virtual per les raons conegudes de la pandèmia de Covid-19. No obstant això, el rol de les entitats catalanes dedicades a la custòdia i protecció del territori va quedar àmpliament reconegut, tant pels organitzadors com per les diferents participacions de representants catalans dins les sessions tècniques del Congrés.

Aquest reconeixement va quedar ben palès en el Premi Visionari a la Conservació que ens van lliurar “a la gent de Catalunya”, per “l’èxit extraordinari en la conservació del 31% del territori i paisatge”, com a fruit “del treball en les darreres cinc dècades, a través dels representants públics com les organitzacions de la societat civil, institucions acadèmiques, empreses privades, famílies i particulars”, tal com es menciona al Diploma que es va atorgar en una cerimònia virtual dins el Congrés.

En aquest acte, el Director de la ILCN, Jim Levitt, i el President d’Eurosite- ELCN, Tilmann Disselhoff, van remarcar el paper important i inspirador de la Fundació i de la XCN per a impulsar i donar forma a la custòdia del territori en totes les seves modalitats, i no només a Catalunya sinó també a la resta de l’Estat Espanyol i a Europa. Com a document explicatiu i que va servir per visualitzar aquesta tasca, es va produir un vídeo que exposa, de la mà de diferents representants catalans, quina ha estat la gènesi, el recorregut, els assoliments i les perspectives de futur del moviment català de la Custòdia del Territori.

Aquest Premi ens ha d’esperonar a seguir treballant en aquesta direcció i a seguir sent uns referents, ara ja a escala planetària, per a la conservació de la natura i el territori, mantenint els pilars fonamentals de la feina realitzada, que al meu entendre són: la voluntarietat, la innovació constant i el treball en xarxa.

Miquel Rafa, Director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera, Comissionat internacional de la XCN, Membre del Board d’Eurosite, President del Grup d’Especialistes en Àrees Protegides Privadament de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides- UICN.

Et convidem a donar un cop d’ull al vídeo a través del següent enllaç:

Ecologistes de Catalunya, conservació.cat, la Societat Catalana d’Educació Ambiental i la Xarxa per a la Conservació de la Natura exigim al Govern de la Generalitat que, en compliment de la Llei de l’Agència de la Natura i la Llei Catalana de Canvi Climàtic, destini la totalitat del Fons de Patrimoni Natural (FPN) als objectius previstos a la llei: la millora del patrimoni natural i la biodiversitat.

Constatem que una part del FPN es desvia a finançar polítiques diferents de les de conservació i despeses de funcionament ordinari d’organismes existents de la Generalitat de Catalunya, que ja disposaven de pressupost abans de la creació del fons, enlloc de destinar-se a accions i inversions clares i directes de millora de la biodiversitat, fet que incompleix clarament la legislació i els objectius marcats.

Si vols adherir-te al comunicat, omple aquest formulari.

El 2021 havia de marcar un punt d’inflexió en la conservació de la biodiversitat, amb el Fons de Patrimoni Natural que multiplicaria per 10 el pressupost del 2016. Les entitats del tercer sector ambiental vam creure-hi, sobretot en el pes que tindria aquest fons per promoure un salt qualitatiu en les polítiques de conservació i impulsar una veritable transformació ecològica i social. A les portes del canvi d’any i després d’analitzar amb detall els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2022, ens preocupa profundament que el govern estigui renunciant al mandat legal d’utilitzar els recursos del nou impost de CO2 per impulsar polítiques de conservació de la biodiversitat sòlides i ambicioses.

Considerem que amb l’ús del Fons de Patrimoni Natural previst en els Pressupostos 2022, s’incompleix la llei 7/2020, de 2 de juliol, de l’Agència de la Natura i els objectius marcats per la llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, tot comprometent les polítiques de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat presents i futures.

Antecedents

Com a la resta del planeta, a Catalunya ens trobem immersos en una emergència ecològica i climàtica sense precedents, una situació marcada per un ritme alarmant de degradació dels hàbitats naturals i de pèrdua de biodiversitat que requereix accions urgents i efectives. 

Catalunya, lluny de situar-se com a capdavantera europea pel que fa a la lluita contra la pèrdua de la biodiversitat, ha patit un declivi en els darrers 20 anys d’entre el 10 i el 50% de les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons, tal com constata l’informe “Estat de la Natura 2020”, elaborat per la mateixa Generalitat de Catalunya, i els centres de referència en biodiversitat de Catalunya. De fet, és l’única CCAA, junt amb Madrid, que no té un Catàleg de Fauna Amenaçada, i va a la cua en l’aprovació dels Plans de Recuperació i Conservació de les espècies més amenaçades; acumulant un retard de gairebé de dues dècades.

En els pressupostos del 2022 s’inclouen per primera vegada els ingressos que es preveuen recaptar de l’Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, assolint la xifra de 160 M€. Tal i com es preveu a la llei Catalana del Canvi Climàtic, la meitat d’aquest impost de caràcter finalista ha de sevir per nodrir el fons de patrimoni natural de Catalunya -i l’altra meitat el fons climàtic- creat pel govern com «una eina clau per a millorar la biodiversitat a Catalunya», en paraules de la consellera Teresa Jordà.

Les partides a les que s’haurien de destinar aquests fons també queden ben definides per l’esmentada llei Catalana del Canvi Climàtic (Disposició addicional Setena) i de l’Agència de la Natura (Disposició addicional Sisena), que estableix que l’objectiu del FPN és “impulsar actuacions relacionades amb la protecció, lagestió, la millora i la valorització del patrimoni natural i labiodiversitat.”

Tanmateix, de l’anàlisi dels pressupostos 2022 de la Generalitat de Catalunya no podem afirmar que les partides pressupostàries finançades amb el FPN s’acullin als objectius marcats per la llei.

Les entitats ambientals reclamem que l’augment de recursos econòmics derivats del nou impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles es vegi traduït en un guany a la natura i que el fons de patrimoni natural es destini íntegrament i inequívocament a polítiques de conservació de la biodiversitat, tal i com obliga la Llei de l’Agència de la Natura i la llei Catalana del Canvi Climàtic, creadora de l’impost.

Preocupacions

• Un 29% del FPN servirà per finançar despeses ordinàries de la DG d’Ecosistemes Forestals (9,8 M€), el Centre de Propietat Forestal (5 M€), Forestal Catalana SA (5,7 M€) i Infraestructures de la Generalitat (10,2 M€), fet que considerem que no s’ajusta al mandat legal d’aquest fons, almenys amb la formulació genèrica actual, que no permet distingir ni fiscalitzar les actuacions o subvencions que es destinaran a conservació de la biodiversitat en l’àmbit forestal. Destacar que, d’acord amb l’Informe Estat de la Natura i altres documents de referència en l’àmbit científic, els incendis no són, en absolut, la principal amenaça per a la biodiversitat; al contrari, en termes estrictament de biodiversitat, en un context general d’embosquinament, són fins i tot positius per a moltes espècies que requereixen hàbitats oberts i que estan actualment en regressió a Catalunya. Considerem, per tant, que seria més idoni que les actuacions de prevenció d’incendis s’adscriguin al Fons Climàtic i es destini la totalitat del FPN a polítiques directament encaminades a protegir i millorar la biodiversitat, tal com prescriu la legislació.

• Contràriament, no hem identificat cap partida pressupostària finançada amb el FPN específicament destinada a la preservació dels boscos més madurs, que són els que alberguen les espècies forestals més amenaçades, i, per tant, a la construcció de la necessària xarxa catalana de boscos gestionats adinàmica natural, que ja és un mandat normatiu i estratègic a nivell català (vegi’s la LleiCatalana del Canvi Climàtic, l’Estratègia Catalana de Biodiversitat, la Lleide l’Agència de la Natura, etc.) així com europeu (Estratègia EU sobreBiodiversitat i Nova Estratègia Forestal EU).

• No hem identificat cap partida pressupostària que derivi del FPN prevista per impulsar el Pla d’actuacions de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat acordades pel 2022 ni tampoc a constituir l’Agència de la Natura, la creació dels quals estava prevista pel juliol del 2021 segons la normativa. En la comparaixença per informar del pressupost del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà va anunciar que només 4M€ es destinarien a l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya (un 3% del FPN), import clarament insuficient. Això resulta molt preocupant i contradictori si atenem a les disposicions de la llei de l’Agència de la Natura de Catalunya (Art.7), que preveu que aquest nou instrument es doti amb (1) la totalitat del Fons de Patrimoni Natural; (2) el pressupost ordinari de la DG de Polítiques ambientals de l’any 2020 (25,6 M€); i (3) el Fons Recuperació del Ministeri, Fons Next Generation, 3% dels cànons de residus dels anys 2020, 2021 i 2022, etc. Atenint-nos al repartiment que s’ha fet del FPN entre diferents polítiques sectorials que escapen a la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural -que actualment concentra les competències en conservació de la biodiversitat, però només té adjudicat un 58% d’aquest fons-, ens preocupa que una vegada es constitueixi l’Agència de la Natura de Catalunya sigui molt difícil integrar la totalitat del Fons en el pressupost d’aquesta entitat.

• Les actuacions que estan duent a terme les entitats ambientals, que custodien ja més de 40.000 hectàrees de finques d’alt valor ecològic arreu de Catalunya, són fonamentals per a la conservació i millora del patrimoni natural i la biodiversitat, si bé considerem que el finançament provinent del FPN destinat a recolzar-ne el seu funcionament no fa justícia a la seva important tasca des d’una vocació sense afany de lucre i en benefici de la natura, els actors del territori, i la societat.A més, denunciem que en el procediment de repartiment del pressupost provinent del FPN no s’ha presentat ni consultat, ni tingut en compte la visió de les entitats ambientals sobre les polítiques de conservació prioritàries a les que caldria destinar-lo.

Demandes al Govern de la Generalitat

• Redefinir el repartiment del FPN, de manera que s’ajusti a la normativa i als objectius pels que va ser creat, destinant-lo realment a l’impuls de polítiques urgents orientades a la millora de la biodiversitat i el patrimoni natural.

• Destinar el FPN a aplicar millores als hàbitats i espècies en situacions de conservació crítiques, concretament, a impulsar els seus plans de recuperació, que haurien d’estar aprovats per mandat legal des del 2010 (vegi’s Directiva Hàbitats i Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat).

• Destinar el FPN a redactar i aprovar immediatament el reglament de l’Agència de la Natura així com a la seva posada en funcionament, que porta gairebé mig any de retard.

• Destinar el FPN a la posada en marxa immediata de la xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural i adoptar mesures per a determinar els boscos que s’han de considerar singulars, madurs i destinats a evolució natural, d’acord amb el mandat de la llei de l’Agència, que s’ha de complir abans del juliol de 2022.

• En cas de destinar partides provinents del FPN a organismes existents de la Generalitat de Catalunya, com ara Forestal Catalana i Infraestructures de Catalunya, demanem tenir coneixement del detall i garanties de l’afectació d’aquests diners a polítiques de conservació de la biodiversitat reals i directes i no a altres actuacions de la gestió del forest que puguin realitzar aquests ens.

• Garanties de la destinació dels ingressos finalistes previstos per finançar l’Agència de la Natura que no s’han assignat al pressupost de la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural (només 84M€ en el projecte de pressupostos), a l’impuls real de polítiques de conservació de la biodiversitat.

Si a nivell individual o des de la vostra organització, esteu d’acord amb aquestes demandes, us convidem a signar el manifest a través del següent formulari:

Jornada en línia. Dimecres 15 de desembre de 2021, d’11h a 13h.

Conservar la natura és responsabilitat de tots i totes. Donada la importància de la conservació privada i el seu potencial futur, volem detectar quins són els factors que permeten desenvolupar accions de custòdia del territori.

Fins avui la majoria d’estudis sobre les motivacions per conservar la natura des de la propietat privada són en el context anglosaxó. Per tant, és especialment interessant dur a terme un estudi d’aquestes característiques a casa nostra: volem conèixer quins tipus de propietàries i gestores de finques rústiques privades hi ha a Catalunya i la diversitat de les seves motivacions per conservar la natura. Conèixer les motivacions i, per tant, les percepcions de les persones pot aportar informació sobre l’observació, la comprensió i la interpretació dels impactes socials i ecològics de la conservació.

En aquesta jornada presentarem els resultats de l’estudi que ha realitzat la XCN on s’identifiquen necessitats comunes del col·lectiu i les pautes per poder definir una col·laboració més estreta entre les entitats ambientals i la propietat privada del territori català. També dinamitzarem una taula rodona on hi participaran diverses entitats i persones propietàries amb qui han signat un contracte de custòdia, per saber la seva opinió sobre la temàtica.

PROGRAMA

11.00h – Benvinguda

Antoni Ferran, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya
Sandra Carrera, Directora de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN)

11:10h – Presentació dels resultats de l’informe

Mathias Brummer, tècnic de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN)

11:30h – Taula rodona: “I tu, per què conserves la natura?”

Ander Achotegui, director de la Fundació Emys i Maria Riera
Oriol Baena, tècnic de la Societat Catalana d’Herpetologia i Ramon Robert Palau, propietari de la Font del Mas (Baix Penedès)
Hèctor Hernàndez, tècnic de l’Associació Mediambiental La Sínia i Carles Cabús, copropietari de Mas Formigosa (Alt Camp)

Modera: Miquel Rafa, director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya – La Pedrera

12:30h – Precs i preguntes

La participació a la jornada és gratuïta. És necessària inscripció prèvia a través del formulari en línia.

Aquesta acció és possible gràcies al conveni entre la XCN i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.