La migració de ciutadans europeus des de les zones rurals fins a entorns urbans ha estat una constant des de la revolució industrial. Aquesta tendència no té aspecte d’aturar-se; de fet, s’espera que l’any 2050 els nivells d’urbanització hagin augmentat un 83,7 %. Les regions rurals continuen pagant amb escreix aquesta pèrdua d’habitants, que es tradueix en nivells de pobresa i deteriorament social cada cop més grans.
Amb l’objectiu de resoldre aquest problema, l’equip del projecte RURALIZATION proposa convertir les regions rurals en una llar vibrant i habitable per a les noves generacions. El primer pas cap a aquesta fita passa per comprendre les necessitats i aspiracions dels joves. En aquest sentit, el coordinador del projecte, Willem Korthals Altes, assenyala el següent: «Preguntem a més de 2.000 joves de vint regions diferents amb quin futur somien per a dintre de quinze anys. Els consultem on volien viure, com els agradaria guanyar-se la vida, quin estil de vida els atrau més, etc.».
Un cop contrastades aquestes aspiracions amb les polítiques vigents i els reptes que obstaculitzen el seu compliment, l’equip del projecte va dissenyar un full de ruta realista, integrador i viable per atraure els joves a les zones rurals.
Megatendències i senyals febles
Un dels èxits més grans del projecte és l’elaboració de seixanta targetes de tendències que abasten megatendències (que afecten la major part de les vint regions sota estudi), tendències (evolució en regions concretes) i senyals febles (símptomes de canvi en regions concretes) ).
Les targetes de tendències són un veritable inventari dels somnis dels joves i desmenteixen en gran mesura el mite que la joventut no vol viure a regions rurals. «No és cert que la majoria dels joves somiï només amb una vida urbana. Tot i que algunes tendències han perjudicat les zones rurals, observem noves oportunitats que es poden impulsar amb polítiques i incentius adequats», afirma Korthals Altes.
Tot i que pugui semblar que les megatendències dominen el panorama general, Korthals Altes assenyala que no sempre reflecteixen el panorama complet: «Molts dels senyals febles que hem detectat són molt més prometedors que els megatendències». Per tant, pel que fa a l’anàlisi de tendències, és bo tenir en compte els senyals febles», explica.
Eines polítiques per a la regeneració rural
L’equip de recerca va observar que calen eines agràries innovadores per superar els nous reptes que afronten les zones rurals. Es van dur a terme trenta estudis de cas per identificar pràctiques prometedores d’accés a la terra, que abastaven els nouvinguts al medi rural, els nous agricultors i els hereus de finques.
Així mateix, Korthals Altes i el seu equip han formulat un conjunt de 12 recomanacions de polítiques sobre com facilitar el relleu generacional, reconèixer els senyals febles, fomentar l’agroecologia i millorar l’accés a la terra. Des de la XCN vam coordinar l’elaboració d’un manual per als ens locals, amb recomanacions que aborden específicament l’accés a la terra com a eix central de la revitalització rural.
Un altre recurs útil resultant del projecte és la Guia de Bones Pràctiques. A través d’un interactiu web, les persones amb interès en iniciar una activitat al món rural poden anar seleccionant les opcions que més s’ajusten al seu perfil per disposar d’una guia “a mida” al seu context i interessos.
L’equip del projecte RURALIZATION va invertir molt de temps a impulsar canvis reals sobre el terreny. “Tots els resultats s’han debatut amb els actors interessats pertinents”, apunta Korthals Altes. “A través de col·laboracions, especialment amb xarxes com Access to Land, s’estan difonent activament els resultats del projecte”.
L’equip del projecte va posar en marxa deu accions pilot relacionades amb l’accés a la terra i la seva gestió per investigar la manera d’abordar qüestions com ara herències, intensificació agrícola, especulació de la terra, biodiversitat i estructures de propietat innovadores.
A més, va elaborar un curs en línia massiu i obert organitzat per la Universitat Tecnològica de Delft (Països Baixos). El curs, dissenyat per a professionals del desenvolupament rural, ajuda els alumnes a analitzar tendències i dinàmiques de les regions rurals i aprendre a formular idees, estratègies i accions que impulsin el desenvolupament rural, amb una atenció especial a les generacions més joves.
Tot i que no està en els plans del consorci emprendre un projecte de seguiment, els socis individuals estan desenvolupant la visió. La xarxa Access to Land i el projecte de la Universitat de Galway sobre iniciatives dirigides per dones en agricultura i zones rurals en són només un parell d’exemples.
Per concloure, l’estratègia del projecte RURALIZATION ofereix un raig d’esperança per a la revitalització de les zones rurals. En situar les aspiracions de les generacions joves a primer pla, aquest projecte podria ser el referent del canvi que necessita el camp.