Durant la jornada, escoltarem testimonis de membres que expliquen com gestionen les seves finques en harmonia amb el medi i comptarem amb una ponència d’un expert en Agricultura Regenerativa, una temàtica clau per avançar cap a models de producció i conservació integrats.

Aquesta segona sessió, que se celebrarà el 23 d'octubre, se centrarà en l'avaluació de l'impacte de les actuacions de restauració que s'han dut a terme aquesta última dècada en els diferents espais on es realitza custòdia fluvial a Catalunya. Permetrà conèixer aquests aspectes des de diferents vessants i punts de vista: des de la recerca com l'ICRA, amb la presència d'en Xavier Garcia, des de la divulgació i la ciència ciutadana com el CERM, amb la presència de la Núria Sellarès i des del vessant de l'associació La Sorellona, amb la presència d'en Quim Pou.

Vine a conèixer la riera de Vallvidrera i les actuacions de restauració i millora de l'hàbitat fluvial que es fan des del 2021. Farem també una petita plantada de salzes arbustius, en el marc del Conveni de Custòdia Fluvial entre la Societat Catalana d'Herpetologia (SCH) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Espai de trobada de totes aquelles persones interessades en la intersecció entre la salut i la natura a Catalunya, a on compartirem coneixements i experiències al voltant del binomi Salut i Natura. Tindrem l’oportunitat d’escoltar a persones expertes i de participar en debats sobre la implementació de pràctiques basades en l’evidència científica dutes a terme des de la recerca, l’administració, les entitats i les empreses.

En aquesta jornada les famílies amb nadons podran plantar un arbre autòcton en col·laboració amb el projecte "Un nadó, un arbre" de l'equip de pediatria de l'Hospital d'Olot que vincula els nadons que neixen a l’hospital amb un "arbre germà" per fomentar els efectes beneficiosos de la natura en la salut.

En aquesta jornada coneixerem com la custòdia del territori pot ser un instrument útil i estratègic per la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, els elements claus per implementar-la des de les administracions públiques i experiències d’èxit a altres municipis de la demarcació de LLeida.

Aquesta tercera sessió, que se celebrarà el 19 de novembre, se centrarà a mostrar possibilitats, avantatges i experiències de l'eliminació d'infraestructures per la restauració fluvial. La Camila Kuncar del CIREF, en Carles Ferrer de la UPC i en Rafa Marcé del CEAB-CSIC, ens detallaran la importància de l'eliminació d'aquestes estructures en l'ecologia del riu i també el seu impacte a nivell tècnic, social i cultural en les espècies, ecosistemes i poblacions del seu entorn.

Aquesta quarta, i última sessió, que se celebrarà l'11 de desembre, mostrarà les experiències i capacitats d'empoderament social per a conservar i restaurar els ecosistemes aquàtics amb la implicació i treball en xarxa de la població i les institucions. Per a l'ocasió, hi haurà la intervenció de l'Alba Ballester d'Ebro Resilience, de l'Andrea Còrdoba de l'associació La Sínia i de la Sònia Sànchez de la Fundació Rivus.

Acollida pel Comitè Europeu de les Regions, aquesta reunió in situ amb experts i organitzacions interessades oferirà un espai per presentar els principals resultats del projecte, tenint en compte totes les lliçons apreses al llarg dels quatre anys del projecte.
S'espera que els resultats del projecte contribueixin a la regeneració rural i a la renovació generacional a Europa.

L’UCM és una cursa on es corre, es recullen residus abandonats als espais naturals (plogging), es coneixen els problemes ambientals en cada punt d’avituallament i es dóna l’import de les inscripcions a projectes de conservació de la natura i defensa del medi ambient. L'edició 2023 serà el 18 de març a Osona.

En motiu de la celebració dels 20 anys de la XCN, el dimarts 14 de març, de 11h a 13h, tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, una jornada de commemoració de l'aniversari, on es presentaran els resultats del 9è Inventari de Custòdia del Territori.

El Fòrum per la Transició Ecosocial ens ha de servir per consolidar un front comú de moviments socials per iniciar una ona de mobilitzacions per una transició ecològica justa i democràtica; definir un full de ruta d’accions prioritàries en el curt termini; crear un espai de coordinació/articulació permanent entre moviments; compartir i presentar un mínim programa polític comú i generar un espai relacional que afavoreixi l’interrelació entre persones i lluites.

Ara, més que mai, cal repensar el nostre sistema de vida i, per tant, també l’entorn més immediat. Què podem fer perquè el verd urbà sigui més sostenible i s’adapti al canvi climàtic? Com estalviar-hi aigua? Quines espècies i comunitats seria preferible potenciar-hi? Quin paper hi poden jugar els vivers? Ben segur, calen estratègies de comunicació específiques adreçades a la població. En aquesta jornada repassarem aquests punts tot compartint experiències diverses i inspiradores.