Del 2 al 4 d’octubre del 2023. El Jou Nature (Guardiola de Berguedà) i visita al centre CAMADOCA (Santa Maria de Merlès)

Programa del congrés

Relatoria dels blocs

SESSIONS:

Comunicant natura. Estratègies impactants, genuïnes i memorables. Anna Ramon i Verònica Couto, CREAF

Bloc Rewilding o com recuperar les funcions dels ecosistemes

• Renaturalización en el Sistema Ibérico Sur. Una oportunidad para la naturaleza y para las personas. Pablo Shapira, Rewilding Spain
• La renaturalització al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Marc Garriga, PN Alt Pirineu
• La renaturalització com una estratègia de conservació a l’Alta Garrotxa a partir del seu Pla de protecció del medi natural i del paisatge. Jose Francisco Diego, Generalitat de Catalunya
• Plataforma per la gestió del llop al Moianès. Pilar Clapers, representant de la plataforma

Bloc Productes i serveis de la bioeconomia: per una conservació més efectiva de la biodiversitat

• L’experiència del GOB Menorca en bioeconomia lligada a la custòdia agrària. Miquel Camps, GOB Menorca
• L’experiència de SEO BirdLife a Riet Vell per promoure la bioeconomia. Marc Viñas, SEO BirdLife
• Bioeconomia: el cas de Can Moragues. Ander Achotegui, Fundació Emys
• L’experiència del Grup de Natura Freixe: productes agroalimentaris i promoció de l’ecoturisme. Helena Blanch, Grup de Natura Freixe
• Crèdit climàtic Empordà – Costa Brava. Una proposta pels càmpings sostenibles del territori. Oriol Armet, F. Pioneers of Our Time

Bloc Agroecologia per fer front a la sequera i la pèrdua de biodiversitat

• Olivares Vivos. La biodiversidad como vía de rentabilidad para la agricultura. Paula Martín, SEO BirdLife
• ADV de producció ecològica de ponent. 20 anys transformant finques a la producció ecològica i fomentant la biodiversitat. Laia Viñas, ADV de Ponent
• Eixarcolant: recuperem les plantes oblidades, transformem el futur. Clara Blasco, Eixarcolant
• L’ERA, Espai de Recursos Agroecològics. Neus Vinyals, Ass. l’ERA
• Custòdia i oliveres monumentals. Una oportunitat per protegir les oliveres, la biodiversitat i el paisatge i revitalitzar l’activitat agrària. Marc Torrents, GEPEC

Bloc Gestió i restauració fluvial: biodiversitat, connectivitat fluvial i sequera, un peix que es mossega la cua

• Restauración de la conectividad longitudinal fluvial: Proyectos LIFE IREKIBAI y KANTAURIBAI. Josu Elso
• El projecte marc de custòdia fluvial Riberes del Ter. Marc Ordeix, CERM-UVIC
• HidrNet Baix Ter. Zoe Busser, Consorci del Ter
• Gironat. Gir cap a la renaturalització per a una Girona més resilient i saludable. Associació La Sorellona
• Projectes de conservació en entorns fluvials. Àlex Benítez, Associació Aurora

Bloc Pastoralisme, gestió forestal, la prevenció d’incendis i la conservació de la biodiversitat forestal, un puzle per encaixar

• Reptes de la ramaderia extensiva. Laia Batalla, Plataforma por la Ganadería Extensiva y el pastoralismo
• Els projectes de la Fundació Pau Costa. Jordi Vendrell
• Fundació Miranda: una mirada transversal que connecta cavalls, persones i natura. Rosa Galindo
• L’experiència del Consorci de la Serra de Llaberia. Ricard Baqués i Gemma Roca

Bloc El litoral i el medi marí. El gran oblidat?

• 50 años de defensa, conservación y recuperación del litoral y medio marino, y algunas experiencias de custodia. Pedro García, ANSE
• SOS Samaruc. Anna Gallés, Fundació Andrena
• Conservant els fons marins de l’Ametlla de Mar. Eli Bonfill, Graëllsia
• #Medpellets. Característiques i dinàmiques de contaminació dels pellets de plàstic al Mediterrani Occidental. Jordi Oliva, Good Karma Projects
• Les Madrigueres, l’última finestra al mar. Ricardo Collado, Geven

Sincronitza’t amb la custòdia. Bones pràctiques per aplicar a la teva entitat. Equip XCN

Què és l’Agenda Rural de Catalunya? 

L’Agenda Rural de Catalunya  identifica les necessitats i reptes del territori rural per garantir-ne les condicions de vida i de desenvolupament, i és un element clau per planificar les polítiques d’equilibri i cohesió territorial del país 

A Catalunya, dos de cada tres municipis catalans tenen menys de 100 h./km2 , més de la meitat dels quals no arriben als 20 h./km2 . Així mateix, hi ha 336 municipis de menys de 500 habitants, que ocupen una superfície del 35% del país però que representen l’1% de la població.  

L’Agenda Rural de Catalunya ha estat redactada seguint el marc de referència de la iniciativa del Parlament Europeu per elaborar una Agenda Rural Europea que fomenti el desenvolupament socioeconòmic, el creixement i la diversificació econòmica, el benestar social, la protecció de la natura i la cooperació i interconnexió amb les àrees urbanes.  

La seva elaboració va néixer de la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural, presidida pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que va encarregar la coordinació del document a una Comissió Redactora formada per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Micropobles de Catalunya i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. D’altra banda, agents socials i econòmics representatius del món rural han conformat la Comissió Motora de l’Agenda Rural i participat al llarg de tot el procés de redacció de l’Agenda Rural de Catalunya.

Més de 1.200 persones i més de 350 entitats van participar en els diversos tallers que es van organitzar arreu del territori per donar resposta als nombrosos reptes als quals s’enfronta el món rural.  

Com a resultat d’aquest procés, s’han definit un total de 892 accions, de les quals 277 són prioritàries i 59 s’han identificat com a estratègiques. Aquestes accions s’organitzen entorn de set grans reptes: 

1. Persones, benestar i repte demogràfic. 

2. Transició ecològica. 

3. Territori connectat. 

4. Sistema agroalimentari. 

5. Gestió forestal. 

6. Innovació i dinamització social i econòmica. 

7. Governança. 

El desplegament de l’Agenda Rural de Catalunya es realitzarà a través d’un pla d’acció, que definirà les accions a portar a terme o bé que han de continuar desenvolupant els diferents departaments de la Generalitat per assolir els reptes identificats. Així mateix, una Comissió Interdepartamental vetllarà pel seguiment i compliment dels objectius marcats en el Pla.  

Què és i com funciona la Comissió Motora de l’Agenda Rural de Catalunya? 

La Comissió Motora de l’Agenda Rural de Catalunya està formada per 37 entitats d’arreu del territori:  

1. Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya 

2. Consorci Administració Oberta de Catalunya 

3. Òmnium Cultural 

4. País Rural 

5. Taula del Tercer Sector 

6. Associació de Dones de la Mar 

7. Associació de Dones del Món Rural 

8. Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (BOSCAT) 

9. Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) 

10. Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) – Secretariat d’Escola Rural de Catalunya (SERC) 

11. Fundació i2CAT  

12. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)  

13. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya  

14. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB)  

15. Unió de Pagesos (UP)  

16. Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya 

17. Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN)  

18. CECOT  

19. Comissions Obreres (CCOO) 

20. Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)  

21. Observatori del Paisatge  

22. Unió General de Treballadors (UGT)  

23. Agencia Catalana de la Joventut  

24. Confederació del Turisme Rural i L’agroturisme de Catalunya (TURALCAT) 

25. Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya  

26. Institut d’Estudis Catalans  

27. Museu de la Vida Rural  

28. Plataforma d’Arts de Carrer (PAC) 

29. Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat  

30. Xarxa de Festivals Musicals de Catalunya (XAFEC)  

31. Federació de Municipis de Catalunya (FMC) 

32. Institut Ramon Muntaner (IRMU) 

33. Associació de Micropobles de Catalunya (MdC) 

34. Associació Catalana de Municipis (ACM) 

35. Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA)  

36. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS)  

37. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) 

I s’encarrega de fer el seguiment del desplegament de l’Agenda Rural de Catalunya i treballar propostes de millora organitzativa interna que facin més eficient la seva tasca. 

La Comissió Motora ha acordat la creació de quatre Comissions de Treball que han de servir millorar la coordinació i eficiència de la tasca que desenvolupa. 

Així, actualment la Comissió Motora ha impulsat les següents Comissions de Treball: 

• Comissió de treball de Comunicació 
• Comissió de treball de Rural Proofing 
• Comissió de treball entorn la qüestió de l’Aigua 

• Comissió de treball per desenvolupar la plataforma de seguiment de la implantació de l’Agenda Rural des de la societat 

Programa de la jornada

Diverses entitats de custòdia del territori treballen en finques agràries, i una part d’elles assessora persones agricultores i ramaderes en la implementació i adaptació de pràctiques per afavorir la conservació de la natura. Una bona part d’aquestes pràctiques també aporta beneficis per a l’activitat agrícola: control de plagues, pol·linització, fertilitat del sòl, protecció front a fenòmens meteorològics extrems, etc.

Els plans de gestió per a la conservació de finques en custòdia també són una bona eina per a donar un assessorament més continuat al llarg del temps i planificar actuacions encaminades a assolir els objectius de conservació i a dinamitzar les finques.

L’objectiu de la jornada és donar a conèixer aquesta tasca de les entitats de custòdia, els beneficis que aporta a les persones gestores de finques agrícoles i/o ramaderes i reflexionar sobre els seus reptes i oportunitats.

26/10/2022

Pla de gestió elaborat pels Corremarges, i amb l’acompanyament de la XCN, en el marc de diversos acords de custòdia que tenen.

Pla de gestió elaborat pel Geven, i amb l’acompanyament de la XCN, en el marc de l’acord de custòdia que tenen amb la finca de Can Marlès.

Octubre 2022

Agost 2021

A través de la xarxa europea d’Accés a la Terra (Access to Land Network), de la qual la XCN en forma part, s’entrevisten 15 testimonis de 8 països diferents, per explorar les seves realitats, vivències i experiències com a persones voluntàries compromeses amb iniciatives d’accés a la terra per l’agroecologia.

Més informació del projecte aquí.

L’objectiu d’aquest document és mostrar una anàlisi i guia d’usuari per a un ús eficient de les eines d’avaluació de l’impacte de projectes agroecològics. Ha estat elaborat pel projecte europeu Erasmus + “Setting up a Learning Platform for Farmers’ Access to Land”.

17/09/2021

Presentació dels resultats provisionals del projecte de recerca i innovació “Ruralization” finançat pel fons europeu H2020, i taula rodona sobre el futur del món rural i el sector agrari en temps de post-pandèmia, crisi socioecològica i emergència climàtica.

Descarrega aquí la presentació de la sessió.

Objectiu general del projecte

L’objectiu general del projecte és desenvolupar les capacitats dels agricultors i tècnics agrícoles (coneixement, eines pràctiques i know-how) en la conservació dels espais no productius de les finques agrícoles, amb la finalitat d’impulsar la implementació de les accions de conservació més directes i efectives.

Objectius específics

• Elaborar un Toolkit (guia ràpida, kit d’eines) gratuït, obert, de qualitat i pràctic per desenvolupar les habilitats i empoderar els agricultors i els seus assessors i formadors (tècnics agrícoles i de conservació).
• Millorar la col·laboració entre els agricultors, els tècnics agrícoles i de conservació així com altres parts interessades en la preservació dels espais no productius de les finques agrícoles, per aconseguir fer aquests espais més resilients en termes generals.

Accions previstes

• Crear una guia ràpida per a tècnics agrícoles i agricultors per millorar la conservació en finques agrícoles.
• Realitzar formacions presencials per a agricultors i tècnics agrícoles sobre la gestió i creació d’hàbitats seminaturals per a promoure la biodiversitat i la resiliència de les finques.
• Crear documentació en format vídeo per a la formació d’agricultors.
• Crear projectes de conservació conjunts entre agricultors i tècnics agrícoles i la seva implementació per mitjà del voluntariat.

Resultats esperats

• Capacitar a agricultors i tècnics agrícoles per a millorar l’aprovisionament de serveis ecosistèmics en els espais no productius de les finques agrícoles, tot impulsant la implementació de les accions de conservació més directes i efectives.

Entre los objetivos perseguidos por las jornadas estan:

• Dar a conocer los principales resultados del Grupo Operativo RETA.
• Intercambiar experiencias e iniciativas sobre emprendimiento agrario.
• Abrir un debate sobre las políticas de incorporación de jóvenes y nuevos agentes al sector agrario
• Compartir y discutir los objetivos y gobernanza de la futura Red de Espacios Test Agrarios.

Las jornadas se han celebrado en cincos sesiones y han fijado las bases para la creación de una futura Red de Espacios Test Agrarios en España, al estilo de la ya existente desde 2012 en Francia.

06/07/2020 – 10/07/2020

El objetivo de esta Guía es proporcionar una metodología innovadora
para la implementación de espacios test agrarios.

Los espacios test agrarios son una iniciativa que tiene por objetivo facilitar el relevo generacional en las explotaciones agrícolas, ganaderas y forestales, atrayendo y asentando a las personas jóvenes en los territorios rurales. Son espacios de experimentación de actividades agrarias en que la persona emprendedora puede probar su modelo de empresa en un entorno seguro, en el que puede simular como sería su actividad profesional en un futuro.

Mayo 2020