Des de la XCN donem suport a la creació d’una associació de persones propietàries i gestores de finques, amb la missió comú de promoure models de gestió de la propietat privada en harmonia amb la natura a través d’una economia rural, social i regenerativa, teixint complicitats amb tots els actors implicats.

La llavor d’aquest moviment cal situar-la en els resultats de l’informe que vam elaborar al 2021, titulat “Estudi de motivacions de la propietat privada per conservar la natura: “I tu, per què conserves la natura?” en la qual van participar 179 persones propietàries i gestores de finques privades.

Aquest informe va evidenciar que la majoria de persones propietàries no només mostren gran interès per conèixer la biodiversitat del seu espai sinó que senten també l’obligació moral de conservar la natura i perceben aquesta conservació com una estratègia vàlida per assegurar la sostenibilitat de la seva finca.

Degut a factors com la manca de finançament, la càrrega burocràtica i la necessitat de compartir i transferir coneixements entre propietaris i gestors de les finques, es va evidenciar la necessitat de facilitar un espai associatiu de diàleg i treball entre aquestes persones.

Cal destacar que a nivell europeu i mundial hi ha una aposta ferma en el paper que pot jugar la propietat privada en la conservació de la natura i especialment en el repte per assolir l’objectiu 30 x 30 de protegir el 30% del territori pel 2030. En aquest sentit, existeix una coalició de persones propietàries per a la conservació a nivell europeu, entre Eurosite i l’European Landowners’ Organization (ELO), que està promovent entitats com aquesta. En altres indrets d’Europa també es comencen a gestar xarxes regionals de conservació privada, com ara a Itàlia, a Polònia i a Portugal.

En els propers mesos l’associació iniciarà el full de ruta marcat per tal d’assolir la seva missió. Des de l’associació animen a que aquelles persones o organitzacions que es sentin identificades amb la seva missió es facin sòcies.

Per a més informació, consulteu el web pcnatura.org, o poseu-vos en contacte amb l’associació a hola@pcnatura.org.

Informe que recull les iniciatives de custòdia, tant públiques com privades, existents a Catalunya: 796 iniciatives de custòdia, promogudes per 74 entitats, el que representa un total de 42.744 ha en custòdia.

Les dades demostren la rellevància de les iniciatives de custòdia per a la conservació d’espais naturals protegits i hàbitats i espècies d’interès comunitari a Catalunya.

Més informació: https://xcn.cat/projecte/inventari-de-custodia/

Novembre 2022

A Catalunya, les entitats de conservació de la natura són imprescindibles per a la preservació del nostre entorn, ja facin conservació a través de la custòdia del territori, el voluntariat ambiental, l’educació ambiental o la defensa del territori. Malgrat l’esforç, és ben sabut que existeixen moltes dificultats per tirar endavant els diferents projectes: falta de finançament estable, problemes de tresoreria, manca de suport institucional…

Tanmateix, la custòdia del territori, juntament amb altres actuacions de conservació, no ha tingut cap avaluació del seu impacte global, a nivell socioeconòmic i de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, que ajudi a legitimar la seva tasca.

Aquesta avaluació cada cop és més necessària, ja sigui per retre comptes de la inversió pública o privada en els projectes de conservació i el seu retorn social, com per endegar processos de millora contínua, determinant si la gestió duta a terme a les finques en custòdia contribueix efectivament a millorar el seu estat de conservació. L’avaluació de l’impacte de les entitats de conservació es pot fer, per tant, des de dues vessants complementàries: la socioeconòmica i l’ecològica. És només amb el conjunt de les dues des d’on es pot entendre la seva dimensió social i la seva contribució al bé comú.

Per posar en manifest la situació de les entitats i d’avaluar quin impacte tenen en l’àmbit social i econòmic, des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura hem dut a terme un primer estudi gràcies a la participació de les pròpies entitats.

Des de la XCN hem definit un panell d’indicadors, dividint les dades a nivell d’entitat o a nivell de finca en custòdia:

Panell d’indicadors

Llegenda:

• €, euros.
• %, percentatge.
• #, nombre.

Escala d’entitat

1. Econòmics
   • Ocupació
     • Bretxa de gènere en el sou (€)
     • Biaix de gènere en la contractació (%)
     • Professionalització (%)
     • Jornades anuals (#)
     • Jornades anuals d’autònoms habituals (#)
   • Finançament i despesa
     • Pressupost total (€)
     • Ingressos de fons privats (%)
2. Socials
   • Governança de l’entitat
     • Paritat als òrgans de govern (%)
     • Persones sòcies (#)
     • Percentatge de sòcies dones (%)
     • Percentatge de sòcies joves (%)
   • Custòdia
     • Nombre d’entitats de custòdia (#)
     • Comarques amb iniciatives de custòdia (%)
     • Nombre d’iniciatives de custòdia)
     • Superfície terrestre en custòdia (ha)
     • Superfície terrestre privada en custòdia (ha)
   • Voluntariat
     • Nombre d’entitats de voluntariat (#)
     • Comarques amb entitats de voluntariat (%)
     • Nombre de voluntaris anuals (#)
     • Percentatge de voluntàries (%)
     • Entitats amb pla de voluntariat (%)
   • Internacionalització
     • Internacionalització de les entitats (%)
   • Comunicació
     • Nombre de seguidors a les xarxes socials (#)
   • Defensa ambiental
     • Campanyes de defensa ambiental (#)

Escala de finca en custòdia

1. Econòmics
   • Iniciatives de custòdia amb productes (%)
   • Iniciatives de custòdia amb serveis (%)
2. Socials
   • Durada de les iniciatives de custòdia (anys)
   • Nombre d’activitats de voluntariat anuals (#)
   • Actors implicats per iniciativa de custòdia (#)
3. Conservació
   • Valors naturals
     • Iniciatives amb espècies protegides (%)
     • Superfície amb HIC prioritaris (%)
     • Superfície amb hàbitats amenaçats (%)
     • Superfície en Espais d’Interès Geològic (%)
     • Superfície en Xarxa Natura 2000 (%)
   • Planificació de la conservació
     • Iniciatives amb objectes de conservació (%)
     • Iniciatives amb pla de gestió (%)
   • Seguiment i avaluació
     • Iniciatives amb seguiment (%)
     • Estat de conservació favorable (%)

Pla de gestió elaborat pels Corremarges, i amb l’acompanyament de la XCN, en el marc de diversos acords de custòdia que tenen.

Pla de gestió elaborat pel Geven, i amb l’acompanyament de la XCN, en el marc de l’acord de custòdia que tenen amb la finca de Can Marlès.

Octubre 2022

La comunicació de les entitats és clau per aconseguir, a posterior, altres objectius, com la implicació de més persones amb l’entitat, la sensibilització ambiental, etc. Si no donem a conèixer allò que fem, ningú no ho sabrà. En aquesta formació comptem amb l’experiència en comunicació digital de la Cristina Aced, amb consells senzills i pràctics, i recomanacions d’eines que ens facilitaran la nostra tasca comunicativa; i amb les experiències pràctiques de l’Helena Blanch del Grup Natura Freixe i en Raúl Domínguez de l’Associació Naturalistes de Girona.

Jornada formativa organitzada en el marc de les taules de voluntariat als espais naturals protegits de Catalunya, com a suport a les entitats de voluntariat que hi participen.

13/10/2022

El projecte POCTEFA CONECTFOR té com a objectiu identificar, caracteritzar i gestionar els boscos d’alt valor ecològic i els espais que els connecten.

En aquesta jornada presentem els avenços del projecte i dialoguem amb diverses experiències sobre la gestió forestal per la biodiversitat.

També presentem l’estratègia d’incidència sobre el nou Pla General de Política Forestal que s’ha treballat en el marc del projecte.

15/03/2022

L’estudi, elaborat per la XCN, sorgeix de l’objectiu de detectar quines són les necessitats de les persones propietàries que permeten desenvolupar accions de custòdia del territori, partint de la premissa que conservar la natura és responsabilitat de tots i totes.

La majoria d’estudis sobre les motivacions de la propietat privada per conservar estan realitzats en context anglosaxó. Per tant, és especialment interessant conèixer la diversitat de persones propietàries i gestores de finques rústiques privades a Catalunya i les seves motivacions.

També us podeu descarregar la infografia de l’estudi, amb els resultats més destacats.

L’estudi es va presentar en una jornada virtual el passat 15 de desembre, on es van presentar els principals resultats. A més, durant la jornada també es va dinamitzar una taula rodona de debat on hi van participar entitats i persones propietàries de finques on hi han establert un acord de custòdia.

Novembre 2021

Durant la sessió es cerquen línies generals comunes que facilitin la col·laboració entre entitats de custòdia del territori, centres de recerca i administració per a l’obtenció i compartició de les dades i resultats d’avaluació de la conservació de la natura.

Enfortir aquesta col·laboració consolidarà encara més la custòdia del territori com una eina essencial en la gestió de la natura i suposarà una optimització i coordinació dels esforços imprescindible per a afrontar i revertir la pèrdua de biodiversitat.

30/09/2020

La custòdia fluvial té lloc a tots els sistemes d’aigües superficials que es troben en terra ferma, ja siguin d’origen natural o artificial, d’aigües dolces, alabroses o salades:

• Ecosistemes fluvials: rius, rieres, rierols, torrents, rials, rases, rambles, barrancs, illes, galatxos, riberes.
• Llacs o estanys, basses, tolls, ullals, aiguamolls, estuaris, acanals i altres aigües.

L’objectiu de la custòdia fluvial és generar la responsabilitat dels usuaris i propietaris vinculats a les zones humides, però també de les administracions competents, per tal d‘afavorir la conservació i millora de la biodiversitat i el seu estat ecològic.

Qui pot fer custòdia fluvial?

Un espai en custòdia fluvial, públic o privat, pot ser gestionat directament (de forma total o compartida) per una sola entitat de custòdia, per més d’una entitat, per un o més òrgans de l’administració pública i, en ocasions, també per persones a títol voluntari.

Les entitats de custòdia fluvial són entitats que dediquen part o tota la seva activitat en desenvolupar acords de custòdia fluvial per a realitzar actuacions de rehabilitació, restauració i millora dels rius i les zones humides de Catalunya.

Els propietaris arriben acords de custòdia amb les entitats per tal de tenir cura dels espais fluvials que transcorren per les seves finques compaginant-hi les activitats (agrícoles, forestals, ramaderes, etc.) de la finca.

Les administracions competents poden donar suport i col·laborar en el desenvolupament d’acords de custòdia fluvial en els espais riberencs. Les administracions competents en els àmbits de la custòdia fluvial a Catalunya són la Generalitat de Catalunya (a través de l’Agència Catalana de l’Aigua), els Consells Comarcals, els Consorcis Municipals i els Ajuntaments.

Per què cal protegir rius i zones humides?

El conjunt de rius i zones humides cobreixen menys de l’1% de la superfície terrestre però acullen més del 25% de tota la fauna vertebrada, a banda de moltes altres espècies. Una gran majoria es consideren molt amenaçades. Els rius i zones humides constitueixen, doncs, hàbitats naturals d’alt valor. Al mateix temps, conformen paisatges culturals i posseeixen un gran atractiu social.

El decàleg té per objectiu facilitar, a escala municipal, l’impuls d’iniciatives de promoció de la salut vinculades als espais naturals, tot identificant els actors i actius. Aquest document és d’especial interès per a tècnics municipals.

Juliol 2020

Els ens locals, com a administració més propera als ciutadans, poden tenir un rol important com a dinamitzadors i promotors de la conservació del patrimoni natural del municipi. Alhora, disposen de característiques apropiades per a la promoció de l’acostament i el contacte quotidià amb la natura com a actiu de salut.

Enllaç al vídeo de la jornada.

21/07/2020