
Som a gener de 2025 i això implica l’inici d’un nou any. És temps de marcar-se uns nous objectius, però també és temps de fer valdre tots els passos que s’han fet per arribar fins aquí. En matèria de polítiques ambientals, Catalunya té encara un llarg camí a recórrer i és important que la ruta s’encari amb tota la perseverança necessària per fer un veritable pas endavant en la conservació i gestió dels nostres sistemes naturals.
És també, però, un camí ple de reptes multifactorials i des de la XCN, defensem la importància d’afrontar aquests reptes de manera col·lectiva. És hora que actors implicats en la gestió i conservació del nostre territori seguin a la mateixa taula i busquin solucions compartides per fer front al repte ambiental. És indispensable que la natura, el canvi climàtic i la crisi de biodiversitat ocupin l’espai central en la presa de mesures i decisions, i que a la vegada, es basin en l’evidència científica.
Des de la XCN, i tot fent analogia a aquests 12 mesos que vindran, ens agradaria marcar-nos 12 fites a assolir en aquest any que just comença. Us animem que els incorporeu a les vostres agendes i que se sumin esforços per avançar plegats en la mateixa direcció.
1. Deixem enrere un any en què, a Europa, s’ha aprovat la Llei de Restauració de la Natura. És ara quan els diferents estats membres de la Unió Europea han d’elaborar els seus propis plans nacionals per restaurar com a mínim el 30% dels hàbitats en mal estat de conservació. Serà clau l’adaptació i el canvi de paradigma en la que s’haurà de veure immers el sector agrari. Una oportunitat per acompanyar-lo en aquest canvi.

2. El 2025 ha de ser l’any en què s’implementi, finalment, l’Agència de la Natura de Catalunya (ANACAT). Aprovada per llei el 2020, l’ANACAT aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l’estudi del medi natural de Catalunya, tant en l’àmbit continental com marí.
3. La correcta implementació del Fons de Patrimoni Natural ha de permetre el finançament d’actuacions relacionades amb la protecció i la gestió del patrimoni natural i la seva biodiversitat. Des de la XCN, incidim en la importància de la transparència d’aquest fons, més si es té en compte que un 50% d’aquest prové de l’impost de CO₂. A més, exigim que es dediquin a accions de gestió dels sistemes naturals avalades per comitès científics.
4. L’impuls d’una nova Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat és una oportunitat per deixar enrere una legislació desactualitzada i obsoleta de l’any 1985. És indispensable generar una nova normativa d’acord al context de canvi global en la qual ens trobem immersos.
5. Per primera vegada a la història, hi ha 30 entitats ambientals catalanes, que seran les encarregades de gestionar aquells espais naturals que actualment no tenen cap òrgan de gestió. Aquest fet, no només permetrà fer un salt qualitatiu en la gestió i conservació d’aquests espais, a més de fer valdre la tasca indispensable de les entitats per a preservar i tenir cura de la natura a Catalunya.

6. Enguany, la custòdia fluvial celebra 10 anys com a instrument de cogestió dels nostres rius i cursos fluvials. Amb més de 30 convenis signats, el 2025 serà un any en què es podrà enfortir i treballar en perspectives de futur de la gestió fluvial. A la Mediterrània, els períodes de sequera seran cada cop més recurrents i cal recordar que Catalunya encara es troba en situació d’alerta. És un moment clau per a treballar un Pla de Sequera on es tingui en compte la salut i la biodiversitat dels ecosistemes que depenen dels cursos fluvials.
7. En el 2025 sembla que el Govern apostarà per agilitzar la implementació d’energies renovables. És, per tant, una ocasió immillorable per apostar per una transició energètica planificada que sigui compatible amb la protecció de la biodiversitat. És important, també, que en l’emplaçament de grans projectes de renovables, s’eviti l’acaparació de sòls fèrtils, ja que va en detriment de l’accés de la terra de la petita pagesia. Cal que s’afavoreixi l’ús d’aquelles terres a projectes que verdaderament tenen un impacte positiu en la salut dels ecosistemes.
8. En el marc de la Taula Salut i Natura, aquest 2025 és un moment clau per avançar en la promoció d’un model de salut integral basat en la prevenció, el manteniment de la salut, l’apoderament de les persones i la salut comunitària, i que reconegui la natura com a actiu i element determinant per a la millora de la salut, en l’àmbit físic, mental i espiritual.

9. És indispensable que aquest 2025 sigui l’any en què es constitueixi el Conservatori del Litoral, que acumula dos anys de retard. Catalunya no es pot permetre perdre l’oportunitat de salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització a partir de l’adquisició pública de sòl.
10. Si bé el 2022 es va aprovar el Catàleg de Fauna Salvatge Amenaçada, enguany és un any clau per avançar en els Plans de Recuperació i Conservació d’espècies recollides en aquest catàleg.
11. En l’àmbit forestal hi ha un ampli recorregut per arribar al 10% dels boscos de Catalunya destinats a lliure dinàmica natural segons com preveu la Llei de Canvi Climàtic. A més a més, cal avançar en l’elaboració d’un pla general de política forestal que integri polítiques de conservació.
12. L’accés a la terra comporta un repte però també una oportunitat en l’àmbit municipal. Les autoritats locals tenen una gran varietat d’eines i competències per poder facilitar l’accés a la terra a actors que hi vulguin treballar la terra de manera respectuosa amb els ecosistemes locals i la biodiversitat.

Recursos relacionats:
Les Veus del Territori: quan la conservació de la natura i la gestió són aliats. Consulta aquí.
Documents de posicionament polític de la XCN. Consulta aquí.
Propostes polítiques per a una transició ecosocial. Consulta aquí.
Efectes de la sequera sobre la biodiversitat fluvial. Consulta aquí.