La Xarxa per a la Conservació de la Natura és una xarxa d’organitzacions, que no ha parat de sumar persones i organitzacions des dels seus inicis, en el 2003, en què va començar a funcionar amb 23 entitats sòcies. A dia d’avui, ja són més de 190 les organitzacions (associacions, fundacions, ens locals, empreses, etc.) que formen part d’aquesta xarxa, i aposten en el seu dia a dia per treballar a favor de la preservació i restauració de la biodiversitat a Catalunya.
El 19 de setembre ha tingut lloc l’acte de commemoració d’aquests 20 anys de la XCN al Palau de Pedralbes de Barcelona. L’acte ha comptat amb més de 120 persones assistents, i ha estat conduït per la periodista especialitzada en medi ambient, Cori Calero, i l’aventurer Albert Bosch, dues persones molt vinculades amb la missió de la XCN. Les paraules de la Cristina Sànchez, presidenta de la XCN i directora de SEO/BirdLife Catalunya, han iniciat l’acte:
«Treballem amb un model innovador a nivell mundial, però paradoxalment estem en plena crisi climàtica i ecològica. Hem de tenir clar que malgrat que en aquests 20 anys hem avançat, encara necessitem més. Necessitem més diàleg i polítiques valentes. No estem parlant del que vindrà, estem parlant del que ja hi és.»
Tot seguit, el Conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el Sr. David Mascort, ha destacat l’exemple de la XCN, una mostra de treball transversal entre els diversos actors del país que tenen un paper relacionat amb la conservació de la natura, un exemple de cogovernança en el qual s’emmiralla el seu departament i el propi govern. A més, ha destacat els reptes pendents de l’executiu per empènyer a favor de la preservació del patrimoni natural, com és la posada en funcionament de l’Agència de la Natura, prevista per al primer trimestre del 2025, o l’elaboració de la llei de patrimoni natural i biodiversitat.
Les fites assolides aquests 20 anys, implicant la ciutadania en la conservació de la natura a través del voluntariat, la custòdia del territori i promovent la feina en xarxa, es van poder visualitzar a través del vídeo, i alhora, es pot trobar un resum escrit a la següent notícia.
La societat organitzada per conservar el seu entorn
La Fundació Emys va ser una de les entitats pioneres a impulsar iniciatives de custòdia del territori a Catalunya. El seu director, l’Ander Achotegui, explica que a actualment l’entitat ja compta amb uns 40 acords de custòdia, localitzats principalment a la comarca de la Selva. N’és una mostra l’acord de custòdia agrària de Palafolls amb la pagesa Maria Riera, un exemple de col·laboració entre pagesia i entitat de conservació en què totes dues parts surten guanyant. A la seva finca, s’han realitzat nombroses accions de conservació, com la restauració dels marges o la renaturalització de la fertilització, promovent l’equilibri entre la producció agrària i la conservació de la natura.
L’Associació Molí del Fort és una petita i recent creada associació situada a Farena, a les muntanyes de Prades, des d’on contribueixen a la conservació del cranc de riu autòcton, una espècie amenaçada degut a l’increment d’espècies exòtiques invasores. Segons en Ruben Alcázar, representant de l’entitat, per ells el treball en xarxa és indispensable.
En l’àmbit marí, l’Eli Bonfill representa l’Associació Graëllsia, una entitat que dedica esforços a conservar el litoral de l’entorn de l’Ametlla de Mar. Per ells, és molt important la implicació de la ciutadania a través del voluntariat, per sensibilitzar i transmetre a noves persones la necessitat d’actuar per la natura. Comparteixen, per exemple, la importància de les praderies de posidònia, el que fa que la gent se senti aquests espais locals molt seus.
El paper de la propietat
La Beatriu Tenas és propietària des de fa 13 anys d’una finca situada a 1.500 m d’alçada al Ripollès, i alhora, vicepresidenta de l’Associació Propietats per a la Conservació de la Natura: «Per nosaltres, la finca és un petit laboratori d’aliances, d’innovació i de transferència de coneixement. En aquest temps, l’han visitat diverses persones per conèixer quin tipus de gestió se’n fa, per gestionar tots els temes relacionats amb la custòdia del territori i s’hi han organitzat jornades de voluntariat. És un lloc que ens impregna caràcter, un lloc on donar a conèixer els valors de l’entorn i transmetre-ho a les noves generacions, qui seran els nous guardians de la natura».
En Manel Raventós, president de l’Associació Propietats per a la Conservació de la Natura, relata la seva vinculació amb la natura des de petit: «La meva família tenia una finca de 1.000 ha a la franja, entre Aragó, França i Catalunya. La meva escola era la natura. Amb els anys, em vaig fer càrrec de la finca, i tot i que va costar convèncer els meus 10 germans també propietaris, actualment l’espai es gestiona amb criteris de conservació i és una de les reserves de SEO/BirdLife, amb qui tenim un acord de custòdia, i on s’hi poden trobar fins a 120 espècies diferents d’ocells».
Les administracions més properes al territori, els ens locals
Des de l’Ajuntament de Sant Celoni, la tècnica de medi ambient, Marta Miralles, ha destacat la dificultat de gestionar la corresponsabilitat en els acords de custòdia, ja que tot sovint es cedeix la responsabilitat de l’acord a l’entitat de custòdia per part dels equips municipals, quan no hauria de ser així. També ha mostrat l’esforç i alhora, la satisfacció que hi ha al darrere de cada acord, en què l’ajuntament ha actuat com a entitat de custòdia en 4 de les 5 iniciatives vigents al municipi.
En Quim Gubau, gerent del Consorci de les Gavarres i alhora, vocal a la junta de la XCN, fa èmfasi en la necessitat de fer xarxa i difusió sobre les iniciatives actuals de custòdia, a través de jornades tècniques, per fer el moviment extensiu a altres administracions. En aquest sentit, destaca que el nou registre de finques en custòdia contribuirà a aquest objectiu.
El sector privat aposta per la natura
Clara Armengol, de Sabadell Assegurances, ha compartit els fruits de la col·laboració entre l’empresa i la XCN: «Nosaltres inicialment volíem plantar arbres, per poder compensar les emissions de CO2. Aleshores, vam contactar amb la XCN, i va ser llavors quan vam entendre que fer front al canvi climàtic anava molt més enllà de plantar arbres. Així doncs, l’aposta clara va ser comprar una finca per dedicar-la a fins de conservació». Gràcies a la seva donació, actualment la XCN és propietària per primera vegada d’una finca, situada a La Pobla de Claramunt, i amb un contracte de custòdia establert amb Eixarcolant, per la conservació i dinamització de la finca agrària.
Des d’Omplim, en Jordi Casajoana, ha mostrat el compromís de l’empresa de gestió i desenvolupament de projectes immobiliaris per la conservació de la natura, a través del conveni de col·laboració amb la XCN i Concep-t per restaurar espais propers als projectes d’habitatge que desenvolupa, compensant els metres quadrats edificats amb restauracions ambientals a espais propers d’alt valor ecològic.
Catalunya, un exemple de conservació i treball en xarxa a nivell internacional
L’acte també ha comptat amb representants d’organitzacions a nivell internacional. En Brent Mitchell, vicepresident de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN), ha destacat el paper de la custòdia del territori a Catalunya per contribuir a l’objectiu mundial 30×30, en què s’espera protegir i restaurar el 30% del territori pel 2030.
En James N. Levitt, Director de la International Land Conservation Network (ILCN), ha recordat que la ‘gent de Catalunya’ va rebre en el 2021 el més alt distintiu que atorga la organització internacional un cop cada tres anys, posant en valor la capacitat de treball en xarxa entre actors ben diversos per l’objectiu comú de conservar la natura.
En Miquel Rafa, representant d’Eurosite (xarxa europea de conservació de la que la XCN n’és membre) i director de Sostenibilitat i Territori de la Fundació Catalunya la Pedrera, ha alertat del greu ritme de pèrdua de biodiversitat actual, i ha posat de relleu la necessitat d’actuar ràpidament i ser persistents, ja que no podem perdre més temps: la biodiversitat està en joc.
Finalment, la cuinera Ada Parellada ha intervingut per mostrar, un cop més, la seva vinculació amb la conservació de la natura.
L’acte es va clausurar amb l’actuació sorpresa d’en Cesk Freixas interpretant una nova versió de la cançó «La Rambla del Poble Sec» inspirada en la natura i la implicació ciutadana. Els assistents van tenir la sort d’escoltar en primícia aquest regal del cantautor en motiu de la celebració dels 20 anys, que properament es farà públic des dels canals de la XCN: «La natura crida, i jo no hi vull faltar!».